Un delicte que fa dècades que no s’aplica a Alemanya
Experts avisen que el trasllat a l’Audiència és un tràmit i no una decisió
L’últim precedent, a la guerra freda
Que la fiscalia de Schleswig-Holstein enviés ahir a l’Audiència Territorial del districte la petició d’extradició contra Carles Puigdemont no és una decisió, sinó un tràmit, explicava a la televisió pública alemanya ZDF Joachim Pohl, expert en qüestions jurídiques d’aquest canal nacional. “Els jutges de Schleswig apliquen una llei alemanya clarament dolenta per decidir sobre la petició d’extradició de Carles Puigdemont. Fins i tot no és clar si haurien de decidir-ho ells”, apuntava per la seva banda Heribert Prantl, el columnista més prestigiós d’un diari de referència al país, el Süddeutsche Zeitung. Per a Prantl, que des del primer moment va prendre partit a favor de Puigdemont, el seu cas no hauria d’haver quedat a mans alemanyes, sinó del Tribunal Europeu.
Fora del parer de l’expert i del columnista o de si el que va fer la fiscalia era un tràmit o una decisió, és clar que ahir deuria ser un moment negre per a Puigdemont, després de deu dies empresonat a Neumünster, des d’on ha intentat enviar cap a fora, cada cop que ha pogut i per tots els mitjans al seu abast, missatges de fortalesa i convicció en el procés obert amb el referèndum de l’1 d’octubre.
No és clar quant de temps es prendrà l’Audiència Territorial per estudiar el seu cas, valorar si rebel·lió és equivalent a alta traïció i també si, mentre s’escau la decisió definitiva, Puigdemont ha de continuar a la presó, com opina la fiscalia d’aquest land, fronterer amb Dinamarca. El land per on va entrar a territori alemany, el diumenge 25 de març, i on aquell mateix dia va quedar detingut, per ordre d’un jutjat de primera instància.
El delicte d’altra traïció no només és una llei “dolenta”, com diu Prantl, sinó que a més no s’aplica a Alemanya des de fa dècades. Està previst en l’article 81 del Codi Penal alemany i el precedent més proper en el país correspon a l’acusació contra el Partit Comunista, il·legalitzat en temps de la guerra freda per la República Federal d’Alemanya (RFA) per pretendre “derrocar amb violència” l’ordre constitucional.
Per a molts alemanys d’avui, es tracta d’una llei anacrònica, que és difícil d’aplicar, a més, a un ciutadà a qui s’acusa de rebel·lió en un altre país. Una acusació amb clar rerefons polític que, per tant, no hauria d’acabar en extradició, encara que la fiscalia del land hagi optat per fer seves les acusacions del Tribunal Suprem espanyol.
