Més de 400 juristes, contra una Catalunya sense drets
Els ponents del I Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret denuncien que a l’Estat espanyol “no hi ha separació de poders” envers l’independentisme
Quinze entitats impulsen un debat crític
Més de 400 juristes catalans es van aplegar ahir a l’històric paranimf de la Universitat de Barcelona (UB) per fer inventari de la “tirania jurídica” espanyola envers l’independentisme català i per mostrar un “compromís” per intentar revertir “l’excepcionalitat jurídica” a què està sotmesa Catalunya.
El I Congrés Català en Defensa de l’Estat de Dret va aglutinar aquest debat amb la participació d’experts i amb la implicació de més de quinze entitats com ara la Comissió de Defesa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, el Col·lectiu Praga, Òmnium, Irídia, Alerta Solidària i Advocats Europeus Demòcrates. El veterà advocat August Gil Matamala, “commogut”, en va llegir les conclusions, en què s’exposava que, davant “les nombroses vulneracions de drets i la falta de separació de poders”, hi ha una “escassa” confiança en els tribunals espanyols, ja que es vol “convertir un moviment pacífic en un de violent”, amb l’ús del “dret penal d’autor i de l’enemic, i amb les pericials d’intel·ligència”. Contra aquesta realitat, “denúncia i compromís”. “I no pararem de denunciar que tenim presos polítics”, va cloure Gil Matamala.
El congrés va començar a dos quarts de deu del matí amb una brillant intervenció del catedràtic de dret administratiu Iñaki Lasagabaster, que va qualificar de “política africanista” la del govern espanyol. Va confessar que es va sentir “indignat acadèmicament amb la vulneració de la inviolabilitat del Parlament català” –i va dedicar unes emotives paraules de record a la presidenta Carme Forcadell i a Anna Simó– per les ingerències del Tribunal Constitucional i del Suprem, que –segons Lasagabaster– “demostren que no hi ha separació de poders”. El magistrat de Barcelona i membre d’Àgora Judicial Guillem Soler va despullar les deficiències del poder judicial. “El TC era un àrbitre i s’ha convertit en una policia constitucional preventiva”, va afirmar Soler, i hi va afegir que cal aplicar “l’hermenèutica de la sospita” per descobrir si s’amaguen raonaments ideològics en les resolucions. Per ell, l’error del poder judicial és que “dona hiperponderància al principi d’unitat nacional” per sobre del de legalitat.
L’advocada eslovena i experta en dret internacional Ana Stanic va assegurar que les accions del govern espanyol i del TC violen els articles 3, 6, 10 i 11 de la Convenció Europea dels Drets Humans, i que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ben “segur” que ho valorarà en aquest sentit. La professora de dret penal Mariona Llobet (UPF) va fer una dinàmica exposició de l’evolució dels delictes més greus amb una redacció cada vegada més àmplia i ambigua. “L’acció dels CDR no és terrorisme, i l’Audiencia Nacional, en afirmar-ho, fa una prevaricació imprudent”, va assegurar Llobet.
La resposta a les euroordres, a l’agost
La situació dels polítics exiliats va centrar la taula rodona de la tarda. Olivier Peter, advocat d’Anna Gabriel a Suïssa, va desbrossar el significat de delicte polític, que “existeix des de fa més de 2.000 anys per anar contra l’enemic”, com en el cas d’Aníbal i Fabius, va dir. “El delicte polític és de l’edat mitjana i xoca amb els drets humans”, i per això –va assegurar– Suïssa no aprovarà pas l’extradició de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, acusada de rebel·lió, ni la de Gabriel, tot i que aquesta última no ha estat demanada pel jutge del Suprem Pablo Llarena, ja que l’acusa d’un delicte de desobediència, que no implica presó sinó inhabilitació.
La professora de dret internacional a Ginebra Neus Torbisco va admetre que vivim “un context de retrocés” pel que fa a la garantia de drets fonamentals, ja que l’Estat espanyol “criminalitza drets polítics”. Torbisco va replicar l’argumentació del jutge Llarena per evitar que s’investís Jordi Sànchez, segons la qual assegurava que hi hauria mobilitzacions, dient que “grups com el G-20 no es podrien reunir tampoc, perquè sempre que ho fan hi ha protestes”. L’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, i Gonzalo Boye, el de Meritxell Serret i Toni Comín, van precisar que a l’agost es preveu que arribin les respostes dels tribunals d’Alemanya, Bèlgica i Escòcia a les euroordres, i que seran “contundents” contra Espanya. I van indicar que l’objectiu és “revertir” els processos a l’Estat espanyol.
