Torra promet “acció política republicana”
El candidat rebutja l’autonomisme i intenta relligar la recuperació de l’autonomia amb el mandat de l’1-O per convèncer la CUP de l’abstenció
Admet la “provisionalitat” del mandat i insisteix en la legitimitat de Puigdemont, que avisa que es podrien convocar eleccions a partir del 27-O si persisteix la repressió
La CUP eleva el to i retreu a JxCat i ERC la renúncia a Puigdemont
Un govern que emprengui una “acció política republicana” en un mandat condicionat per la “provisionalitat”. El candidat de JxCat a la presidència de la Generalitat, Quim Torra, va pronunciar ahir un discurs confegit per seduir les bases de la CUP que relligava la legislatura que ha de recuperar l’autonomia perduda amb l’obediència al mandat democràtic de l’1-O per a la construcció d’un estat independent en forma de república. El missatge de Torra era que el procés no s’ha acabat, però que la prioritat política “interior” a curt termini és la recuperació de l’autogovern, l’impuls de polítiques socials i la generació de riquesa per a la redistribució. Com va avançar que faria, el candidat de JxCat va oferir diàleg, en castellà, a Mariano Rajoy. I, en anglès, al president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, a qui li va demanar que les institucions europees facin de mediadores en el conflicte.
La figura de Carles Puigdemont (el “president legítim” per a JxCat) va planar a l’hemicicle durant tot el debat d’investidura, fins al punt que va donar un dels titulars del dia. Puigdemont va anunciar al diari italià La Stampa que Torra podria convocar eleccions a partir del 27 d’octubre —un any després de la dissolució del Parlament pel 21-D i de la declaració d’independència— si l’Estat espanyol continua la “persecució”. Des de Berlín, acotava així el sentit de la paraula “provisionalitat”. Com estava previst, Torra no va obtenir la majoria absoluta necessària en primera volta i la candidatura va ser rebutjada per 66 vots a favor, 65 en contra i les 4 abstencions dels anticapitalistes, tan sols garantides fins ahir.
Torra va teixir un discurs molt diferent del que va construir Jordi Turull en l’anterior debat d’investidura, tot i compartir el programa de govern. Si aleshores Turull va evitar qualsevol referència a la república, sabent que probablement l’endemà el Tribunal Suprem podia tornar-lo a empresonar, Torra en va parlar amb insistència. JxCat i ERC esperen que el consell polític i el grup d’acció parlamentària dels cupaires decideixin mantenir avui l’abstenció dels seus quatre diputats. És la condició sine qua non perquè demà Torra pugui ser investit president de la Generalitat en la segona votació.
En concret, Torra va prometre un procés constituent ciutadà que culmini en l’elaboració d’una constitució, la recuperació de les lleis anul·lades pel Tribunal Constitucional, la consolidació i l’ampliació de la xarxa de delegacions a l’exterior, i va fer un èmfasi especial en el sistema públic de salut, d’ensenyament i de l’habitatge, els tres “pilars que apuntalen la cohesió social”, va dir, sense fer cap referència als concerts.
Malabarisme, per a la CUP
El diputat de la CUP Carles Riera, però, va elevar el to contra els dos futurs socis de govern. Riera va veure un “exercici de malabarisme sense precedents” l’intent de JxCat de lligar el mandat de l’1-O amb la recuperació de l’autonomia, i va valorar la candidatura de Torra com un “acte de vassallatge” que va en la línia oposada al referèndum d’autodeterminació de l’octubre. Els cupaires no només consideren que la creació de l’assemblea d’electes que preveuen Puigdemont i Torra pot ser un pas endavant, sinó que demanen també un “moment referendari” de la Constitució catalana en aquesta legislatura per culminar el procés constituent.
Respecte a l’abandonament de la via unilateral que deplora la CUP, Torra va instar els anticapitalistes a “aprofitar les oportunitats, veure els moments que tenim al davant”, com ho va ser l’1-O. El candidat va criticar l’anomenat “pressing CUP” que ha acompanyat tots els moments clau en què els cupaires han estat decisius durant el procés. Els va garantir que “aquest govern no ve a fer autonomia ni autonomisme” i va al·legar que el de la república, perquè mantingui el sentit, ha de ser “ un projecte de 70 diputats”.
ERC va defensar la constitució d’un “govern de resistència que ens ajudi a avançar cap a república”, assumint que l’independentisme necessita creuar la “línia de la majoria social”, “ser més forts, ser més”. I Sergi Sabrià va tendir un pont cap als comuns, mantenint la mà allargada als socialistes catalans. L’oposició carregava contra el candidat. “No ha vingut a dirigir un govern, ha vingut a dirigir un CDR”, li va retreure Cs. Inés Arrimadas va rebuscar en les piulades i els articles de Torra frases sobre els espanyols i la catalanitat per definir-lo com un representant del “nacionalisme identitari i excloent”. El PSC i els comuns van coincidir a criticar el que podria ser un “president temporal i per delegació”, agafat en el “legitimisme”. Per al PP, l’editor no exercirà la presidència perquè sigui “el més capaç, sinó per ser el més radical i obedient”.
El “president legítim”
“Jo avui no hauria de ser aquí”, va començar el candidat de JxCat a la presidència. “El nostre president és Carles Puigdemont”, hi va afegir. “Persistirem, insistirem i l’investirem,” va sentenciar. Torra es va referir a tots i cadascun dels presos i els exiliats, i també va agrair la celebració del 9-N a l’expresident Artur Mas i els seus consellers condemnats. De fet, va garantir que el govern retirarà la “ignominiosa demanda” que l’executiu espanyol va presentar aprofitant el 155. Sobre el rumb del mandat, va advertir que ell i l’executiu assumiran “tota la responsabilitat” que derivi dels seus actes: “Només a nosaltres se’ns poden demanar comptes del que farem, i de cap manera a les persones que són avui a la presó, a l’exili, processades o en risc de ser-ho.”
En un comunicat, el govern espanyol va qualificar el discurs de Torra de “frontista”, propi del passat i allunyat del que volen “la immensa majoria de catalans, moderats i constructius”. Des de La Moncloa, va insistir que vigilaran de prop els actes de Torra si arriba a Palau. En paraules de Mariano Rajoy, coneixen el precedent i procediment: “Qualsevol il·legalitat serà reparada”, van garantir.
LES FRASES
Òmnium vol una estratègia unitària
Òmnium Cultural va celebrar ahir les apel·lacions al diàleg i a la cohesió social que va fer el candidat de JxCat a la presidència, Quim Torra, durant el discurs d’investidura. La vigília que la CUP decideixi si manté les quatre abstencions perquè demà pugui esdevenir el 131è president de la Generalitat, el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, es va mostrar “esperançat” perquè els partits independentistes trobin “una solució i una estratègia unitària”. De fet, Mauri va assegurar que Òmnium Cultural treballa perquè els partits esbossin aquesta estratègia conjunta “per avançar i posar fi a la repressió” de l’Estat espanyol, en un context d’existència de presos polítics i exiliats. També la va defensar perquè “els ciutadans decideixin, com sempre, el seu futur”. En el seu discurs de rèplica, precisament, Torra va recuperar la idea d’un referèndum d’autodeterminació pactat. Ho va fer en una resposta a la intervenció del primer secretari del PSC, Miquel Iceta.
