Ratafia i passeig al jardí

Minuts abans d’embarcar al TGV de les vuit del matí rumb a Madrid, el president Quim Torra anunciava el propòsit de la primera visita a La Moncloa: “Cap a Madrid a explicar a Pedro Sánchez la gravíssima situació que l’Estat espanyol ha creat a Catalunya. I amb voluntat d’escoltar la solució que proposa.” Qui l’esperava a dues hores i mitja de tren però a anys llum en l’opinió sobre l’autodeterminació, el president del govern espanyol, no es podia imaginar encara el que li demanaria el seu visitant vingut des de Barcelona, perquè no ho ha demanat mai ningú a La Moncloa. Un referèndum pactat? No. Poder veure la font del jardí on el poeta Antonio Machado es veia amb el seu últim gran amor, la poetessa Pilar de Valderrama –coneguda com a Guiomar– i que l’hispanista Ian Gibson va poder documentar el 2006 que existia i que era al complex presidencial espanyol.

El passeig pels jardins del Palau de La Moncloa va ser l’escenificació de la sintonia nascuda en una llotja de Tarragona als Jocs Mediterranis de Tarragona i testada en dues hores i mitja d’un matí del juliol madrileny. Conscient que un president de la Generalitat no entrava a La Moncloa en públic des que el 20 d’abril del 2016 ho va fer Carles Puigdemont –el gener del 2017 hi va tornar per veure’s amb Mariano Rajoy però ja en secret–, Torra va portar per primer cop el llaç groc al complex presidencial però alhora no va voler acudir amb les mans buides a la primera cita amb Sánchez i va triar tres regals: el llibre fotogràfic sobre la Val d’Aran titulat Aran, un país, el compendi de mapes de Catalunya Imago Catalonia i una ampolla de ratafia Corriols. “No serà per càmeres!”, exclamava Sánchez davant l’esclat dels flaixos. “La veritat és que hi ha una certa expectació... Esperem que hi responguem!”, compartia Torra.

Sánchez es va mostrar encantat amb els llibres –ell estiueja a la Val d’Aran– i els va fullejar amb cura davant els fotògrafs, però les ganes d’agradar no van poder dissimular que era la primera ampolla de ratafia que veia a la seva vida. “És anisat? Ah!?”, demanava Sánchez a Torra amb un interès sobrevingut. “Per nosaltres és el paisatge”, li va explicar Torra, que fa una setmana era a Santa Coloma de Farners en un taller d’elaboració d’aquest licor. “La ratafia ens uneix, ens diverteix i és part de nosaltres mateixos. Fem ratafia per saber d’on venim”, va dir Torra aquell dia. Oferta ahir com a regal a La Moncloa, però, la ratafia era un subliminar missatge d’entesa –el nom ve de l’expressió llatina rata fiat (així sigui) utilitzada per tancar acords. “És bon senyal que et regalin ratafia”, presumia un alt càrrec de Sánchez al final de la cita tot i que hores abans no s’hauria imaginat interpretant el missatge d’una ampolla. Però sis anys de quietisme del gallec Rajoy encara pesen i els primers titulars parlaven d’“orujo català”.

Tot i que l’alcohol és un remei a la timidesa i un salconduit per a les relacions socials, a Sánchez i Torra no els va caldre ahir desprecintar l’ampolla de ratafia per sintonitzar, perquè el líder de Ciutadans, Albert Rivera, havia actuat amb ells dos d’alcavota involuntària. “Torra ens anomena bèsties tarades, als espanyols!”, es va tornar a escandalitzar Rivera ahir als platós. Però el que no va calcular Rivera és que, quan l’expectativa que crees sobre algú cada matí és que és un racista que crida «bèstia tarada» al primer espanyol que veu pel carrer, aquest algú pot resultar encantador quan entra a casa teva amb dos llibres i un licor i et pregunta per la família. I això és el que va succeir ahir en les dues hores de reunió, al final de les quals el president espanyol airejava la satisfacció de descobrir en Torra un home “educadíssim” que no és el dels prejudicis que ell tenia per Twitter. “M’he trobat un president Sánchez que escoltava i que prenia notes, i això m’ha agradat”, hi afegia Torra sabent que el desdeny de Rajoy també li situava l’expectativa de partida tan baixa que la cortesia ja era celebrada. De fet, el president català va recordar a Blanquerna que l’expectativa era no ser-hi: “Qui hauria de ser aquí és el president Puigdemont.” L’amargor de tenir presos polítics i exiliats li va arribar, a Sánchez, també de la manera més humana. “A fora d’Espanya, jo tinc l’opció d’abraçar companys que aquí no puc abraçar perquè són a la presó”, li va fer notar Torra.

El desglaç de dir-se les veritats a la cara no va impedir que Sánchez compartís al final amb Torra un passeig pel jardí de La Moncloa, la deferència que els presidents espanyols reserven tradicionalment a caps d’estat i visites entranyables. Va ser al jardí on els va sorprendre la gossa Turca –la mascota de la família Sánchez-Gómez– i més tard les dues filles del president corrent amb unes amigues, abans de trobar per fi la font de les cites secretes de Machado i Guiomar i que inspiraria a la poetessa El jardín de la fuente. Sánchez no sap encara quin gust té la ratafia, però sí que el desdeny de Rajoy havia macerat molt més temps del que es recomana amb qualsevol licor.