El govern retirarà els símbols franquistes amb una nova llei

La consellera de Justícia, Ester Capella, agafa el relleu de Raül Romeva en matèria de memòria democràtica amb l’anunci d’una nova llei que facultarà el departament a retirar la simbologia franquista de les places i els carrers del país, encara que tingui l’oposició dels ajuntaments. La Generalitat podrà anul·lar condecoracions i suprimir els noms dels espais dedicats a militars colpistes i dirigents de la dictadura. La nova legislació aglutinarà les normes sobre la recuperació de fosses, la reparació jurídica de les víctimes i el Memorial Democràtic. “És ara o mai. Si no ens afanyem, ja no hi serem a temps. La llei de memòria serà una eina per tancar ferides i acabar el dol”, va explicar ahir Capella en la seva primera compareixença davant la comissió de Justícia del Parlament. “No podem tancar i cosir ferides si convivim amb símbols que han humiliat les víctimes de la Guerra Civil”, va concloure.

La nova llei preveu la creació d’una comissió de la veritat, que estudiarà, aclarirà i quantificarà els crims de lesa humanitat, n’informarà els familiars de les víctimes i els assistirà en el seu dret a la justícia. La norma abordarà els fets compresos entre l’inici de la Guerra Civil i la Transició i farà èmfasi en el reconeixement de col·lectius com ara les dones, les persones LGTBI i els nadons robats. També s’estudia la incorporació de la memòria democràtica al currículum educatiu, a més de la formació específica dels docents que facin classes vinculades a aquesta matèria. El text serà un paraigua que reunirà totes les normes aprovades pel Parlament en matèria de memòria democràtica: la del Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017).

Caldrà veure com s’aplicarà la llei en el cas del monument franquista de Tortosa, que els veïns, en referèndum el 2016, van aprovar mantenir però reinterpretant-lo.

Els presidents català, Quim Torra, i espanyol, Pedro Sánchez, van arribar a acords en matèria de memòria en la reunió de dilluns. La ministra de Justícia, Dolores Delgado, va anunciar ahir a la Comissió de Justícia del Congrés que el seu executiu vol dur a terme una “reforma integral” de la llei espanyola de la memòria històrica “per declarar la nul·litat dels tribunals d’excepció franquista i les seves decisions i sentències”, en la línia del que va aprovar el Parlament en l’anterior legislatura. També ha de servir per “impulsar des de l’àmbit públics les exhumacions” i crear també una comissió de la veritat, a més de “donar una altra significació al Valle de los Caídos en els termes recomanats per la comissió d’experts que va estudiar la qüestió l’any 2011”.

La reforma reforçarà “l’accés als arxius” i obligarà a “retirar la simbologia d’exaltació de la Guerra Civil i la dictadura” amb un procediment que inclourà “sancions econòmiques en cas d’incompliment”. Segons Delgado, el govern espanyol vol reobrir l’oficina de suport a les víctimes del franquisme i estudiarà la manera de dur a terme la il·legalització de les organitzacions o associacions que facin apologia del franquisme, com la Fundació Francisco Franco.