Aragonès impulsa l’agenda a Madrid amb “escepticisme”

El 90 per cent d’escepticisme enfront del 10 per cent d’optimisme. Aquesta era la percepció que s’enduia ahir el vicepresident del govern català, Pere Aragonès, després d’haver desplegat la carpeta de greuges davant la vicepresidenta de l’executiu espanyol, Carmen Calvo, i la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. Després de la trobada de dilluns entre els presidents Quim Torra i Pedro Sánchez, el número dos de la Generalitat constatava també la gran llunyania que en aquest moment hi ha respecte del projecte que des del gabinet català es considera cabdal –el dret d’autodeterminació–, però valorava la predisposició general al diàleg. I en aquest punt va subratllar que la comissió bilateral Estat- Generalitat es reunirà la darrera setmana de juliol o la primera d’agost.

Tots dos executius pretenen impulsar l’òrgan –paralitzat durant el mandat de Mariano Rajoy– i posar fil a l’agulla en la solució conflictes que s’havien eternitzat tant des de l’àmbit competencial, com inversor o fins i tot en el de la paralització, a través del Tribunal Constitucional, de lleis que afecten les àrees social i tributària. Avui mateix el Consell de Ministres té previst designar la titular de Política Territorial, Meritxell Batet, com a cap de la delegació espanyola, mentre que per la part catalana el màxim representant en aquest òrgan serà el conseller Ernest Maragall.

Així, doncs, tot i admetre que la qüestió de fons –l’autodeterminació– és irrenunciable, Aragonès semblava disposat a reactivar una carpeta de greuges que afecten el dia a dia i que s’arrossega des de l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero. A banda de la trobada amb Calvo, en la qual el principal acord sembla que ha estat la convocatòria imminent de la reunió bilateral, el vicepresident econòmic també va voler prendre la temperatura a altres assumptes de la seva àrea, concretament a les que afecten el Ministeri d’Hisenda. En aquest punt va exposar que havia reclamat a Montero el deute acumulat en matèria de Mossos o del capítol de la disposició addicional tercera de l’Estatut, i que també li va plantejar una flexibilització del dèficit del territori pel 2019, que no hauria de superar el 0,1%. L’objectiu de la Generalitat és que es produeixi una revisió a l’alça que eviti al màxim les retallades i que doni un respir al govern amb vista a l’elaboració del comptes catalans per l’any vinent, que a hores d’ara estan en una fase “tècnica”. També va posar sobre la taula l’aixecament del control reforçat de les finances de la Generalitat pel fet d’estar acollida al FLA. El vicepresident reconeixia que la ministra no s’hi havia compromès.

En general, però, Aragonès afirmava que havia trobat una certa receptivitat pel fet que Montero va mostrar predisposició a estudiar les diferents reclamacions per tal de plantejar-ho en futurs fòrums tant bilaterals –la comissió mixta d’afers econòmics i fiscals– com al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), l’òrgan en què l’executiu espanyol i els territoris aproven les estratègies en aquest àmbit i que aviat es reunirà. Aragonès va insistir que, de moment, la voluntat del govern és circumscriure la relació amb l’Estat només als fòrums bilaterals, sense tancar del tot la porta a participar-hi en funció de com evolucionin els esdeveniments.