Fora Franco i les seves sentències
Sánchez aprova l’exhumació per decret i reformarà la llei de memòria per anul·lar els tribunals franquistes i crear una comissió de la veritat
No anunciarà la data d’actuació al Valle de los Caídos per evitar protestes feixistes
El govern que presideix Pedro Sánchez es disposa a completar el sanejament de la memòria històrica que la llei del 2007 de José Luis Rodríguez Zapatero no va gosar abordar o bé que no ha complert de facto més enllà de la lletra, com ara la despolitització del Valle de los Caídos. El Consell de Ministres fa el primer pas avui amb l’aprovació d’un decret llei per exhumar les restes del dictador Francisco Franco del mausoleu de Cuelgamuros de la serra de Guadarrama (al nord-oest de Madrid) on va ser enterrat el 23 de novembre del 1975 –tres dies després de la seva mort– i on encara avui s’oficien misses en honor seu a càrrec de l’abadia benedictina. A més de remoure Franco 43 anys després, el govern de Sánchez prepara una reforma integral de la llei del 2007 per anul·lar els tribunals franquistes i les seves sentències –entre elles, les d’executats com ara Lluís Companys i Salvador Puig Antich – i crear una comissió de la veritat.
L’exhumació de Franco ja arriba amb retard –“us agafarà treballant”, havia promès Sánchez abans de l’estiu apuntant que seria al juliol– perquè el govern s’ha volgut blindar contra l’eventual batalla jurídica que puguin plantejar els hereus de Franco, amb el net Francis Franco Martínez-Bordiú com a ariet més actiu davant el que considera una “revenja”. Els dubtes sobre quina és la millor fórmula jurídica han fet que l’exhumació hagi hagut d’esperar al primer Consell de Ministres després de les vacances. Com que té un rang de norma i serà ratificat pel Congrés, el decret llei no podrà ser recorregut per particulars i només podrà ser impugnat per un grup parlamentari, una opció que estudia el PP de Pablo Casado davant el Tribunal Constitucional. “Recorrerem contra tots aquells reials decrets que no tinguin caràcter d’urgència”, ratificava ahir el secretari general del PP, Teodoro García. “Al PP no li molesten els decrets, el que li molesta és treure el dictador i no ho volen dir obertament”, rebatia la portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra.
La FFF vol ajut de PP i Cs
Des de la Fundació Francisco Franco, que és legal, el seu president i exajudant del rei emèrit Joan Carles I, el general Juan Chicharro, considera que un decret seria “inconstitucional i un frau de llei” però alhora la FFF estaria “il·legitimada per a qualsevol actuació”. Per aquest motiu, Chicharro va exigir ajuda al PP i a Cs perquè “estiguin a l’altura democràtica i responguin”. La Fundació Franco creu que, en últim extrem, ha de prevaler el dret canònic sobre el dret civil perquè el Valle de los Caídos és una abadia benedictina.
El decret, que suposarà una modificació mínima de la llei de memòria històrica del 2007, haurà de ser convalidat al Congrés abans de trenta dies i per fer-ho el PSOE compta amb els seus socis de la moció de censura, des d’Units Podem fins a ERC i el PDeCAT, perquè el PP i Ciutadans, en plena lluita pel vot més espanyolista i ultradretà, s’hi oposen. Si bé la convalidació es faria al setembre, el govern del PSOE no anunciarà amb antelació la data de l’obra d’exhumació per evitar l’organització de protestes feixistes. “Tampoc cal fer una festa el dia que sigui exhumat”, havia resumit gràficament el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, al juliol. El més probable, però, és que l’exhumació –que exigeix el treball tècnic d’aixecar una làpida de pedra que pesa una tona enmig de l’altar de l’abadia– es faci a finals del mes de setembre o a principis d’octubre.
Comissió de la veritat
La portaveu socialista al Congrés, Adriana Lastra, va avançar ahir que ERC “sap, coneix i té” el compromís d’anul·lació de les sentències franquistes. En declaracions a La Sexta, Lastra va voler detallar per primer cop l’abast de la reforma que la ministra de Justícia, Dolores Delgado, està preparant. “Serà una reforma integral de la llei de memòria històrica en la qual no només portarem la nul·litat dels tribunals i, per tant, de les seves sentències, sinó que parlarem de la comissió de la veritat i de moltes altres coses que ja portàvem a la nostra llei de memòria i que el PP va vetar”, va precisar.
Si reinterpretar el Valle de los Caídos ja no va ser possible el 2007 –entre altres coses, per la mediació de Josep Antoni Duran en favor dels benedictins–, l’anul·lació de sentències franquistes i del Tribunal d’Ordre Públic (TOP) –l’embrió de l’actual Tribunal Suprem– és una croada dels descendents que la llei de Zapatero del 2007 no va gosar recollir –i per això ERC va votar-hi en contra– perquè va preferir quedar-se en l’estadi previ de declarar la seva il·legitimitat.
Companys i Puig Antich
