Catalunya ja pot sol·licitar referèndums
S'aprova la simbòlica llei de consultes, que requeriran autorització de l'Estat, entre l'eufòria d'ERC i la prudència dels socis
Amb l'aprovació de la llei de consultes, ERC veu com culmina la tramitació en aquesta legislatura d'un dels seus projectes insígnia, amb una forta càrrega simbòlica, ja que la situen com a eina fonamental per a exercir el dret a decidir en el futur. La normativa regula els referèndums nacionals –també els municipals– que poden demanar el govern, el Parlament, els ajuntaments i els ciutadans. S'obre la porta a preguntar sobre «qüestions d'especial transcendència per a la ciutadania en l'àmbit de les competències de la Generalitat», tot i que el seu caràcter no és vinculant. El límit, però, és la Constitució. La llei fixa que és l'Estat el que, en última instància, haurà de donar l'autorització per a una consulta que es demani des de Catalunya.
Després d'haver superat la prova del Consell de Garanties Estatutàries, que la va avalar en la seva majoria, tot i fer-hi dues observacions, el Parlament hi va donar llum verd, amb el suport dels grups del tripartit, que en feien, però, valoracions diferents. Des de Governació, departament que l'ha capitanejat, el conseller Jordi Ausàs la definia com «una llei de país que pretén donar la paraula a la gent fent una lectura ambiciosa de l'actual marc jurídic». Amb el «no» de CiU damunt de la taula es demanava qui del catalanisme «s'hi pot mostrar en contra». «La normalitat consultiva s'ha d'imposar», va proclamar. Ausàs insistia que les matèries subjecte de pregunta són moltíssimes, fins i tot, «sobre la conveniència de modificar la Constitució».
L'aprovació va desfermar l'eufòria a ERC, ja que nombrosos càrrecs i dirigents assistien a la sessió plenària, amb aplaudiments i foto de grup inclosa. El president d'ERC, Joan Puigcercós, es felicitava perquè la llei «porta al Parlament el dret a decidir, cosa que és important democràticament». En el fons de la qüestió, el convenciment dels republicans que es dibuixa una escletxa per poder fer, en el futur, un referèndum sobre la independència d'àmbit nacional. «El nostre autogovern adquireix la majoria d'edat», celebrava el diputat i relator d'ERC, Pere Aragonès, que confessava sentir-se «molt honorat» per haver tingut l'oportunitat de tirar endavant la norma. «Per això hem lluitat sempre.»
No és una llei «ad casum»
Els socis miraven de frenar l'alegria d'ERC i treien transcendència a la normativa, destacant que emana de l'Estatut. La diputada del PSC, Lídia Santos, la situava com a «normal» i afirmava que servirà per a la participació directa dels ciutadans. «No és una llei de la independència o per la independència», deixava clar a Esquerra. I els advertia contra interpretacions que «no s'ajusten al que diu la llei i poden portar frustració». Era més o menys el mateix missatge d'ICV-EUiA. El diputat Lluís Postigo es demanava «on és l'escletxa» per arribar a la independència de Catalunya a partir d'una normativa que, això sí, serà «una eina bàsica de la democràcia participativa». ICV-EUiA ja proposa dues possibles consultes, una sobre la prohibició dels transgènics. L'altra és més complicada per al tripartit, ja que advoquen per fer la pregunta de si «hem de tenir un model escolar que segregui per sexes», amb la qual qüestionen la LEC. Els ecosocialistes insisteixen d'aquesta menera a mostrar el seu rebuig a la llei d'educació, pactada entre el PSC, ERC i CiU.
LES FRASES
CiU acusa ERC de fer seguidisme dels socialistes
Emili BellaMentre ERC veia sublimades part de les seves aspiracions legislatives, CiU llegia la llei de consultes com una necessitat del tripartit de «recuperar aquesta pàtina de nacionalisme que necessita per les eleccions». La diputada de CiU, Dolors Batalla, va circumscriure l'aprovació d'ahir a un paquet de normes «més simbòliques que efectives» que es tramiten a gran velocitat donada la proximitat dels comicis. «Potser més val que quedin per resoldre, segons quins temes», va dir Batalla davant d'una llei que preveu com una «renúncia disfressada d'ambició». La també exalcaldessa de Valls va afirmar que ERC té la necessitat de «dir que l'ha impulsat», i alhora va acusar els republicans de no aprofitar el seu pes dins del govern: «Han fet seguidisme dels socialistes.»
CiU va refusar la norma perquè no regula les consultes que no siguin referèndums i perquè considera que «s'autolimita», ja que no desplega tota la potencialitat de l'Estatut en matèria de participació ciutadana. Batalla va lamentar que els grups que donen suport al tripartit no acceptessin propostes convergents com ara la creació d'un registre alternatiu al cens electoral per evitar l'autorització de l'Estat. La federació sosté que, d'entrada, quan es va començar a tramitar la llei, ja estava «mal enfocada». «Es perd l'oportunitat que des de Catalunya es puguin regular consultes sense permís de Madrid», va lamentar Batalla.
Per altra banda, el PP va constatar que la llei obeeix a un pla sobiranista que relata la «crònica de la creació d'un estat propi» i va defensar que només serveix per «començar a escalfar campanyes». La diputada popular Maria Àngels Olano va contradir la tesi d'ERC que la norma enforteix la democràcia: «Estan confonent la ciutadania amb una cortina de fum.»
Montilla, la ganga d'ERC
Ciutadans feia la diagnosi contrària a CiU i acusava el president Montilla de ser «una ganga per als independentistes». El líder de la formació, Albert Rivera, considera que ERC utilitza el PSC com un «cleenex» per arribar a la independència.
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 11-03-2010, Pàgina 17
- El Punt. Barcelona 11-03-2010, Pàgina 17
- El Punt. Camp de Tarragona 11-03-2010, Pàgina 17
- El Punt. Comarques Gironines 11-03-2010, Pàgina 18
- El Punt. Penedès 11-03-2010, Pàgina 17
- El Punt. Maresme 11-03-2010, Pàgina 17
- El Punt. Vallès Occidental 11-03-2010, Pàgina 17
