L’Audiència de Girona sosté que els decrets d’alcaldia de suport a l’1-O no són delicte

Els 712 alcaldes i alcaldesses que van signar el decret de suport al referèndum de l’1-O no han comès cap delicte de desobediència. Així ho assegura l’Audiència de Girona en una resolució, en la qual, però, accepta la petició de la fiscalia de reobrir la causa contra l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, perquè s’aclareixi si ha comès un delicte de desobediència per omissió per haver “permès” la cessió de locals municipals per al referèndum d’autodeterminació i no haver-s’hi oposat.

Aquesta resolució –del 31 de juliol passat i notificada a mitjan agost a l’advocat de l’alcaldessa, Joan Ramon Puig Pellicer– és la primera d’un tribunal que fixa els límits delictius per poder acusar els batlles catalans. Encara n’hi ha una quarantena que estan investigats per la fiscalia pel seu suport al referèndum i per la cessió de locals per a la votació.

La secció tercera –formada pels magistrats Fátima Ramírez, Sonia Losada i Manuel Ignacio Marcello– aclareix que no és cabdal el raonament de la titular del jutjat d’instrucció 1 de Figueres per arxivar el cas de Mindan, en què assegura que va rebre la notificació de la delegació del govern espanyol de no col·laborar amb l’1-O cinc dies després de signar el decret. El tribunal hi precisa que la jurisprudència fixa que el que és important és que la persona en tingui coneixement, i “la inconstitucionalitat del procés és notòria i pública, i –sosté– seria una absurditat dir que l’alcaldessa ho desconeix”. Amb tot, indica que en analitzar el contingut del decret d’alcaldia “no s’aprecia un delicte de desobediència”. “En el contingut, només hi veiem una declaració política, sense càrrega normativa o executiva”, hi afegeix. Els decrets dels alcaldes tenen el mateix redactat, ja que van ser facilitats per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).

Així, l’Audiència de Girona manté que el que cal aclarir és si l’alcaldessa de Roses –denunciada al jutjat per un veí– va “permetre” o consentir l’ús de locals municipals per a la votació, ja que malgrat que el secretari de l’Ajuntament informa que no es va acordar la cessió de cap local, l’acció de l’alcaldessa podria ser constitutiva d’un “delicte de desobediència per omissió”, tal com el Suprem va condemnar l’exdiputat Francesc Homs pel 9-N, recorda el tribunal, i per això retorna el cas al jutjat de Figueres perquè es facin noves diligències i s’aclareixi.