Política

Els ministres espanyols d’Exteriors i Justícia van pressionar Bèlgica amb cartes i reunions

Delgado diu al Congrés que la demanda contra Llarena és “instrumental” i només busca qüestionar la justícia espanyola

El ministre d’Exteriors, Josep Borrell, i la ministra de Justícia, Dolores Delgado, van enviar cartes als seus homòlegs belgues per demanar-los que defensessin la immunitat jurisdiccional d’Espanya i també el jutge Llarena davant la demanda interposada per Puigdemont i quatre exconsellers. A més, Delgado es va arribar a reunir amb l’ambaixador belga a Espanya per sol·licitar-li. Són gestions que ha revelat la ministra de Justícia durant la seva compareixença a la comissió de Justícia per aclarir els passos fets per l’Estat en aquesta qüestió. La voluntat inicial del govern espanyol era que Bèlgica comparegués en el procediment judicial per defensar també la “immunitat” de la justícia espanyola i del mateix jutge. Una petició que Bèlgica va rebutjar el dia 7 d’agost. Finalment, i després de diversos informes de la secretaria tècnica del Suprem, de l’advocacia de l’Estat i del propi CGPJ, el ministeri de Justícia ha optat per contractar un advocat per defensar Llarena per un cost de 545.000 euros. El passat 4 de setembre, el jutge belga del tribunal de primera instància de casos civils de Brussel·les va ajornar la vista preliminar per a la demanda per al 25 de setembre. Serà llavors quan se sabrà si s’admet a tràmit.

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, ha comparegut per petició pròpia i després que ho sol·licitessin els grups per explicar els passos fets fins a la contractació de l’equip d’advocats per defensar Llarena i la justícia espanyola de la demanda civil interposada per Puigdemont i els exconsellers al juny.

En tot moment, la ministra ha defensat que es tracta d’una demanda “instrumental” que, segons Delgado, només busca “qüestionar la justícia espanyola” i “escrutar” per part d’un tribunal ordinari belga la instrucció de la causa contra el procés que se segueix a Espanya. “No es podia permetre que a Bèlgica s’usés una demanda civil en la que es contenen expressions d’un magistrat que fa en un determinat moment però estan relacionades en el procediment de manera que es qüestioni la sobirania de jurisdicció d’Espanya”, ha manifestat Delgado.

La ministra també ha volgut defensar que “des del primer moment” el Ministeri de Justícia ha col·laborat amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i s’ha mobilitzat per defensar tant la sobirania de la justícia espanyola com el jutge Llarena.

Detall de les actuacions

Durant la compareixença, Delgado ha detallat totes les actuacions que han portat a termes des del seu ministeri com també des del Ministeri d’Exteriors des que van tenir coneixement de la demanda contra Llarena.

El 10 de juliol, va ser el CGPJ qui es va adreçar en primer terme al Ministeri d’Exteriors on li demanava que l’estat belga comparegui en el procediment per defensar també la justícia espanyola i Llarena. S’adjuntava, a més, un informe tècnic-jurídic elaborat pel gabinet tècnic del Tribunal Suprem on s’exposaven alguns dubtes sobre la personació de l’Estat en el procediment a Bèlgica, entre ells que si hi ha intervenció de forma directa es podia interpretar com que Espanya “renuncia a la immunitat de la jurisdicció espanyola” o que el tribunal belga podria rebutjar la compareixença directa de l’Estat al no ser part del litigi. També se sol·licitava enviar una nota verbal des del ministeri d’Exteriors al seu homòleg belga demanant-li que defensés els interessos d’Espanya.

Paral·lelament i després de rebre aquest informe, el Ministeri de Justícia també va demanar sol·licitar a la secretaria general del Ministeri de Justícia les possibles actuacions que podria fer sobre aquest assumpte. En aquest informe, ja es demanava contractar una assegurança civil per si al final calia pagar les despeses del judici. Amb les conclusions d’aquest document es va demanar un altre informe a l’advocacia de l’Estat.

L’11 de juliol hi va haver la primera comunicació entre el Ministeri d’Exteriors i el seu homòleg belga on se li demanava col·laboració. “D’acord a la pràctica processal belga, el ministeri d’Exteriors sol·licita que l’estat belga comparegui –en nom i representació de l’estat belga, però en defensa de la immunitat de jurisdicció d’Espanya i del jutge Llarena davant el tribunal on s’ha presentat la demanda”, recula la nota verbal emesa pel ministeri.

El 17 de juliol, Delgado també se suma a la iniciativa d’Exteriors i envia una carta al ministre de justícia belga on, novament, li demana a Bèlgica que defensi Espanya i es personi per demanar l’arxivament de la causa. També exposa que considera que el tribunal de Brussel·les no és competent.

Aquell mateix dia, la ministra també va enviar per iniciativa pròpia una comunicació al membre espanyol d’Eurojust per informar-li que s’havien enviat aquestes cartes.

El 31 de juliol, l’advocacia de l’Estat envia el seu informe on ja diu que és necessari contractar un advocat local a Bèlgica i també una assegurança civil per si cal pagar les despeses del judici.

Bèlgica rebutja la petició d’Espanya

El 7 d’agost el ministeri d’Exteriors rep una nota verbal de l’ambaixada belga a Espanya on comuniquen que rebutgen la petició espanyola. A la comunicació, Bèlgica deia que no hi havia garantia que d’ofici, el jutge belga, reconegués la immunitat de jurisdicció d’Espanya i tampoc perquè Llarena no ho havia sol·licitat directament. Recomanava a Espanya que asseguri la defensa de la seva immunitat davant el tribunal de Brussel·les i alertava que si no es presenta el tribunal podria considerar que Espanya renuncia a la immunitat de jurisdicció.

El 24 d’agost el Ministeri de Justícia va iniciar els tràmits per contractar un advocat a Bèlgica. Aquell mateix dia, encara hi va haver una altra comunicació d’Exteriors el dia 24 d’agost demanant, novament a Bèlgica, que “acompanyi” Espanya davant el tribunal.

La ministra ha explicat, fins i tot, que el 30 d’agost es va reunir amb l’ambaixador belga a Espanya per insistir-li en la necessitat que Bèlgica “comparegués davant el tribunal”. “Hi ha precedents que ho aconsellen i ens semblava adequat”, ha defensat la ministra. Una petició que, novament, va ser rebutjada per Bèlgica que li va respondre altre cop per insistir en la “imperiosa necessitat” que Espanya comparegués davant el tribunal belga per “al·legar la immunitat de la jurisdicció d’Espanya”.

Va ser el 30 d’agost quan el Ministeri de Justícia va comunicar la contractació d’un bufet belga per valor de 545.000 euros.

A la comissió de Justícia no ha assistit cap representant d’ERC (que estan als actes de la Diada) però per part del PDeCAT, la diputada Lourdes Ciuró, ha dit que el relat de la ministra “no té cap substanciació” i l’ha acusat d’actuar “arrossegada pel discurs de l’extrema dreta”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Fiscalia demana una multa de 19.200 euros per a Toni Albà per uns tuits contra la policia i la jutge Lamela

Vilanova i la Geltrú

Creix la revolta dins del partit conservador per desbancar May

londres

Brussel·les es manté al marge de la crisi de govern de May pel Brexit

Brusel·les

Tajani beneeix el principi d’acord pel Brexit però avisa que l’Eurocambra avaluarà “línia per línia” l’esborrany

Brusel·les

May defensa el principi d’acord pel Brexit tot i l’allau de dimissions al seu govern i la manca de suport de l’oposició

Londres

Lluc Salellas deixa el secretariat nacional de la CUP

girona

El president de la Comissió (Cs) evita aplicar el vot ponderat en dues votacions empatades

Tardà rebutja el front comú de Torra a les europees

El degoteig de dimissions al govern de May colpeja l’estabilitat de l’executiu

Londres