El seu primer Onze de Setembre
Forasters que van assistir ahir per primera vegada a la manifestació de l’Onze de Setembre elogiaven la capacitat de mobilització dels catalans
També subratllaven l’esperit cívic i reivindicatiu de l’acte
Els milers de persones que es van manifestat ahir en la mobilització convocada per l’ANC tenien encara més motius, en un any marcat per l’empresonament dels Jordis, de consellers i per la marxa a l’estranger de dirigents polítics, de la contundència de l’1-O o de l’aplicació del 155. Tanmateix, segons recollia ACN, molta gent vinguda de fora elogiava ahir la capacitat de mobilització per la Diada i el caràcter cívic però també reivindicatiu.“Em feu molta enveja, els catalans”, va subratllar en Javier Izquierdo, un independentista basc resident a Barcelona que va viure el seu primer Onze de Setembre. A diferència d’altres anys, els estrangers presents en la manifestació semblaven més coneixedors de la realitat catalana. És el cas del Federico Martilli, un argentí de La Plata que assegurava que “la lluita del poble català” desperta simpaties en molts compatriotes seus. “Pensa que fa 200 anys vam tenir un procés d’independència d’Espanya. Sabem el que és”, va dir.
No fa 200 anys, però sí que en fa 30 que en Lluís Cànoves se’n va anar a viure a Chicago; el delata el marcat accent nord-americà que li surt quan parla en català. Acompanyat de la seva esposa, la Maureen, eren al tram 23 i duien un cartell en què es podia llegir “From Chicago to Catalonia”. Els fets de la tardor passada els van convèncer que, aquest any, la mobilització per la Diada no se la podien perdre.
No es pot entendre
Les càrregues de l’1-O –van afirmar– van posar el focus en Catalunya, i als Estats Units van descobrir una nova realitat. “Ens venia gent a casa i miràvem plegats per Televisió de Catalunya tot el que s’estava emeten aquell dia. Els nostres amics no es podien creure el que estava passant, i menys en un país europeu, i en una ciutat com Barcelona”, va relatar ahir Lluís Cànoves sobre la reacció en relació amb les dures imatges en col·legis electorals d’arreu de Catalunya. “No hi ha manera d’entendre-ho”, constatava.
