El ple del Parlament va negar ahir que el ple del 6 i 7 de setembre del 2017, en què es van aprovar les anomenades lleis de desconnexió –del referèndum i de transitorietat–, sigui considerat “un cop a la democràcia” com demanava en una moció de Cs que va defensar el seu portaveu, Carlos Carrizosa. El govern (JxCat i ERC) va tenir el suport de la CUP i dels comuns. Aquests últims van assegurar que els impulsors “es van equivocar greument”, que la llei de transitorietat “és un autèntic deliri” i es van “vulnerar drets dels parlamentaris”, però David Cid va dir que en cap cas es podia considerar “un cop d’estat” ni hi va haver “cap alçament armat”. El PP i el PSC hi van donar suport afegint esmenes.

Cs també va ser protagonista d’altres enganxades conegudes amb el govern per l’acció i projecció a l’exterior o per garantir la neutralitat dels símbols en l’ocupació d’espais públics. L’absència d’una diputada de la CUP va permetre al PSC aprovar alguns punts d’una moció, un informe intern sobre la marxa d’empreses i la paralització d’inversions, que el govern nega que existeixi.