Brussel·les refreda l’optimisme econòmic que ven el govern espanyol

L’executiu europeu modera l’optimisme econòmic del govern espanyol. La Comissió Europea va disminuir ahir dues dècimes la previsió de creixement del PIB a l’Estat espanyol per aquest any i el vinent. Una tendència que també constata a la resta de la zona euro una setmana després que l’oficina estadística de la Unió Europea revelés l’alentiment. Però Brussel·les no tan sols va alertar el govern de Pedro Sánchez que l’impuls de l’economia espanyola no serà tan potent com esperava, sinó que també el va avisar sobre la reducció més lenta del dèficit públic amb el pressupost.

Les previsions econòmiques de la tardor que periòdicament publica l’executiu europeu constaten que l’economia espanyola creixerà un 2,6% el 2018 i un 2,2% el 2019. Uns pronòstics que rebaixen dues dècimes l’augment del PIB. “En el seu cinquè any d’expansió l’economia espanyola ha començat a mostrar senyals d’una suau desacceleració en la primera meitat de l’any”, diu el capítol dedicat a l’Estat espanyol. De fet, La Moncloa ja va ajustar a finals d’octubre a la baixa en una dècima les previsions, tot i que eren més optimistes sobre l’any que ve, esperant un repunt del 2,3%.

Després de la carta europea a Madrid que avisava del risc d’incompliment dels comptes públics amb el marc d’estabilitat pressupostaria de la zona euro, el gabinet de Jean-Claude Juncker torna a fer un altre toc d’alerta a Sánchez sobre el dèficit públic. Brussel·les preveu que aquest any sigui d’un 2,7% i que el vinent se situï en un 2,1%; per tant, per sobre de l’1,8% que promet Sánchez en el seu pressupost. Amb aquestes dades, la CE alerta els socialistes espanyols que no compliran els compromisos europeus de reducció del dèficit perquè sobrepassaran l’objectiu marcat de l’1,9%.

Brussel·les desconfia de l’enginyeria pressupostaria dels socialistes per equilibrar les finances públiques. En aquest sentit, l’informe d’ahir atribueix el menor ritme de reducció del dèficit fiscal “a les mesures incloses en els pressupostos del 2018”. Entre aquestes, destaca especialment la revaloració a l’alça de les pensions o l’augment de sou als funcionaris i, en menor mesura, la baixada de l’IRPF a les rendes més baixes. En l’apartat de les despeses, l’executiu europeu reitera un cop més el risc que suposa per a les finances de l’Estat els pagaments per l’anul·lació de la privatització d’Aigües Ter Llobregat (ATLL).

La Comissió Europea també té dubtes sobre l’altra cara del pressupost: els ingressos. Així, desconfia dels plans socialistes per contrarestar aquestes despeses en l’àmbit social amb impostos com ara la taxa digital o que les transaccions financeres siguin suficients per no tenir un dèficit excessiu. A més, alerta de l’impacte fiscal que tindrà la pujada del salari mínim interprofessional dels 735 actuals als 900 que el PSOE va pactar amb Podem per al 2019.