Lectures carceràries

“Que necessari que és pensar i reflexionar sobre la llibertat quan n’estàs privat”, escriu Raül Romeva després de llegir Libertad, de Joan Vergés, Lledoners intramurs. “Gràcies a aquest professor de filosofia moral i director de la càtedra Ferrater Mora, posem sentit, però sobretot contingut, a la lluita més actual que mai en favor de les llibertats, diverses i plurals, que avui per avui es troben tan amenaçades”, aprecia.

Al marge de preparar el judici i mantenir-se en forma, l’exconseller d’Afers Exteriors aprofita el temps a la presó per sadollar la seva avidesa lectora.A Estremera (Espanya) hi havia una biblioteca molt migrada, especialment per a la voracitat intel·lectual de Romeva. A Lledoners, en canvi, tenen un catàleg bibliotecari més fornit, però la majoria dels llibres que vol llegir els hi fan arribar la família i els amics –per correu ordinari no poden entrar al centre penitenciari– o els companys de presó, com Jordi Cuixart, que li va recomanar l’assaig del filòsof Rob Riemen Per combatre aquesta època, dues consideracions urgents sobre el feixisme.“Riemen alerta del retorn dels feixismes però sap veure la llum abans que despunti l’alba. Per llegir i, sobretot, actuar”, piulava el compte de Twitter de l’exconseller, on es troben algunes de les reflexions que fa al voltant dels autors que llegeix.

Romeva s’ha submergit a Lledoners en més d’una setantena d’obres, desenes de milers de pàgines. “Dedico moltes estones a llegir filosofia, política, assaig, novel·la, poesia, i també, és clar, les reflexions de gent que ha viscut experiències similars, tant personals com polítiques, a les que vivim nosaltres directament i com a país. Des de la consciència de com viu una persona que se sap innocent i que és conscient que s’està cometent una arbitrarietat, la seva privació de llibertat”, explica a El Punt Avui.

En aquest sentit, llegeix molt sobre el fet mateix d’estar a la presó i del que significa políticament a partir del testimoni escrit dels qui l’han patida en primera persona, com Antonio Gramsci, Nelson Mandela, Rosa Luxemburg, Joaquim Forn o Meritxell Borràs, però també sobre política penitenciària i reinserció o històries de superació personal, com La resiliencia. Crecer desde la adversidad, d’Anna Forés i Jordi Grané, amb exemples de supervivència com la dels camps de concentració o la del càncer del ciclista Lance Armstrong.

“La presó i el judici no han de ser una limitació per no imaginar quines polítiques públiques i socials volem per al país, com solucionar el conflicte amb l’Estat o per definir com ha de ser la República”, hi afegeix. Per això es capbussa en assajos sobre pensament polític, bon govern, resistència civil, resolució de conflictes, mediació, negociació, drets humans, justícia social, autogestió, autoritarisme, fanatismes i formes d’opressió, el mateix conflicte Catalunya-Espanya... Aquesta setmana l’ha anat a veure el catedràtic de filosofia política Daniel Innerarity. El recomana “per entendre millor les democràcies del segle XXI”. Del professor de la universitat Carlos III de Madrid Ignacio Sánchez-Cuenca diu que “fa una proposta honesta i valenta” per desemmascarar, a La confusión nacional. La democracia española ante la crisis catalana, “la fal·làcia del discurs autoanomenat antinacionalista espanyol i el posa davant del mirall mostrant-ne totes les contradiccions i, sobretot, l’essencialisme que desprèn”. L’ha pogut debatre personalment amb l’autor, que l’ha visitat a la presó. “Es comparteixi o no la proposta que fa, el fet que la faci és en si mateix un fet diferencial descomunal respecte del silenci sepulcral que hem constatat (salvant honroses excepcions) en l’univers intel·lectual de la resta de l’Estat”, denuncia Romeva.

Juntament amb les escriptores Jenn Díaz i Blanca Busquets, l’exeurodiputat ha engegat un club de lectura a Lledoners. Díaz li ho va proposar en una visita i més tard es va posar en contacte amb la bibliotecària del centre. Les trobades literàries es fan l’últim dijous de mes. De moment ja n’han celebrat una, amb una trentena d’interns, en què Romeva i Busquets van abordar Es un decir, de Díaz, que hi acudirà demà per a una nova sessió. “Romeva és una màquina de llegir i el nivell del grup és molt alt; esperem que s’hi vagin afegint més participants”, comenta l’escriptora i diputada, que continuarà amb el club de lectura encara que s’enduguin l’exconseller a Madrid per al judici.

Romeva dedica les hores a la cel·la a escriure reflexions i cartes –la número 5.000 la va publicar en aquest diari el 2 d’octubre–. Manté contacte epistolar amb una vintena d’escriptors, filòsofs i pensadors, alguns dels quals s’han desplaçat fins a Lledoners. Joan Carreras, Laura Pinyol, Jaume Cabré, Ferran Torrent, Empar Moliner, Joan Lluís-Lluís, Marta Rojals, Carles Torner, Sebastià Alzamora, Borja de Riquer, Miquel Àngel Llauger, Guillem Turró, John Carlin, Josep Maria Quintana, Xavier Antich, Toni Sala, Marina Martori, Gaspar Hernàndez... Sovint són cartes d’escriptor a escriptor: el mateix Romeva ha escrit novel·les i literatura infantil.

Alguns dels llibres els dona a la biblioteca, com La formació d’una identitat, del recentment desaparegut Josep Fontana. Per les seves mans passen des de manuals de meditació budista fins a assajos sobre empatia i dignitat humana, llibres de castells o d’esport i narrativa en general, com la novel·la de Gaspar Hernàndez La dona que no sabia plorar, que, per l’exconseller, explora “la importància de saber plorar, i sobretot, de saber entendre el sentit de les llàgrimes (i de la seva absència)”.

Digue’m què llegeixes i et diré qui ets.