L’Eurogrup pacta un acord de mínims sobre el paquet anticrisi de la zona euro
Queden aparcats els grans projectes per reforçar l’estabilitat del sistema financer
Holanda lidera l’oposició a un pressupost comú per a l’euro
La zona euro aparca els seus grans plans per prevenir una nova crisi financera. Els líders europeus van gestar ambicioses iniciatives escarmentats per l’últim sotrac econòmic, però les diferències i els recels els impedeixen encara consensuar un pla de contingència sòlid que eviti la repetició dels errors. El paquet de mesures té com a objectiu enfortir el sistema bancari europeu i endurir les normes del joc de la banca, però ha quedat aigualit després d’un any d’intenses negociacions.
Un hivern dur per al president francès, Emmanuel Macron, que veu aixafades les seves ambicions sobre la reforma de la zona euro i que suma un fracàs europeu a l’intern, després d’haver cedit davant dels “armilles grogues”.
Pressionats per la necessitat d’adoptar alguna decisió abans de final d’any, els 19 ministres d’Economia i Finances es van tancar els últims dos dies durant més de 18 hores a Brussel·les per, almenys, arribar a un pacte de mínims sobre la reforma de la zona euro. D’allà només en va sortir un acord per crear un fons d’emergència per a les crisis bancàries basat en una línia de crèdit, i el reforç del sistema de vigilància comú de rescats financers. Així, els responsables d’economia van decidir reforçar les competències del mecanisme europeu d’estabilitat (Mede) en la supervisió de rescats.
Recels alemanys
Per contra, van posar a la nevera els dos plats forts d’aquesta reforma: un pressupost comú per als països de la zona euro i un fons únic de garantia de dipòsits per als bancs. La nova “arquitectura pressupostària” per a l’euro, proposta impulsada per Alemanya i França, és un dels punts més conflictius. Els ministres no van ser capaços, ahir, d’assolir un pacte, principalment perquè un grup liderat pels Països Baixos s’oposa que la creació d’uns comptes comuns serveixi per estabilitzar estats amb problemes econòmics puntuals i volen que vagi més encaminat a impulsar la convergència i la competitivitat dins del bloc.
Tanmateix, les cancelleries es van comprometre a continuar les converses sobre el pressupost malgrat les divergències. D’altra banda, els 19 també van fracassar, ahir, a l’hora de tancar un full de ruta per donar ales al fons de garantia de dipòsits (EDIS en les seves sigles en anglès). En aquest cas és Alemanya qui arrufa el nas amb aquesta idea perquè tem injectar els diners dels seus contribuents a una bossa de diners per treure les castanyes del foc als bancs que s’han gestionat malament.
Berlín vol que abans de posar-hi els diners s’enforteixin les regulacions bancàries perquè tothom jugui net.
A falta d’acord i amb la necessitat de presentar algun compromís tangible sobre la taula, els socis de l’euro van decidir, de moment, establir un grup d’alt nivell que examini el projecte d’aquest fons de dipòsits i n’informi el juny del 2019.
