El Suprem es queda el gruixi envia la mesa i Boya al TSJC
Esgrimeix “raons operatives” i perquè són acusats de desobediència, que no té presó, i 4 dels 6 ja no són aforats
Es queda el govern, Forcadell i els Jordis
Ironitza sobre l’ús del català al judici
El Tribunal Suprem va complir ahir el previsible guió de quedar-se el judici de l’1-O en contra del que reclamaven les defenses que els fest fossin jutjats a Barcelona, però amb un gir de guió d’última hora: renuncia a jutjar i envia al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els exmembres de la Mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet i l’exdiputada de la CUP Mireia Boya. En un 2019 marcat per les municipals i autonòmiques del 26 de maig, el Suprem –que vol arrencar el judici al gener i concloure’l abans de la campanya electoral per tenir una sentència a l’estiu– es queda amb els consellers del govern, els líders socials Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell –tots ells acusats de rebel·lió i sedició– i es desfà ara dels sis acusats per desobediència per no allargar el judici més enllà del previst.
Amb el cop de volant d’última hora, el Suprem consagra l’anomalia que els mateixos fets –l’1-O i el procés– siguin jutjats en quatre instàncies i en dues ciutats: el d’instrucció número 13 de Barcelona, el TSJC, l’Audiència –amb el cas del major dels Mossos Josep Lluís Trapero– i el Suprem amb el govern, Forcadell i els Jordis. La conclusió més gràfica és que la banqueta d’acusats al Suprem es reduirà dels divuit inicials a dotze. Com que el Suprem és el de més rang de tots, a més, la previsió al món judicial és que cap altre tribunals gosarà dictar una sentència pròpia fins a conèixer la del Suprem, que al final serà la instància d’últim recurs per a les defenses.
Accions fora d’Espanya
Si bé el Suprem defensa que la rebel·lió afecta tota Espanya i s’interpreta competent perquè detecta accions “fora d’Espanya” com la contractació d’observadors i pagaments a través del Diplocat, amb els sis acusats per desobediència –i per als quals la fiscalia no demana presó– aprova enviar-los al TSJC per “raons operatives”. “La previsible durada de la causa especial que ens ocupa, la continuada presència dels processats durant les perllongades sessions del judici oral i, en fi, l’obligat desplaçament dels que només respondran del delicte de desobediència, suggereixen a la Sala [segona del Suprem] esqueixar aquesta seqüència fàctica per al seu enjudiciament a Barcelona”, addueix l’alt tribunal –en una resolució escrita pel president de sala i del judici, Manuel Marchena– per desfer-se d’ells.
En l’escrit d’ahir, que va a respondre les qüestions prèvies plantejades per la defensa en la vista del 18 de desembre, Marchena es permet ironitzar sobre la “sobrevinguda” petició de la traducció simultània perquè els acusats puguin utilitzar la seva llengua materna, el català, en un judici en què s’enfronten a 25 anys de presó. “Contrasta amb l’absència de qualsevol queixa d’indefensió durant el llarg temps que ja han consumit la investigació”, ironitza Marchena per voler dir que només han invocat l’ús del català a les portes del judici oral. Amb tot, però, el jutge no diu com resoldrà el dret a defensar-se en català i ho deixa per a més endavant.
On sí que és taxatiu és a l’hora de negar que l’arrelament sigui un criteri per a ser jutjat per un tribunal proper, com ho seria el TSJC. “El nostre sistema constitucional no concedeix als processats el dret a ser jutjats en les proximitats del domicili familiar”, avisa Marchena per retenir un judici que presidirà ell perquè l’acord del PP i el PSOE perquè fos ell el nou president del Suprem en substitució de Carlos Lesmes es va trencar. “Cap sistema processal contempla la proximitat domiciliària com a fur determinant de la competència en el procés penal”, rebla Marchena. El Suprem és encara més ofensiu quan redueix l’afany de les defenses de dur la causa a Barcelona com a “legítims desahogos defensius”.
Des de Catalunya els primers a reaccionar a la notícia van ser els exmembres de la mesa del Parlament i ara processats Joan Josep Nuet, actualment diputat dels Comuns i Anna Simó. El primer va lamentar que la decisió del tribunal no inclogui l’expresidenta del Parlament. “Hauria estat el correcte però queda clar que ella és una penyora i que els que es queden al Suprem son una mena de caps de turc. Per l’exdiputada Simó, ni els delictes dels quals se’ls acusa a tots divuit processats són els que pertoquen i reclama que el judici “es faci a Catalunya i la sentència final sigui l’absolució per tothom”.
