La justícia catalana, qüestionada
El fiscal de la causa contra la cúpula dels Mossos posa en dubte la “imparcialitat” dels jutges a Catalunya i la Fiscalia General de l’Estat ho suavitza
La sala de govern del TSJC replica que és “un atac molt greu”
La judicatura i la ciutadania van entendre clarament ahir que, amb les seves preguntes retòriques, el fiscal de l’Audiencia Nacional Pedro Rubira va qüestionar la “imparcialitat” dels jutges que exerceixen a Catalunya en el cas que l’Audiencia Nacional acordés enviar el judici contra la cúpula dels Mossos, per les accions del 20 de setembre i l’1 d’octubre del 2017, de Madrid a un jutjat del territori català. Va ser tan diàfan que va fer empipar el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, que es va mostrar “dolgut”, segons fonts del TSJC, i també bona part dels prop de 800 jutges que treballen a Catalunya. A la nit, la comissió permanent de la sala de govern del TSJC, sense la signatura del president, va emetre un contundent comunicat en què qualifica d’“atac molt greu al poder judicial en conjunt i al propi sistema constitucional” les paraules del fiscal Rubira.
Barrientos no va signar l’acord perquè té assignada una causa contra els independentistes catalans i per no ser recusat, segons fonts del TSJC. “Qüestionar, per un membre del ministeri públic, en exercici de l’acció penal, la imparcialitat dels jutges i jutgesses que exerceixen a Catalunya constitueix una gravíssima irresponsabilitat de qui té per mandat constitucional i estatuari el deure de protegir l’exercici independent i imparcial de la jurisdicció”, afirma el TSJC. Hi afegeix: “El ministeri fiscal, pel seu rol que ocupa en el procés i per l’alta funció que la Constitució li encomana, no pot cedir a la demagògia, a la banalitat o a l’ofensa per la defensa dels interessos públics que representa.” I clou: “Els jutges i jutgesses que exercim a Catalunya ara i sempre actuarem en compliment dels nostres deures constitucionals, entre els quals la imparcialitat ocupa un lloc molt destacat.” L’associació Àgora Judicial va mostrar el seu “acord absolut” amb la posició de la sala de govern del TSJC.
Sota sospita
Per suavitzar la crispació generada, la Fiscalia de l’Audiencia Nacional, a la tarda, va emetre una nota en què matisava les paraules del fiscal i assegurava que “confia en la professionalitat i la imparcialitat” dels jutges de Catalunya, i que el que es volia expressar és la “pressió” que exerceix el moviment independentista i la “fractura” social actual. El fiscal Rubira va fer aquestes afirmacions durant una vista a l’Audiencia Nacional en què l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas, defensor de l’exsecretari general d’Interior Cèsar Puig, qüestionava la competència d’aquest tribunal per jutjar-los i exigia que s’enviés la causa a Catalunya. “Hi pot haver imparcialitat i serenitat si s’envia la [causa per] rebel·lió i sedició a Catalunya? Vostès pensen que hi pot haver aquesta serenitat? Que hi pot haver aquesta imparcialitat?”, va preguntar Rubira a la sala.
La fiscal general de l’Estat, María José Segarra, i el president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, van trucar a Barrientos. El president del TSJC no va voler fer cap declaració pública, tot i que va expressar el seu malestar a Segarra.
L’incident d’ahir, però, mostra obertament que la fiscalia i la judicatura espanyola (com els polítics) dubten de tot el que vingui de Catalunya, fins i tot dels seus homòlegs. Així interpreten les defenses dels independentistes catalans el fet que el difunt fiscal general de l’Estat José Manuel Maza, a finals de setembre del 2017, amb la declaració de la República catalana, ordenés que les querelles contra la Mesa del Parlament i contra el govern de Puigdemont es presentessin al Suprem i a l’Audiencia Nacional, quan feia mesos que dues magistrades del TSJC investigaven el mateix. Alguns jutges es van sentir alleujats per la tensió que –asseguren– vivien, però no pas per posar en dubte la seva professionalitat tal com ahir va verbalitzar el fiscal de la causa contra la direcció dels Mossos.
En el comunicat, el tinent fiscal i portaveu de la fiscalia a l’Audiencia Nacional, Miguel Ángel Carballo, afirma que el fiscal Rubira, en la seva intervenció, va exposar “criteris objectius” per defensar la competència d’aquest tribunal contra els caps dels Mossos, i que va expressar els seus dubtes sobre dur el cas a tribunals catalans per la suposada tensió que es viu a Catalunya. “ El fiscal s’ha referit a la querella inicial de la fiscalia en què s’expressava: «També s’observa la conveniència de preservar la necessària serenitat en l’enjudiciament d’unes conductes que estan generant un sentiment de fractura social que no es pot desconèixer.»” És a dir, a un “ambient de crispació que existia en la societat catalana generat des del referèndum de l’1-O”.
Tot i aquest relat sobre la crispació, importat d’Espanya, la judicatura catalana queda qüestionada.
LES FRASES
El TSJC i Justícia discrepen
La sala de govern del TSJC, reunida ahir, i en vista del que qualifica de “nombrosos i intolerables atacs que han estat rebent les instal·lacions judicials, que a Valls i a Cervera han impedit l’activitat judicial”, va acordar “reclamar” al cos dels Mossos que procedeixi “a la protecció presencial i permanent” de totes les seus judicials i que en doni compte al president del TSJC. També va demanar a la fiscalia que actuï “perquè s’assumeixin responsabilitats penals”.
I el TSJC va “lamentar la falta de condemna d’aquests fets per part de la consellera de Justícia, com a responsable de les condicions laborals dels funcionaris judicials, i dels mitjans materials que es malbaraten en actuacions de neteja”. El Departament de Justícia va respondre que la consellera Ester Capella “mai ha aprovat aquest tipus d’accions”. Hi van afegir que la Generalitat, com a responsable dels cent edificis judicials, ha retirat “de manera immediata” els fems llençats a les portes dels jutjats.
