Merkel planta cara a Trump i Rússia i defensa l’ordre multilateral
Critica l’amenaça d’aranzels als cotxes alemanys i els qui intenten “enfonsar Europa”, en al·lusió a Steve Bannon
Rep una ovació en la conferència de Munic
Feia temps que se no se sentien aplaudiments tan sincers per a Angela Merkel. El selecte públic internacional de la Conferència de Seguretat de Munic (MSC) –inclosa Ivanka Trump, convidada a les sessions– es va posar dempeus després d’una intervenció de la cancellera estranyament apassionada, almenys, per als nivells acostumats.
Merkel va atacar Trump, tant per la seva ruptura amb el multilateralisme –“no podem deixar-nos fragmentar”–, com per les amenaces d’imposar aranzels a les exportacions europees –“m’espanta que diguin que els automòbils alemanys posen en perill la seguretat nacional dels EUA [...] La fàbrica més gran de BMW és a Carolina del Sud”. “Europa té enemics”, hi va afegir, tot assenyalant tant Rússia com l’exassessor del president Trump Steve Bannon, fundador d’un moviment adreçat a aglutinar les ultradretes europees.
“Hem de lluitar per Europa, pel multilateralisme i contra els qui volen enfonsar Europa”, va insistir la cancellera. I va instar tot seguit la Xina a afegir-se als esforços per limitar la cursa armamentista, després de lamentar que tant Washington com Moscou hagin abandonat el tractat per a la no-proliferació nuclear INF.
Merkel va exercir, com mai, el paper de líder global en la cita de Munic, considerada una mena de Davos polític, en comparació amb la conferència que se celebra cada any en aquesta localitat suïssa, més centrada en qüestions econòmiques. La intervenció de l’altre gran orador del dia, el vicepresident dels EUA, Mike Pence, va quedar aigualida. La reivindicació principal de Pence va ser que la Unió Europea (UE) reconegui com a “únic president legítim” de Veneçuela Juan Guaidó, ja que “Maduro és un dictador”.
Acord amb l’Iran
“Només el podem reconèixer com a president interí, perquè així ho mana la Constitució veneçolana”, va dir, després, davant dels periodistes el ministre d’Exteriors espanyol, Josep Borrell, que, òbviament, no es referia ni tan sols a un reconeixement a escala europea, com vol Washington, sinó de l’Estat espanyol.
Pence va reclamar, de nou, als socis europeus que trenquin amb l’Iran. Però Merkel ja havia deixat clar en la seva intervenció, prèvia a la del vicepresident de Trump, que abans de trencar amb Teheran cal avaluar quina és la millor manera de contenir les aspiracions nuclears: dialogar o donar per mort l’acord. Era una al·lusió clara al pacte entre la comunitat internacional i Teheran aconseguit en temps de Barak Obama, que Trump va decidir abandonar, com ha fet ara amb l’INF.
L’al·lusió a la fàbrica de BMW a Carolina del Sud segurament va ser fonamental per guanyar-se els aplaudiments finals a la seva intervenció. Els poderosos locals aplegats a Munic –on té la seu BMW– entenen més bé el missatge econòmic que el polític.
En aquest punt, a Ivanka Trump se li va glaçar l’habitual somriure neutre i va haver d’encaixar, després, l’ovació a Merkel. La mateixa cancellera semblava un xic sorpresa, ja que no sol trobar entusiasmes a Munic, la capital bavaresa, on mana una dreta més dretana que la CDU, el seu partit, i d’on surten sovint les crítiques a la línia més centrista de Merkel.
