“Les lleis de desconnexió buscaven el diàleg”
Declaració política ahir la del president del Parlament, Roger Torrent, com a testimoni de l’acusació popular de Vox. Abans d’iniciar la seva declaració el president va voler denunciar la “distorsió” en què es troba la cambra catalana perquè “onze dels dotze acusats són o han estat diputats del Parlament” alhora que “un partit de l’extrema dreta s’asseu com a acusació popular”.
Feta la denúncia, el president va incloure un al·legat a favor del referèndum i de l’autodeterminació i adreçant-se directament al tribunal els va assegurar: “Tinguin present que tornarem a votar, tornaré a votar.” “No renunciarem a decidir el nostre futur”, va afegir-hi en defensa de l’aprovació de la llei de referèndum que al seu parer “plantejava la voluntat majoritària dels catalans de votar”. Torrent va defensar que la mesa del Parlament és un “òrgan polític que pren decisions polítiques i no jurídiques” i que el Tribunal Constitucional ha de dictar la seva inconstitucionalitat un cop el text s’ha aprovat i s’ha convertit en llei, no pas abans.
Pel que fa a la tramitació de les lleis de desconnexió i d’altres propostes de resolució, Torrent es va alinear al costat de Forcadell i va assegurar que la presidenta no podia haver fet altra cosa que deixar passar la tramitació perqupe la mesa “no es pot convertir en un òrgan censor”. Una consideració, però, que va topar amb les consideracions fetes pels membres de la mesa del Parlament que van declarar minuts més tard.
Unes lleis per pressionar
Una de les novetats de la jornada va ser sentir a dir per primer cop a Torrent que l’objectiu de l’aprovació de les lleis de desconnexió i més concretament la llei de transitorietat jurídica era “buscar una solució política” basada en el “diàleg i la negociació”, unes atribucions que xoquen, si més no, amb la denominació amb què popularment es coneixien els dos textos legislatius que es van aprovar el 6 i 7 de setembre, les lleis de desconnexió. La declaració de Torrent confirmaria que bona part de la tramitació parlamentària que es va portar a terme durant el mes d’octubre era per exercir pressió cap al govern de l’Estat per tal d’aconseguir un referèndum. Sempre segons va declarar ahir Torrent, es preveia que el “diàleg i la negociació” també es pogués exercir amb Europa i la resta de pobles de l’Estat espanyol. Finalment, va recordar que aquesta llei, però, no va tenir efectes jurídics. La defensa va voler interrogar Torrent sobre els fets del 20 de setembre aprofitant que el president hi va ser present bona part del dia, però el president del tribunal, Manuel Marchena, els ho va negar perquè declarava com a president i no pas com a diputat.
