Passat un mes i escaig del judici contra els independentistes catalans al Suprem, gairebé tothom (jutges i fiscals, en la intimitat) comparteix que no hi va haver violència en els fets de la tardor del 2017 a Catalunya. El penalista Joaquim Bages Santacana ha fet un tècnic i didàctic article a la revista Estudios Penales y Criminológicos, amb el títol El objecto de prohibición en el delito de rebelión del art. 472 CP desde la óptica del modelo de estado social i democrático del Derecho previsto constitucionalmente, en què exposa els elements necessaris perquè es compleixi el delicte més greu del Codi Penal.
Com valora l’evolució del judici al Tribunal Suprem?
A Catalunya sabem què va passar realment. I, en el judici, fins ara, tot s’esta dissolent i relativitzant. És a dir, no hi va haver una inequívoca violència que encaixi en el delicte de rebel·lió.
Per què la fiscalia hi veu el delicte de rebel·lió?
Del delicte de rebel·lió actual, amb la reforma del 1995, no tenim cap precedent, cap cas i, per tant, cap jurisprudència. És la dimensió desconeguda. Per això he fet aquest article, per generar opinió a l’acadèmia i per difondre-ho. A més, el legislador no ha definit clarament el concepte de violència en aquest delicte ni en d’altres casos del Codi Penal. La definició d’“alçament públic i violent” és molt genèrica i inespecífica, un fet que provoca interpretacions expansives i alhora genera indefensió en el ciutadà en no saber què està prohibit realment. Es vulneren principis com ara el de legalitat i de taxativitat. És encertat quan s’assegura que en aquest cas s’està fent creativitat jurídica.
Què és necessari, doncs, en un alçament públic i violent?
Perquè concorri el delicte de rebel·lió, la conducta ha de ser adequada per provocar una declaració d’estat de setge. En aquest cas, n’hi va haver prou amb el 155 per sufocar el suposat atac contra el sistema constitucional.
Com encaixaria les protestes del 20 de setembre?
L’afectació de l’orde públic de la manifestació a Economia en cap cas va ser superior a la d’una protesta de taxistes o la d’una vaga general, no és un delicte de sedició.
Quina sentència preveu?
El delicte de sedició, per exemple, preveu diferents modalitats, el que permetria al tribunal imposar penes molt més temperades que les interessades per les acusacions. Cal recordar que aquestes persones ja van respondre políticament a través del 155.