Política

28-A: les generals més catalanes

Les eleccions a les Corts suposen un nou plebiscit, ara al conjunt de l’Estat, sobre com continuar afrontant el procés

El sobiranisme confia a guanyar al país per forçar la negociació i allunyar un tripartit ultra o un pacte PSOE-Cs

Setze mesos després del 21-D que va revalidar la majoria independentista amb la participació més alta de la història, els catalans tornen el 28 d’abril a les urnes en unes eleccions estatals que no seran més que la continuació del procés, ja que tindran Catalunya un cop més com a principi i fi de gran part del debat. Entrades amb calçador un mes abans que les europees i les municipals, els partits han donat aquesta mitjanit el tret de sortida oficial a una campanya a què s’arriba amb almenys un terç de ciutadans que no han decidit el vot, si bé tot indica que el sobiranisme tornarà a guanyar. I de molt.

La precampanya, de fet, ja fa setmanes que dura, des que Pedro Sánchez va decidir dissoldre el Congrés en no aconseguir tramitar els pressupostos,i ha evidenciat que el procés segueix a l’ull de l’huracà, amb les polèmiques resolucions de la Junta Electoral Central contra els llaços grocs i la censura als mitjans públics, o la prohibició als candidats empresonats perquè puguin sortir a fer campanya en igualtat de condicions. De fet, el 28-A arriba en ple judici al Suprem, però en una etapa de perfil més baix dels testimonis, fet que, segons les enquestes, condicionarà el sentit del vot menys de l’esperat.

El plebiscit espanyol

De la composició del nou Congrés dependrà en bona part el futur a mitjà termini tant dels represaliats com del procés, i per això el 28-A sorgeix com un plebiscit al conjunt de l’Estat sobre si continua, corregida i augmentada, la via repressiva iniciada per Rajoy i de mà de ferro que prometen el PP, Cs i Vox –que anuncien un nou 155 i grans potinejades a l’escola, els Mossos o TV3– o bé té algun recorregut la via de distensió amb el govern català que, tímidament, va obrir el PSOE abans de convocar eleccions en considerar que no podia ni acceptar la figura d’un relator per a les converses.

El futur immediat, això sí, no dependrà només de qui guanyi les eleccions –totes les enquestes assenyalen Sánchez– sinó també de quines aliances es puguin establir després, i sobretot del pes que els independentistes puguin tenir. Per això tots s’han reivindicat per neutralitzar el perill de la ultradreta, però també per evitar que els poders econòmics i l’ala conservadora del PSOE instin a un pacte amb Cs que allunyaria qualsevol possible sortida dialogada. El clam avui molt majoritari a Catalunya pel final de la repressió i l’autodeterminació serà la principal condició que els partits sobiranistes posaran sobre la taula, si bé discrepen entre ells sobre l’estratègia si el PSOE se’n desentén. A priori, com més fort sigui el sobiranisme, més capacitat de pressió tindrà per impulsar una negociació real sense condicions que no hauria de tenir altre final que un referèndum. I aquí tots es reclamen, amb els seus matisos, com el vot útil.

Sovint vilipendiada a les xarxes, però disparada a les enquestes, ERC posarà a prova a les urnes –després que el 21-D encara la pronunciés amb la boca petita– l’estratègia de buscar ampliar majories contra la repressió, fugint del curtterminisme, aparcant per ara la unilateralitat i resistint-se a parlar de “línies vermelles”. Una teoria que du a la pràctica amb l’aliança amb Sobiranistes, una escissió dels comuns, i amb els números 1 d’Oriol Junqueras al Congrés i Raül Romeva al Senat. Sense contradir les tesis d’ERC, JxCat, que ha optat també per posar al capdavant els seus presos polítics Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull i ha prescindit del sector moderat del PDeCAT, se n’ha volgut desmarcar deixant clar que sí que posa línies vermelles i que no dubtarà a bloquejar el Congrés si no s’accepten. “Línies vermelles” que de fet són les que ERC qualifica de “condicions” de què exigeix parlar: l’alliberament dels presos, la fi de la repressió i l’inici d’un diàleg, obert fins i tot a un canvi en la legalitat, per encabir les aspiracions d’un referèndum en què Catalunya es pugui pronunciar. Tot i que a les enquestes surten a la baixa, també els comuns, i més amb un perfil com Jaume Asens, poden fer-se seves aquestes condicions, i per això s’han reivindicat també com a “vot útil”, donant per fet que seran el soci preferit de Sánchez, abans que Laura Borràs o Gabriel Rufián.

És clar que el vot útil el reclama fins i tot el PSC per barrar el pas a la ultradreta, fet que pot fer dubtar fins i tot part del sobiranisme i els pot ajudar en la disputa per la victòria al país. Liderats per la ministra Meritxell Batet, això sí, han deixat molt clar que no cediran en res que s’assembli a l’autodeterminació, si bé cal veure si es desmarcaran en algun punt de la línia oficial del PSOE en els grans consensos de país, com ha suggerit en alguna declaració el seu líder Miquel Iceta, potser per donar peixet al potencial votant sobiranista.

De les dretes, Cs és qui aguanta millor a les enquestes, però a costa de renunciar a la seva líder al Parlament per ser candidata al Congrés, Inés Arrimadas. El PP, en canvi, ha optat per una autèntica paracaigudista, la noble castellana Cayetana Álvarez de Toledo, a qui les enquestes auguren una caiguda en picat. La incògnita, així, serà veure si el feixisme de Vox obté representació al país. El CEO no n’hi vaticina, i el CIS, tres escons, però tothom sap a qui sol anar el vot ocult.

En Comú Podem

La dificultat de navegar entre dos vots útils

Amb Jaume Asens intentarà resistir unes enquestes que els fan mal pronòstic. La candidatura de Xavier Domènech en el moment àlgid del moviment va guanyar les dues darreres generals perquè, amb el referèndum, va encarnar el sobiranisme majoritari i va substituir l’històric vot útil al PSOE. Però, en ple xoc, amb independentistes presos i el risc d’una dreta radical a Madrid, ECP ha de lluitar per reduir la sagnia de vots resistents cap a l’independentisme i pragmàtics cap al PSOE.

PSC

“Si tu no hi vas, ells tornen” però pitjors

Encara que el lema “Fes que passi” és en positiu perquè es dona per feta la victòria de Pedro Sánchez, els socialistes necessiten força més diputats per garantir-se que governen i triar amb qui. I la dreta espanyola, radicalitzada com mai en democràcia, els ha servit en safata el relat de campanya, que no és altre que el famós “Si tu no hi vas, ells tornen” que va donar 25 diputats catalans a Zapatero. Aquest cop, abans de començar, el PSC ja competeix amb ERC per tornar a guanyar.

Junts per Catalunya

La força dels presos i exiliats i la pugna amb ERC

Després d’intentar sense èxit una candidatura unitària, i amb el sector Puigdemont sortint victoriós de la pugna amb la vella guàrdia, l’espai postconvergent ha optat per la fórmula coneguda de JxCat per imposar-se a ERC, com el 21-D. Per fer-ho aposten pel reclam dels presos polítics als primers llocs i independents vinculats al president a l’exili. Recalcaran que a Madrid ho volen negociar tot, però sense un xec en blanc i amb l’1-O, la llengua, la CCMA i l’escola com a línies vermelles.

Ciutadans

Desbandada taronja en un final de cicle al Parlament

El 28-A enviarà al Congrés la cap de l’oposició, Inés Arrimadas, i, si es compleix la previsió del CIS, també el vicepresident segon del Parlament, José María Espejo-Saavedra (número 4 per Barcelona). La desbandada taronja evidencia l’ús de la cambra com a trampolí per a la política espanyola. És tradició: Albert Rivera va fer el mateix. A part de quedar escapçada la formació a Catalunya, molts hi llegeixen un final de cicle davant la dificultat de superar els 36 diputats actuals a la Ciutadella.

ERC

A guanyar el “vot útil” per fer bones les enquestes

ERC parteix com a favorita en totes les enquestes, i ha plantejat una campanya de perfil baix en què apel·larà al “vot útil” per forçar la fi de la repressió i una negociació sense condicions ni línies vermelles. Amb Oriol Junqueras com a cap de llista, que ja ha dit que agafarà l’acta de diputat al Congrés i per tant deixarà el Parlament, el partit ha alertat en precampanya d’un pacte PSOE-Cs, per prevenir que votants sobiranistes apostin pels socialistes per frenar un tripartit ultra que no suma enlloc.

PP

Casado s’hi juga confirmar la residualitat a Catalunya

Pablo Casado aposta per una cap de llista ultra, de Madrid, que diu que no saber català dona sentit a la seva candidatura, per contrarestar l’eventual efecte Arrimadas, malgrat que el CIS li dona només un diputat dels sis que van obtenir en les últimes espanyoles. Es confirmaria així la residualitat de la formació a Catalunya (el PP té quatre escons al Parlament i un alcalde). Casado, que centra el discurs en l’antiindependentisme, pràcticament no trepitjarà el Principat en campanya.

Front republicà, o referèndum o bloqueig

Poble Lliure i Pirates volen fer-se un forat en el Congrés del Diputats i amb aquest objectiu es presenten en coalició a les eleccions del 28-A en una llista liderada per l’exdiputat de Podem i ara a Som Alternativa, Albano Dante Fachin. Es fan seu l’esperit de l’1-O i la voluntat de trencar amb el règim del 78 per tal d’establir un nou marc català basat en la república. Han triat l’institut Ramon Llull, un dels llocs on la policia va actuar amb més contundència, per iniciar la campanya electoral, i de la candidatura en forma part Roger Español, que l’1-O va perdre un ull. Segons l’última enquesta del CEO, Front Republicà podria aconseguir entrar al Congrés amb un escó per la demarcació de Barcelona. Faran bandera del dret d’autodeterminació, la fi de la repressió i la defensa dels drets socials.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia