PER LLOGAR-HI CADIRES
Quan el savi assenyala la lluna...
Molta premsa continua ignorant la lluna –els enormes problemes socials d’Espanya– i segueix mirant el dit, que apunta cap a Catalunya. “El nacionalisme moderat està disposat a donar cobertura al radical sempre que calgui”, denuncia El Día de Córdoba. “Quan el sentit comú falla, aquesta línia l’han de marcar els cossos policials”, amenaça Córdoba. La societat catalana, afirma Javier Caraballo a El confidencial.com, s’ha transformat en una “gentada intolerant i agresiva”. “La coincidència del radicalisme basc i el català no crec que sigui casual”, assegura Fernando Ónega a La Voz de Galicia.
Els catalans seran lliures, encara que sigui a la força
El digital d’Eduardo Inda es fa ressò de la promesa, que no deixa de ser una amenaça, de Pablo Casado: si ell guanya, els catalans recuperaran la llibertat, vulguin o no. I si no la volen recuperar a les bones, s’aconseguirà amb els “efectius” que calguin. Quins efectius? Negociadors? Mediadors? Facin les seves apostes.
Els fanàtics sempre són els altres, és clar
Antonio Pérez afirma: “Els presumptes «antifeixistes» són els més fanàtics nacionalistes separatistes que neguen la condició ciutadana [...] als que no comparteixen els seus principis.”
Reflexió d’un votant indecís
Montecruz a La Provincia, un diari de les Canàries, fa aquesta reflexió pessimista. El contrari opina José Maria Pons, al diari Menorca: “conec polítics de petits ajuntaments que poden donar lliçons a altres que pul·lulen per emmoquetats despatxos”.
Un consell que no s’escoltarà ningú
A l’editorial llegim: “El més preocupant de tot és el risc que totes les propostes [...] quedin relegades a un segon pla [...] Catalunya és un greu problema, però no és l’únic que ens ha de preocupar”.
Campanya en blanc i negre, sense matisos
Editorial de broc gros: “Els aliats del PSOE per a aquesta empresa només poden ser els que també aspiren a deixar Espanya sense pau social, com a la Universitat de Barcelona o a Errenteria.”
