Continua l’ombra sobre Trump

Res era més esperat a Washington que la publicació de l’informe de la investigació sobre la trama russa i la possible obstrucció a la justícia del president Donald Trump, i la seva lectura va revelar els intents infructuosos del mandatari d’aturar o boicotejar la investigació, obrint un possible front criminal per obstrucció a la justícia.

La investigació de l’anomenat Russiagate ha estat un element central de tot el mandat de Trump, amenaçant-lo constantment a ell i al seu entorn. El temor a la Casa Blanca sobre les implicacions que podrien esquitxar-lo eren tals que, quan el van informar del fet que s’havia creat l’equip d’investigació liderat pel fiscal especial Robert Mueller, el president dels EUA va renegar.

“Oh, Déu meu. Això és terrible. És la fi de la meva presidència. Estic fotut!”, hauria dit, temorós del que pogués sorgir de la investigació.

Dijous, gairebé dos anys després d’aquest episodi, finalment es va fer públic l’informe final: un document de 448 pàgines dividides en dos volums (el primer, sobre la ingerència russa; el segon, sobre la possible obstrucció a la justícia), censurat en més d’un 12% i que, segons la prova que va fer Vice News en directe i gairebé sense interrupcions, es triga més de dotze hores a llegir. Fa gairebé un mes, el fiscal general William Barr va presentar un minúscul resum de quatre folis en què assegurava que Trump ni havia conspirat amb Rússia per guanyar les eleccions ni havia comès obstrucció a la justícia, una interpretació que queda en entredit –i va ser altament criticada– després de llegir l’informe.

Barr, en un paper d’advocat personal en comptes de defensor de la ciutadania, va insistir dijous en la innocència del president, i a justificar que algunes de les accions més qüestionables eren fruit de la “frustració” per sentir que el Russiagate estava minant el mandat.

La lectura del text, no obstant, deixa una resposta diferent: no hi ha cap dubte que Trump va voler interferir en la investigació, ja fos boicotejant-la o escapçant-la directament.

Només el va salvar la falta de voluntat del seu entorn de complir els desitjos presidencials. “L’esforç del president per influir en la investigació va ser infructuós, però va ser perquè la majoria de persones que l’envolten van declinar dur a terme les seves ordres o accedir a les seves demandes”, diu el document. Mueller i el seu equip van recopilar més d’una desena de casos. El més flagrant és la petició a un dels seus advocats, Don McGahn, que demanés al sotsfiscal general Rod Rosenstein –supervisor de la investigació– que acomiadés Mueller, fet que hauria provocat un terratrèmol semblant a la cèlebre “massacre de la nit de dissabte” del Watergate. McGahn s’hi va negar. Les proves que Trump intentava fer fora els núvols que enterbolien la presidència són evidents. Precisament l’obstrucció a la justícia va ser clau en el procés que va posar fi a la presidència de Richard Nixon el 1974.

La mala praxi del president queda explícita en les conclusions de Mueller: “Si estiguéssim convençuts […] que el president clarament no va cometre obstrucció a la justícia, ho diríem. Basant-nos en els fets, som incapaços d’arribar a aquesta conclusió”, resol.

En l’altre punt de l’informe, el de la trama russa, s’arriba a la conclusió que la possible col·lusió entre l’equip de campanya de Trump i Moscou per coordinar-se durant les eleccions del 2016 no va existir. Va haver-hi, això sí, “nombrosos vincles” i contactes, però sense “un acord tàcit o explícit” demostrable. La ingerència russa i la preferència del Kremlin per Trump davant de la demòcrata Hillary Clinton ja havien quedat més que provades, així com l’obertura de la campanya del llavors magnat immobiliari per aprofitar-se d’aquest fet.

L’informe destapa, també, la gran quantitat de mentides que l’administració Trump va fer al públic sobre diferents fets que han succeït durant els últims dos anys; i deixa en evidència un president que, en unes respostes “inadequades” a un interrogatori per escrit realitzat per Mueller, va respondre fins a 37 vegades que “no recordava” el que se li preguntava.

Trump, en la seva opinió totalment vindicat i exonerat, va clamar a les xarxes socials la “fi de la partida” amb lletres emulant la tipografia de Joc de trons. Hores després de la publicació de l’informe marxava de vacances de Pasqua a Florida, assegurant que havia tingut un “bon dia”.