Sturgeon assenyala el camí que portarà a una Escòcia independent

La ministra principal escocesa va presentar, ahir, el full de ruta cap a la independència d’Escòcia. Ho va fer a través d’una carta publicada al diari The National en què desgrana les conclusions de la comissió que va crear el 2016 per estudiar l’impacte econòmic que tindria per a Escòcia la independència. El presenta com un projecte “ambiciós i creïble” i serà debatut el cap de setmana vinent al congrés de primavera del Partit Nacional Escocès (SNP).

La carta ha avivat els rumors sobre l’anunci del segon referèndum d’independència. Alguns experts apunten que l’anunci és imminent, i d’altres, que ho deixarà enlaire. Ara mateix, els sondejos situen el suport per a la independència entre el 43 i 47%, un percentatge molt similar al 45% que van obtenir el 2014, quan van perdre la consulta. Sturgeon no és partidària de convocar cap altra consulta fins que no hi hagi un suport clar i constant, però no hi veu cap altra sortida. I culpa el Brexit de tot: “Amb el Brexit destruint qualsevol opció que el Regne Unit ofereixi un futur estable i pròsper per a Escòcia, encara hi ha més persones obertes als arguments per a una Escòcia independent”, ha dit.

Per Sturgeon, l’informe demostra quant del “potencial econòmic [d’Escòcia] roman sense explotar” i també que “a nacions amb mides similars els va millor que no pas a Escòcia dins del Regne Unit”, ja que “els seus ciutadans són més rics”. El full de ruta inclou una sèrie de mesures econòmiques per reduir la bretxa salarial entre homes i dones, eradicar la pobresa, atraure més gent a viure a Escòcia, estimular les exportacions i incrementar la productivitat, entre d’altres.

L’informe també deixa clar que “qualsevol dèficit fiscal que hereti una Escòcia independent seria fruit de la mala gestió de Westminster, no un reflex de la independència”. És més, assegura que qualsevol herència fiscal seria “fàcil de gestionar i finançar” i que, en cap cas, aplicarien polítiques d’austeritat i retallades com han fet els conservadors durant els últims nou anys. La governant escocesa remarca que estarien en pau amb el Regne Unit i iniciarien el seu camí en solitari amb un deute zero. “Entendríem haver de pagar una part justa del servei d’aquest deute, però només si podem negociar també una distribució equitativa dels béns”, diu.

Un altre dels punts importants és el procés progressiu i “responsable” per tenir una moneda pròpia. Durant un temps, una Escòcia independent mantindria la lliura esterlina per poder preparar-se, com va fer la República d’Irlanda quan es va independitzar del Regne Unit el 1919. “El nostre objectiu seria completar totes aquestes passes durant la primera part de la primera legislatura com a país independent”, afirma. En qualsevol cas, avisa que la pressió que s’exercirà contra ells des de Londres i els polítics unionistes per fer-los creure que no podran ser un país independent serà enorme.