Política

Comandaments dels Mossos desmenteixen la passivitat

El cap dels antiavalots detalla que va reunir 150 agents per ajudar a sortir la Guàrdia Civil d’Economia i que no van carregar contra els concentrats per no provocar “una allau”

L’1-O van fer “mediació”

Sis comandaments i càrrecs de la policia catalana van detallar ahir, en la tretzena setmana del judici al Tribunal Suprem, la tasca que van dur a terme per ajudar a sortir la comitiva judicial de la Guàrdia Civil de la seu d’Economia el 20-S, així com les actuacions per intentar aturar el referèndum de l’1-O. Desmentien, així, els responsables i agents dels cossos de seguretat espanyols, que en el judici contra els independentistes van criticar-los per la seva “passivitat”.

“Per a l’1-O, Trapero va insistir a aplicar l’estil propi dels Mossos: primer de tot, la mediació i, en última instància, un ús de la força proporcional i no generalitzat. És el mateix criteri que en els dispositius complexos”, va assegurar Josep Guillot, portaveu del sindicat de comandaments dels Mossos d’Esquadra, quan l’advocat Xavier Melero, defensor de l’exconseller d’Interior Quim Forn, li preguntava si havien canviat els paràmetres d’actuació policial amb motiu de l’1-O. Guillot també va explicar que el comunicat que va fer el sindicat el 4 de setembre d’aquell any, amb el títol No qüestionin la professionalitat dels Mossos, era una resposta als mitjans de comunicació que preguntaven què faria el cos el dia del referèndum i contra les manifestacions de Forn, que va qualificar de “retòrica política”, i va negar haver rebut cap ordre política d’actuació.

En el mateix sentit va declarar el comissari Sergi Pla, responsable de la regió policial central dels Mossos, que va sostenir que complien les ordres de la fiscalia i de la magistrada del TSJC. “Si no, hauríem compromès el prestigi dels Mossos”, hi afegia. Pla també va exposar que van protegir casernes de la Guàrdia Civil a Manresa, Vic i Berga, i “l’esforç” que van haver de fer la majoria dels membres del cos per al dispositiu de l’1-O. Al seu territori, havien de posar un binomi policial en 285 escoles i eren 570 agents, 316 dels quals vinguts de la seu central, a Sabadell, i no habituats a fer seguretat ciutadana. N’és un exemple l’agent amb el número 9823, de la unitat d’homicidis, que va explicar que l’1-O li va tocar anar al casal de les Cotxeres, a la urbanització de Canyamars, al municipi de Dosrius, on un veí va relatar al tribunal com agents de la Guàrdia Civil li van esquinçar els pantalons i el van emmanillar per haver-se mantingut a la porta del centre de votació agafat amb altres veïns. El mosso va declarar que van intentar entrar al centre “fent mediació”.

La policia catalana tampoc va ser passiva el 20-S a la seu d’Economia. El cap de la brigada mòbil, l’intendent amb el número 5422, va assegurar que a la tarda va disposar de fins a 22 equips d’ordre públic, amb 150 agents antiavalots i cinc unitats ARRO, per ajudar a sortir la comitiva judicial de l’edifici de la rambla de Catalunya. El cap policial va assegurar que aquell dia tot era “confús”, tant el nombre de personal que havien de treure –“fins i tot un gos”, va dir– com l’hora, ja que cap al vespre li van comunicar que hi havia problemes en el clonatge d’ordinadors i va replegar el cordó policial.

L’ensurt de les armes

L’intendent va detallar que no va voler carregar perquè hi havia “tanta gent concentrada” que haurien pogut provocar “una allau i ferits”, i ho van fer a la nit, en saber que al cotxe de la Guàrdia Civil, on hi havia armes llargues, estaven traient material. El cap de la Brimo va ser contundent quan va afirmar que el llavors president de l’ANC, Jordi Sànchez, es va mostrar “altiu” en la seva primera trobada amb ell i els va dir que retiressin els antiavalots, tot i que després va ser “col·laboratiu”, va admetre. El responsable dels escortes dels Mossos, una vintena dels quals es van aplegar per treure encapsulada la comitiva judicial, també va explicar que Sànchez es va oferir a acompanyar la secretària judicial i que ell li ho va agrair, però li va respondre que seria una actuació policial. Aquesta afirmació desmenteix el tinent de la Guàrdia Civil responsable de la unitat judicial, que va dir en el judici que “Sànchez manava i els Mossos l’obeïen”.

L’exalcalde Xavier Trias va ser ben expressiu quan va dir: “He fet la mili i deixar-te armes dins d’un cotxe...Vaig pensar que els cauria un bon càstig.” I el jutge Marchena va protagonitzar el final de la sessió en tallar de manera exagerada l’interrogatori de l’advocada Marina Roig, defensa de Cuixart, al secretari general de CCOO, Javier Pacheco.

L’estil dels Mossos és, primer, mediació i, després, un ús de la força proporcional
Josep Guillot
portaveu del sindicat de comandaments dels mossos
A Canyamars estàvem agafats, i la Guàrdia Civil em va esquinçar els pantalons i em va emmanillar
Ireneu Alvarado
Veí de Dosrius i votant de l’1-O
En saber que la Guàrdia Civil havia deixat armes al cotxe, vaig pensar que els cauria un bon càstig
Xavier Trias
exalcalde de barcelona
Primer, Sànchez va ser altiu; volia que la Brimo marxés d’Economia. Després va ser col·laboratiu
Intendent 5422 dels Mossos
cap de la brigada mòbil el 20-S
Uns 300 voluntaris de l’ANC vam col·laborar el 20-S, i uns 80 vam fer el cordó de seguretat
Pere Miralles
membre de l’anc
Vam proposar l’aturada de país el 3 d’octubre com a resposta contra les càrregues policials
Javier Pacheco
secretari general de ccoo


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.