La CUP aposta per “acords de país” que facin possible l’exercici “efectiu” de l’autodeterminació
El diputat Carles Riera considera que la sentència suposarà l’inici d’un “nou cicle”
La CUP creu que la millor resposta a la sentència de l’1-O són “acords de país” per posar les condicions per l’exercici “efectiu” del dret a l’autodeterminació. En roda de premsa des del faristol del Parlament, el diputat dels cupaires Carles Riera no ha concretat de quina manera i quan s’hauria d’exercir l’autodeterminació i s’ha limitat a dir que, per a la CUP, aquest “nou cicle” hauria de ser “el més breu possible” i ha posat com a condició que sigui “real i efectiu i no un procés simbòlic”. La resposta a la sentència, segons Riera, també hauria de passar per mobilitzacions “que no poden ser puntuals”.
Segons Riera, la sentència del judici de l’1-O suposa un “moment històric” i marcarà “un abans i un després” en l’exercici dels drets fonamentals. Davant d’aquesta situació, el diputat cupaire ha fet una crida a exercir els drets que es volen limitar. “Precisament el que es vol per part de l’Estat és que no es tornin a exercir. La sentència té la finalitat d’imposar un càstig col·lectiu. És una revenja”, ha argumentat.
Riera ha defensat que el país ha d’estar a l’alçada i ha apostat per “amplis acords de país” que permetin posar les condicions per “l’exercici permanent i continuat dels drets democràtics” que l’Estat pretén limitar i, fins i tot, anul·lar a través del judici. I entre els drets que s’han d’exercir ha situat el dret a l’autodeterminació.
Preguntat per si hauria de suposar un altre referèndum, Riera no ha volgut entrar en la forma d’exercir l’autodeterminació argumentant que “és d’hora per dir-ho” però ha posat com a condició que s’ha de fer “de forma tangible, material i real” i que no sigui un procés “simbòlic i retòric”. Tampoc s’ha volgut mullar en fixar un límit temporal i ha assegurat que la CUP vol que el “nou cicle” sigui “el més breu possible”. En canvi, sí que ha donat per fet que una vaga general és un instrument que “molt probablement” haurà d’existir en l’exercici del dret a l’autodeterminació.
Per assolir els grans consensos, Riera ha defensat que no és una qüestió de blocs entre independentistes contra no independentistes ni una qüestió de confrontació social i ha apel·lat a “totes les forces democràtiques del país sense exclusions”.
