La mesa rebutja tramitar la ILP sobre la independència

Nova desavinença al Parlament entre els partits independentistes. La mesa va rebutjar ahir l’admissió a tràmit, amb el vot contrari de Cs i el PSC, el favorable de JxCat i la decisiva abstenció d’ERC, la iniciativa legislativa popular presentada pel col·lectiu Unitat per la Independència, que pretenia recollir signatures perquè la cambra ratifiqués la DUI del 27-O del 2017 i entrés en vigor la llei de transitorietat jurídica aprovada aquell 7 de setembre. L’informe jurídic, no vinculant, que acompanyava la petició, elaborat pels lletrats de la cambra, deixava ben clar que el text presentat no complia les condicions per ser acceptat perquè la llei catalana del 2006 que regula les ILP les cenyeix a “les matèries sobre les quals la Generalitat té reconeguda la seva competència”, i l’objecte d’aquest text requeriria “una reforma constitucional”. Els republicans, tot i això, van decidir no votar-hi en contra per no alinear-se amb el PSC i Cs, mentre que JxCat hi va votar a favor perquè entenia que davant el “dubte” jurídic i “l’ambigüitat” de la llei calia fer la interpretació més laxa possible per permetre el debat. “Avui la mesa ha impedit una tramitació que pensem que sempre hauria de ser possible en el marge del reglament i la inviolabilitat parlamentària”, assegurava el vicepresident i diputat de JxCat, Josep Costa, que fins i tot recordava que Carme Forcadell ja va dir en el judici al procés que al Parlament s’hi havia de poder parlar de tot. Tampoc la diputada de la CUP Maria Sirvent veia “cap problema” que la ILP hagués tirat endavant, ja que “si hi ha voluntat política s’haurien trobat els mecanismes formals” per poder-se debatre. Això sí, ni JxCat ni la CUP es comprometien a presentar el text perquè fos tramitat com a proposició de llei, com els instaven des d’ERC si realment volien obrir el debat.

El líder republicà, Sergi Sabrià, recordava que la llei de les ILP “és claríssima” i no hi havia possibilitat d’interpretar-la. “Una ILP no serveix per declarar la independència”, constatava, mentre recordava que ERC treballa no tan sols per declarar-la, sinó per fer-la efectiva i consolidar-la. “No podem viure de gestos de cara a la galeria”, emfasitzava, mentre recordava que hi ha diversos precedents de rebuig a textos similars per fer un referèndum o una constitució catalana entre el 2008 i el 2011. “Costa no ha interpretat bé la situació, potser s’ha despistat”, li etzibava, mentre tornava a reclamar una estratègia conjunta de l’independentisme per avançar. En tot cas, tant l’un com l’altre van negar que la polèmica tingui recorregut ni que afecti el govern, ja que ho van cenyir a “interpretacions diferents” de la proposta d’un tercer.