“Ens hem entès persones, no partits”

Han estat dies intensos amb una festa major que és plena d’activitats, en què participen més de cent entitats i amb una onada de calor excepcional que ens ha obligat a fer canvis i fins i tot a suspendre activitats. Tot just aterrem, sí, aprovarem dijous [fa dos dies per al lector] el cartipàs i ja començarem a ocupar els despatxo per desplegar l’acord de govern i les prioritats que ens hem marcat.

Sí, des del primer moment vam tenir clar que havíem de parlar del perquè d’un acord entre nosaltres i ser conscients que tenia les seves complexitats. Només vam parlar del què i un cop constituït l’Ajuntament tenia molt clar que havia de ser un govern molt paritari i equilibrat amb una distribució d’àrees en funció del projecte per generar confiança i complicitats i en què tinguem clar que tots som fonamentals per tirar-lo endavant.

La primera mesura que hem pres és reduir el sous: alcaldia en un 15%, tinences d’alcaldia en un 10% i els regidors en un 5%. Això no s’havia fet mai abans i, a més a més, hem deixat enrere l’acumulació de funcions en un mateix regidor, que només servia per incrementar el sou. És un cartipàs amb 13 regidores, però amb una reducció de sous important.

En qualsevol institució on hi ha un govern hegemònic durant vuit mandats, tota l’oposició, progressista i d’esquerres, anàvem a l’una i teixíem complicitats perquè teníem al davant un govern que gestionava des de fa molt de temps la ciutat amb problemes importants i forts desgavells. Per això la nit del resultat de les eleccions ja ens vam asseure a parlar del canvi.

No comencem de zero i aquí ens hem entès persones, no forces polítiques. El nou govern neix rigorós, estable i compromès amb un projecte perquè, insisteixo, sabem on volem anar, no ens vam repartir càrrecs ni cadires sinó allò que ens uneix de fa temps; l’emergència d’habitatges i l’emergència climàtica i l’objectiu de treballar amb transparència, bones pràctiques i sense l’ombra de la corrupció. Això és el que ens ha unit perquè sovint el nom de Sant Cugat ha estat massa vegades annexionat a casos de corrupció com el cas Palau i d’altres que encara estan oberts i ens preocupa que el nom de Sant Cugat hi torni a estar vinculat.

Com comentava abans tot just estem aterrant i ho valorarem quan els tinents d’alcaldia i els regidors hagin pres possessió i entrin als despatxos. En tot cas hem creat una tinença d’alcaldia de transparència que aquests quatre anys es dedicarà a mirar què s’ha fet i establir les pautes i els compromisos perquè no tornin a passar casos semblants.

Sí que n’hi ha. Al llarg dels últims quatre anys vam fer comissions especials i vam demanar auditories sobre aquells equipaments construïts per Ferrovial que estaven afectats directament i la majoria d’aquests treballs encara estan pendents. Són auditories complicades perquè apareixen altres empreses vinculades amb fundacions de Convergència però continuarem fent aquesta tasca. La ciutadania es mereix que el seu govern no tingui res a veure ni amb el 3%, ni amb la corrupció, ni amb la mala governança.

Estem convençuts que ens entendrem. Vull recordar que el govern de Convergència, en l’anterior mandat, va tenir tot el suport d’ERC i la CUP en qualsevol decisió contra la repressió, a favor de la llibertat dels presos i en la defensa de l’autodeterminació. Entenc que ningú es planteja que ERC i la CUP no som independentistes i que, per tant, ens donaran suport com hem fet nosaltres en temes de caràcter nacional.

Sí, aquí fem política local i va pesar més la necessitat d’una regeneració democràtica i obrir finestres. També és cert que en les negociacions vam parlar sempre de projecte local, no vam parlar de res més i això també facilitava l’acord.

Sant Cugat hi està compromesa com sempre ho ha estat i ara més perquè som 18 regidors. Exigim el retorn dels exiliats, la llibertat dels presos i reivindiquen l’autodeterminació. Que ningú dubti que lluitarem per avançar en la República Catalana, que ningú dubti que Sant Cugat té una alcaldessa republicana i d’esquerra i faré tot el que calgui i més.

“Governeu, governeu bé i feu-ho pensant en tothom”, em va dir. Hi tinc contacte permanent i li preocupa el mateix que ens preocupa a nosaltres. Ell, com jo, va venir a Sant Cugat fa més de vint anys i ens vam trobar una ciutat acollidora amb ànima de poble i ara ens preocupa que sigui una ciutat que expulsa els seus ciutadans.

Som la ciutat més cara de Catalunya, expulsem de manera continuada diversos sectors de la població, joves, gent gran i famílies senceres. És una emergència que hem d’abordar i som conscients de la complexitat, però no només per la manca de competències municipals sinó perquè fa molt de temps que som en un país en què el dret de l’habitatge ha passat de ser un dret fonamental a ser una manera d’especular i fer-se ric ràpidament. Fa temps que no s’ha previst això i creiem que en una ciutat com Sant Cugat amb un creixement exponencial del preu dels pisos era evident que arribaríem a l’actual situació d’emergència i ara hem d’utilitzar totes les mesures possibles i una que depèn de nosaltres serà doblar els recursos econòmics destinats a habitatge. Hem d’explorar altres maneres d’aconseguir habitatges socials i fer polítiques públiques des de diferents àrees socials i un pla de xoc contra l’expulsió i l’exclusió en temes d’habitatge. També reorganitzarem l’empresa Promusa per complet perquè es dediqui a fer habitatge públic de lloguer, cosa que no ha fet. Tenim eines, però hem de ser més eficients i també interpel·larem a la iniciativa privada per disposar de més reserves de sòl per fer habitatge de protecció oficial.

Serà a partir del pròxim pressupost i al llarg del 2019 intentarem modificar alguna partida concreta, ja que per temes de menys transcendència ho hem fet abans. Els recursos hi són, tenim una ciutat amb prou recursos.

Sí, tenim pocs espais per créixer i potser el que cal és replantejar el model de creixement. Per tant, ara, a curt termini no ens hem de fixar tant cap a on hem de créixer sinó en allò que tenim i què podem fer per tenir habitatge més assequible, no tant de protecció oficial, sinó amb altres fórmules. Tenim poques eines de país, però sí que disposem de lleis per rescatar pisos buits i zones on poder aplicar el tempteig i el retracte i obtenir habitatges per posar-los al mercat de lloguer.

Ja hem fet la primera trobada per dir-los el que sempre hem dit, que aquest govern estarà al costat dels empresaris, perquè el progrés econòmic és fonamental per tenir un progrés social. Els hem demanat que ens ajudin a combatre aquesta emergència que es dona a la ciutat més cara i amb la renda per càpita més alta i que, per aquest mateix motiu, precisament, pateix les desigualtats més accentuades. Per tant els interpel·larem, abans, però, estudiarem el pla de xoc per fer una proposta viable i ho farem a través del sector privat.

Sí, encara no hem convocat la Taula de l’Habitatge perquè esperem a tenir el govern enllestit, en què hi haurà una tinença d’alcaldia dedicada a drets socials que també portarà el tema d’habitatge des del vessant més social. La idea és poder reunir-nos aquesta pròxima setmana i convocar la taula abans de vacances per poder discutir com ens organitzem, ja que una de les peticions del sindicat era precisament que aquest òrgan fos més operatiu i eficient. De cara al setembre posarem fil a l’agulla. Si tenim una emergència, tots ens hi hem d’arremangar, totes les àrees del govern i també el sector privat, és una dinàmica que hem de canviar, que no sigui fàcil no vol dir que no ho afrontem.

El primer vindrà donat amb l’elaboració del nou pressupost, en què es doblarà la partida d’habitatge, algunes promocions de pisos es podran avançar amb més recursos. Amb el sindicat hi haurà decisions que compartirem de manera immediata i, convertir aquesta feina en habitatge real, esperem poder explicar-ho i ensenyar-ho a mitjan mandat. Al setembre també farem l’estructuració de Promusa.

Bé, sí, perquè el pressupost s’ha de quadrar, però la idea no és que hi hagi partides afectades, sinó que hem de reequilibrar els recursos. El pressupost serà la traducció econòmica i efectiva del nostre projecte, per tant no retocarem res de l’anterior ni ens servirà de base, perquè el que farem és nou; presentarem un pressupost en funció del projecte d’aquest govern i de les nostres prioritats, que segur que no seran les mateixes que les de l’anterior govern, no es poden comparar els pressupostos. Una de les coses que farem és posar-nos en contacte amb l’àrea metropolitana, el govern de la Generalitat, la Diputació i l’Institut Català de Finances per aconseguir més recursos. Fa un parell de setmanes el Consell Comarcal del Vallès Occidental va presentar un informe sobre el preus de l’habitatge que torna a constatar que a Sant Cugat es dobla el preu mitjà de l’habitatge a la comarca i que som els que més demanda tenim d’habitatge protegit. Aquesta és una realitat que sempre s’amaga, ens diuen que tenim la renda més alta, sí, però també cal dir que és la més estressada i això vol dir que els recursos també ens han de venir de fora. Tenim un problema a Sant Cugat i, més enllà de titulars i de tenir una ciutat tan preciosa que ens encanta a tots, hem de pensar que si expulsa persones potser ja no ens fa sentir tan orgullosos i potser ja no ens agrada tant, oi? Hem de trobar l’equilibri.

Sí, ens coneixem perfectament i va formar part de l’equip de govern de Sant Cugat durant una part del mandat anterior, així que aquesta serà la part més fàcil perquè coneix perfectament la realitat santcugatenca.

Sí, certament és de les menys sostenibles, i sí, Sant Cugat és molt maca i m’agrada molt, però crec que també m’agradarà si és d’una altra manera. Una constant del govern convergent és parlar només de model. Nosaltres no volem parlar de la ciutat com un model, parlem de la ciutat i ens agrada pel que és, per les persones que la fan possible, per les entitats, el seu compromís; els governs passen, els models suposo que també, i el que queden són les persones, i nosaltres volem parlar de persones. Des del punt de vista ambiental, és cert, és una ciutat insostenible i deixem una forta petjada amb cases unifamiliars, piscines, flors, grans rotondes amb gespa, però pensem que pot ser igual de bonica, confortable i ens podem sentir igual d’orgullosos de viure-hi o més reduint tot això, és una tema de pedagogia i també de compromís. És la primera vegada que tenim un comissionat dedicat a l’emergència climàtica i és una obligació fer-ho i afrontar-ho.

Tenim moltíssimes rotondes que poden ser igual de boniques sense tanta gespa que s’ha de regar contínuament. Hi ha vegetació que no aguantarà els efectes del canvi climàtic, cal més plantes mediterrànies, menys gespa i més decoració amb pedres. La gent de Sant Cugat està compromesa i els ho hem de facilitar, no podem ser esclaus del cotxe, tenim un centre molt compactat i una superfície de 50 quilòmetres quadrats que dificulta arribar al centre però hem de donar alternatives, un transport més eficient, més vehicles elèctrics abans de demanar que deixin el cotxe a casa. Aquest govern haurà de governar quatre anys, però sobretot haurem de posar les bases per als pròxims 10 o 15 anys, perquè ja no es tracta de fer mesures a curt termini sinó de planificar cap a on volem anar. Ens encanta viure-hi però així no podrem estar sempre. Per tant, fem-ho, a poc a poc perquè així perdurarà més i sabent quina ciutat volem: preciosa, sí, però sostenible, segura, cohesionada, justa socialment i on els nostres fills puguin viure.

Hem acabat el mandat amb menys policies que quan vam començar. No s’ha fet la feina que calia fer. Aquell govern va gestionar fatal aquesta àrea i amb poca implicació. Quan se’n van adonar ja tenien a sobre gairebé una revolta ciutadana perquè estem parlant de robatori. Ara hem de cobrir la plantilla, incrementar els efectius i sobretot un model de policia que doni resposta a una ciutat tan extensa, amb una comissaria, per exemple, a Valldoreix. A més hi ha hagut partits que de manera irresponsable han incrementat la sensació d’inseguretat i hem de fer-hi front.

Hem de reestructurar-ho tot. Aquí hem mort d’èxit amb tants processos que no han estat efectius. És important que la gent vegi fet realitat el que ha decidit i que es posi a la pràctica. Hem de demostrar que els consell de barri són operatius i hem de demostrar que participar té efectes reals a la ciutat. Potser participem menys, però amb més qualitat.