Johnson fa créixer l’ansietat
L’exalcalde de Londres, favorit en les primàries dels conservadors per succeir May, insisteix en un ‘Brexit’ amb acord o sense
El ministre de Finances lidera una rebel·lió interna per evitar una sortida abrupta de la UE
La més que probable elecció, dimarts que ve, de Boris Johnson com a nou líder del Partit Conservador i nou primer ministre, amb la promesa de treure el Regne Unit, amb acord o sense, de la Unió Europea (UE), provoca malestar i neguit al país i també en el govern. Sobretot entre els europeistes. L’exalcalde de Londres és el favorit per imposar-se en les primàries tories que l’enfronten a Jeremy Hunt. Però encara no ha guanyat, i avui hi ha convocada a Londres una marxa en contra seu.
L’oposició a Johnson dins del govern que encara lidera Theresa May, l’encapçalen el ministre de Finances, Philip Hammond, i el de Justícia, David Gauke. Són els que han mostrat una major bel·ligerància a un Brexit abrupte. En declaracions a la premsa alemanya i francesa, Hammond, que fins ara s’havia mostrat molt discret, va deixar entreveure que donaria suport a una moció de censura contra Johnson si la demanessin els laboristes.
Pel titular de Finances, és “absolutament necessari” que el Regne Unit continuï dins la UE més enllà del 31 d’octubre, data fixada de sortida. “Prendré les mesures que calguin per evitar una sortida sense acord i sense autorització parlamentària”, va assegurar.
“Hi hauria d’haver un intent sincer d’arribar a un consens [amb la UE, per part del futur govern de Johnson], i si no trobem una solució amb els altres estats membres, hauríem de tornar a demanar l’opinió a la gent”, va declarar.
L’opció d’una segona consulta ha perdut força en les últimes setmanes. Si Johnson arribés al poder i intentés treure el país de la UE abans del 31 d’octubre, li caldria l’aprovació del Parlament. Durant la campanya, va insinuar que el suspendria durant setembre i octubre per evitar un eventual bloqueig. Aquesta decisió, segons l’advocat general de l’estat, Geoffrey Cox, “seria inconstitucional, però no il·legal”.
Censura i eleccions
Per evitar la suspensió de la cambra, dijous es va presentar una esmena –aprovada per 41 vots de diferència– que permetrà que el Parlament continuï funcionant el setembre i l’octubre. Hammond va ser un dels quatre ministres que van desobeir les ordres del partit i es van abstenir en la votació de l’esmena, i disset diputats tories més hi van votar a favor. Entre ells, la secretària d’estat Margot James, que va presentar la dimissió. Es podria entendre com la primera rebel·lió contra Johnson. I encara no ha arribat al poder.
És pràcticament impossible que el Parlament britànic autoritzi un Brexit sense acord. I més encara després que aquesta setmana l’organisme oficial que s’encarrega de fer les previsions econòmiques del govern hagi advertit que un Brexit sense acord farà entrar el país en recessió i provocarà un forat de 33.500 milions d’euros a les arques públiques.
Tot i això, Jacob Rees-Mogg, líder euroescèptic tory i principal valedor de Johnson, manté: “Necessitem sortir [de la UE] amb unes condicions completament noves, ja sigui amb acord o sense.” Demana a Johnson que proposi a la UE l’acord de lliure comerç que, diu, Brussel·les ja va plantejar i que May va rebutjar. Si Johnson insisteix en el trencament sense consens amb la UE ignorant la voluntat dels diputats, és molt probable que Jeremy Corbyn, el líder laborista, presenti una moció de censura. Hammond i un mínim de deu diputats conservadors li donarien suport.
Ara mateix, els conservadors tenen una majoria de tres diputats, incloent els deu diputats unionistes nord-irlandesos. I aquests s’oposarien a una sortida sense acord, ja que podria facilitar la reunificació d’Irlanda.
Molt segurament, Johnson perdria la moció i això portaria a unes eleccions generals. Es convertirien en uns comicis plebiscitaris i podria passar qualsevol cosa. Hi hauria un risc molt gran de trencament del Partit Conservador. Segons un estudi de la consultora de risc polític Eurasia Group, ara mateix hi ha un 40% de probabilitats que hi hagi noves eleccions generals al país; un 25% que es produeixi una sortida sense acord; un 20% que hi hagi un acord modificat i un 10% que es faci un segon referèndum. Johnson, si guanya, ho tindrà molt complicat per obtenir un consens.
