Democràcia pertorbada

Quin és el sistema polític considerat com el més adient? El govern directe del poble com a sobirà en l’esfera política o bé indirectament per mitjà de càrrecs que elegeix lliurement? Vist així, això de la democràcia sembla senzill, votar per decidir entre tots plegats els assumptes de govern de la societat o elegir aquells que decidiran per nosaltres segons un mandat explícit, sense oblidar que la majoria és la que preval però que pot obtenir-se per pactes entre minories. Ho hem complicat una mica i a partir d’aquí podem anar retorçant el concepte “democràcia”. Si li posem adjectius, fins i tot segurament pervertim l’invent. D’exemples no en falten: orgànica, populista, jove, madura, liberal, social, cristiana, parcial, presidencial... Sembla com si cadascú en fes la seva pròpia composició self-service.

La clau potser està en el fet que la democràcia és un ideal al qual tendim però al qual no arribem mai de forma concloent. És una actitud per regir-nos socialment de la millor manera. Semblaria clar que per aquest trànsit cap a la democràcia ideal cal portar una motxilla poc pesant, neta d’apriorismes, tòpics i prejudicis. La llibertat crítica del ciutadà és indispensable perquè el sistema funcioni. Però tenim pertorbacions prou evidents motivades per l’excés de protagonisme de:

• Un estat modern que és omnipresent i amb un pes brutal. Recordem que es queda el 50% dels nostres guanys i el seu aparell, no parlo dels polítics que en són dirigents interins, sinó més aviat de les seves castes finiseculars. Aquest estat ho reglamenta quasi tot i condiciona una part important del nostre ventall decisori.

• Les macroempreses amb dret a tractes asimètrics que juguen a part en el model igualitari de drets i obligacions. A més, poden influir en governs i passar per sobre de l’interès dels seus súbdits. Així, veiem com hi ha bancs rescatats amb diners públics que no es retornaran mai o negocis tan globalitzats que acaben no tributant com la resta de mortals pels seus guanys.

• Un sistema educatiu basat a fer productiu econòmicament l’individu i no a fer-lo un agent actiu en tots els ordres de la societat.

• La política de clientelisme actual que, a cop de sondejos, arracona la defensa dels valors, només busca el poder pel poder i cau sovint en la corruptela.

Potser hi ha altres noses, l’important és detectar-les, compartir-les i ser actiu en la seva erradicació. En democràcia això vol dir participar i no quedar-se al marge. Una societat justa només es pot entendre a partir de la plena implicació dels seus membres.