Política

Unió Europea

La UE torna a mirar a l’est per créixer

El club comunitari commemora el vintè aniversari de la gran ampliació als antics estats comunistes

Revifa el debat sobre l’entrada de nous membres, que haurà d’anar acompanyada de reformes prèvies

Els canvis pressupostaris i la pèrdua de poder de vet dels països petits poden ser alguns dels esculls

Els nous candidats fan front ara a més exigències, en una UE que veu ja lluny les grans ampliacions

Recordar el passat amb la mirada posada en el futur. Així és com ha commemorat la Unió Europea (UE) la gran ampliació de fa vint anys, moment en què deu països es van adherir simultàniament al club comunitari. El gest va adquirir especial importància en el cas d’alguns, que eren repúbliques exsoviètiques i amb la pertinença a la UE s’allunyaven de l’òrbita russa. “És l’ampliació més ben preparada de la història de la Unió”, va reivindicar Günter Verheugen, el comissari encarregat de supervisar els últims anys de preparació per a la major ampliació que s’ha fet mai de la UE.

Amb l’entrada de la República Txeca, Xipre, Estònia, Hongria, Lituània, Letònia, Malta, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia el maig del 2004, la UE va assumir un repte sense precedents: passar de 15 a 25 estats. El bloc sumava així tres exrepúbliques soviètiques i cinc estats antigament satèl·lit de la Unió Soviètica. En termes econòmics, va incrementar del 9% el seu producte interior brut (PIB), es va convertir també en el major mercat integrat del món i va augmentar del 20% la població i també el territori.

L’impacte també va ser positiu per als deu nous membres. Segons dades de la Comissió Europea, el global del seu PIB ha augmentat del 80% i la desocupació s’ha reduït a la meitat. Per Steven Blockmans, del grups d’especialistes CEPS, l’ampliació cap a l’est ha aportat “estabilitat geopolítica al continent”, així com “consolidació democràtica” i un creixement econòmic “considerable”.

Ara bé, Blockmans diu que l’entrada dels nous membres no ha evitat “erosions de l’estat de dret”. De fet, Hongria, un dels països que va entrar en aquesta onada, segueix sent un dels principals maldecaps de la UE. Les tendències autoritàries a Budapest –i abans també a Polònia– són un crit d’alerta sobre si es va posar prou el focus en la qüestió de l’estat de dret i la democràcia en el procés d’ampliació. És per aquest motiu que ara, amb els nous candidats, el club comunitari vol curar-se en salut i imposa més exigències per a l’adhesió, també en aquests àmbits.

Si fa vint anys la UE va mirar a l’est per créixer, en l’actualitat torna a posar el focus en la mateixa zona geogràfica per fer un pas més. La petició d’Ucraïna d’entrar al club comunitari en plena invasió russa ha provocat un nou impuls a l’ampliació de la Unió Europea o un nou momentum, tal com diuen en l’argot de Brussel·les.

L’ampliació serà una de les claus de la pròxima legislatura i, des de fa mesos, a la capital comunitària la paraula ampliació va acompanyada del concepte de la reforma. “Qui diu ampliació diu necessàriament reforma”, assegurava fa uns dies Hadja Lahbib, ministra d’Afers Europeus de Bèlgica, país que ostenta la presidència de torn del Consell i que representa així l’opinió dels Vint-i-set.

Rebre fons o pagar-los

De fet, preparar-se per a l’entrada de nous membres és un terreny ja conegut a Brussel·les. Anys abans de la gran ampliació del 2004, els líders europeus, en una reunió a Madrid, van acordar una sèrie de reformes per complir les “perspectives” donades als nous membres, afirma l’expert de CEPS. Això va implicar, per exemple, una revisió de la política agrícola comuna (PAC), el pressupost comunitari i la política regional, entre d’altres.

Ara, les qüestions que es van abordar abans de la gran ampliació s’hauran de tornar a obrir. La qüestió pressupostària pot ser un dels principals punts de fricció en la reforma que la UE diu que està disposada a fer. Països que ara són receptors de fons europeus podrien passar a ser contribuïdors nets al pressupost. Un altre dels punts divisius pot ser la limitació del nombre de comissaris i de decisions que es prenen per unanimitat. Amb tota probabilitat, els països més petits seran reticents a cedir el poder de vet que tenen gràcies a la unanimitat, davant el temor de caure sota la dominació dels estats més grans, com ara França i Alemanya.

Segons el darrer eurobaròmetre, el 51% dels europeus està favor de l’entrada de nous membres, una xifra que augmenta en alguns països, com és el cas de l’Estat espanyol, fins al 73%. Tanmateix, Engjellushe Morina, experta del Centre Europeu Sobre Relacions Internacionals, avisa que s’està gestant una narrativa entre l’opinió pública europea que l’entrada de nous membres pot tenir conseqüències negatives en la seguretat del continent.

“I és tot el contrari. Si els països del sud-est d’Europa i els països bàltics no formessin part de la Unió Europea, en el context geopolític actual, estarien directament exposats a l’agressió russa sense la seguretat i protecció dels seus veïns europeus.”

Dues dècades després, hi ha consens sobre els efectes positius que ha tingut la gran ampliació cap a l’est, però ara la UE és ja una organització diferent i molt improbablement es tornarà a produir una nova gran ampliació com la del 2004.

Tot i això, el club comunitari en commemora el vintè aniversari amb el debat sobre l’entrada de nous membres més sobre la taula que mai i tornant a mirar cap a l’est. “La crida és ara més forta que aleshores”, va avisar la vicepresidenta de la Comissió Europea Vera Jourová.

51
per cent
dels europeus està a favor de l’ampliació de la Unió Europea.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ESTAT ESPANYOL

Dirigents ultres d’Europa i Amèrica segellen la seva “germandat” a Madrid

BARCELONA

El president iranià, desaparegut després d’un accident en helicòpter

BARCELONA
PACÍFIC

Arriben a Nova Caledònia els gendarmes enviats per frenar la revolta canac

BARCELONA
AFGANISTAN

Surt del país el primer turista espanyol supervivent de l’atac

BARCELONA
CAUCAS

El govern de Geòrgia s’obre a modificar la polèmica ‘llei russa’

BARCELONA
judicial

El TSJC assumeix el cas de Vergés per la vacunació dels policies

barcelona
GUERRA A GAZA

L’esquerda interna s’eixampla dins del gabinet de guerra israelià

BARCELONA
GUERRA A GAZA

Israel anuncia la recuperació del cos d’un altre ostatge a la Franja

BARCELONA
MEDITERRANI

Desapareguts 23 migrants que havien salpat de Tunísia cap a Itàlia

BARCELONA