L’exnúmero dos de les FARC anuncia que reprèn la lluita armada

El que va ser número dos de les FARC, amb l’alies Iván Márquez, ha reaparegut després d’un any en un vídeo al costat d’altres exlíders d’aquesta guerrilla per anunciar que inicien “una nova etapa de lluita armada”.

“Anunciem al món que ha començat la segona Marquetalia (lloc de naixement de les FARC fa més de mig segle) sota l’empara del dret universal que assisteix a tots els pobles del món d’aixecar-se en armes contra l’opressió”, ha dit en el vídeo difós per internet, en què apareix amb una vintena de dones i homes armats amb fusells.

Márquez va ser el líder de l’equip negociador de les FARC en els diàlegs de pau de l’Havana i designat senador pel partit de l’antiga guerrilla, càrrec que no va assumir perquè a mitjans d’abril del 2018 es va traslladar a un espai de reunió d’excombatents a Miravalle, en el departament de Caquetá (sud), on se’l va veure per últim cop.

El dissident assegura que la decisió de tornar a les armes “és la continuació de la lluita guerrillera en resposta a la traïció de l’Estat a l’acord de L’Havana” i assegura que buscaran aliances amb la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN).

En el manifest llegit diu que aquesta insurgència, que pren el nom i símbols de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC), no té com a objectiu soldats ni policies “respectuosos dels interessos populars”, sinó que serà “aquesta oligarquia excloent i corrupta, mafiosa i violenta que creu que pot seguir barrant la porta del futur d’un país”.

En aquest sentit assegura: “Una nova modalitat operativa coneixerà l’Estat. Només respondrem a l’ofensiva”.

També prometen la seva renúncia “total de les retencions amb fins econòmics”, en una aparent referència als segrestos, però buscaran “el diàleg amb empresaris, ramaders, comerciants i gent pudent del país, per buscar per aquesta via la seva contribució al progrés de les comunitats rurals i urbanes”.

Másrquez afegeix que des de la firma de la pau, que va tenir lloc el novembre de 2016, “i del desarmament ingenu de la guerrilla a canvi de res” no s’ha detingut la matança de líder socials i exguerrillers i culpa l’Estat de no complir el que es va pactar.

“En dos anys, més de 500 líders i lideresses del moviment social han sigut assassinats i ja sumen 150 els guerrillers morts enmig de la indiferència i la indolència d’un Estat”, expressa. “Tot això, la trampa, la traïció i la perfídia, la modificació unilateral del text de l’acord, l’incompliment dels compromisos per part de l’Estat, els muntatges judicials i la inseguretat jurídica, ens van obligar a tornar a la muntanya”.