La veritat és que, un cop diumenge vam saber els resultats, jo deia amb claredat que des d’ERC podem felicitar-nos i estar molt contents. És la tercera vegada consecutiva que guanyem en unes eleccions espanyoles a les comarques gironines. Val la pena remarcar-ho. I vull fer sobretot dos agraïments. Un, als 91.389 ciutadans que ens han votat a la demarcació de Girona. Tinc la certesa que són persones actives i que continuaran mobilitzant-se contra la repressió espanyola. A partir d’ara, res acaba! Tot comença! I un agraïment a la Dolors, el nostre principal actiu al territori. Des de la cel·la 25 ens donava força i energia!

Des del partit teníem molt clar que el 28-A vam aconseguir el tercer diputat per uns 900 vots. Era ajustat. Teníem algun vot prestat i d’això n’érem conscients. Ara, a més, hi havia tres actors independentistes. M’alegro que JxCat mantingui aquí els dos diputats; i el que em sap greu és que, a la demarcació, els vots de la CUP no hagin pogut tenir representació a Madrid. El moviment independentista ha d’anar endavant, ens necessitem a tots i estic contenta perquè, a les comarques gironines, els vots independentistes hi són. Vull felicitar els representants dels partits que han entrat. Llàstima que, des d’ERC, perdem la Laia Cañigueral al Congrés. És una persona molt bona, vàlida, capaç i amb energia. Ha recuperat, en canvi, una diputada En Comú Podem, amb qui és més difícil la unitat d’acció. I, arran de la pluralitat, hem perdut un gran representant d’ERC al Senat: en Josep Quintana, de la Garrotxa. És una pena.

Amb la mateixa. Hi hem de fer molta pressió i intentar que s’asseguin a una taula de diàleg. Tinc ganes de tornar-hi per defensar els interessos del territori i per mirar els ulls dels carcellers per dir-los a la cara, i amb molta claredat, que volem llibertat, amnistia i el dret a l’autodeterminació. Són les propostes que sempre tindrem a la taula de diàleg i esperem les contrapropostes.