Política

MIQUEL ICETA

DIPUTAT I PRIMER SECRETARI DEL PSC

Una proposta per sortir de l'atzucac

“Els socialistes proposem un camí que culmina
en una consulta
a Catalunya i al conjunt d'Espanya”
Tant l'immobilisme de Rajoy com la deriva unilateral de l'independentisme estan abocats al fracàs polític

La celebració de la Diada Nacional de Catalunya posa damunt la taula un interrogant: té sortida raonable, sense conflictes i amb un ampli suport social l'actual atzucac en què es troba la relació de Catalunya amb la resta d'Espanya? Malauradament, no hi ha motius per a l'optimisme si mirem el que ha anat succeint del 2010 ençà. Agradi o no, la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut que havia votat la ciutadania catalana va deixar en suspens la via del pacte. I fins ara no
hi ha hagut cap iniciativa seriosa per reprendre aquesta via. El govern del PP nega directament el problema, mentre que el govern
de Junts pel Sí l'aprofita per sumar arguments i suports al seu projecte separatista. Ni immobilisme ni unilateralitat no porten enlloc.

El primer que necessitem és tenir un govern d'Espanya que no negui el problema ni amagui el cap sota l'ala, perquè el resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre del 2015 és inequívoc: tot i que no hi ha una majoria ciutadana en favor de la independència, sí que hi ha una àmplia majoria insatisfeta amb l'actual estat de les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya, una majoria de la qual formen part destacada les persones que volen la independència i també molts altres que desitgem el reconeixement de la nostra realitat nacional, més autogovern, un millor finançament i la participació directa en la governança de l'Estat
a través d'un Senat federal.

Si s'accepta aquesta realitat, cal redreçar de manera progressiva l'actual estat de les coses, descartant falses dreceres i solucions màgiques o immediates. Per això és important que des de Catalunya es percebi amb claredat un canvi d'actitud a Madrid que enforteixi les posicions partidàries del camí del diàleg, la negociació i el pacte com a única via per resoldre el problema. Juan-José López Burniol adverteix des de fa molt de temps del risc d'instal·lar-nos en un empat infinit: ni una majoria d'espanyols pot imposar una solució que no sigui acceptada per la majoria dels catalans, ni una majoria de catalans pot imposar una solució que no sigui acceptada per la majoria dels espanyols. És per això, entre altres motius, que els socialistes proposem un camí que culmina en una consulta a Catalunya i
al conjunt d'Espanya. És l'única manera de verificar si la proposta té el consens necessari.

Però el referèndum sobre la reforma constitucional federal que proposem serà una de les darreres etapes d'aquesta via, i la darrera serà el nou Estatut o Constitució catalana fruit del pacte federal. Perquè aquesta solució sigui viable, cal començar des d'ara un llarg camí que tanqui ferides, esmeni errors i obri perspectives per a un diàleg polític de fons.

Des del meu punt de vista, caldria primer abordar, entre d'altres, les qüestions següents:

1) Revertir la dinàmica de relacions conflictives entre els governs de Catalunya i Espanya. En aquest terreny convé resoldre per la via de la negociació els conflictes competencials pendents i treballar per recuperar els elements d'autogovern erosionats per la sentència del Tribunal Constitucional, que la mateixa sentència ja apunta que es podrien resoldre modificant lleis al Congrés dels Diputats (per exemple, reformant la llei orgànica del poder judicial, la llei de règim local –per fer possible l'organització territorial pròpia de Catalunya en vegueries–, la normativa d'organismes i institucions estatals per impulsar-hi la participació de les comunitats autònomes, etc.). Abordar els 23 temes plantejats pel president Mas al president Rajoy. Derogar la Lomqe, particularment pel que implica d'ingerència en la política lingüística i educativa de la Generalitat. Aprovar una llei de llengües. Assegurar la presència de la llengua i la cultura catalanes a la Unesco. Resoldre qüestions relatives a la memòria històrica com l'anul·lació del judici al president Companys. I fins i tot abordar qüestions d'ordre menor com la introducció d'un distintiu autonòmic a les matrícules dels vehicles tal com s'ha fet a França.

2) Abordar sense dilació la negociació del nou model de finançament, revisant l'excessiu esforç de reducció del dèficit imposat a les comunitats autònomes, negociant el quitament parcial del seu deute, introduint el principi d'ordinalitat i impulsant els consorcis tributaris.

3) Revisar la política inversora de l'Estat. Impulsar decididament el corredor mediterrani i abordar problemes sagnants com la millora del servei de rodalies.

Si fóssim capaços de capgirar l'actual situació d'absència de diàleg, podríem entrar en un debat polític de fons que hauria de culminar en la necessària reforma constitucional. En el marc de la reforma, els independentistes podrien plantejar totes les seves@ reivindicacions, acceptant que
no les poden imposar de manera unilateral i que, per definició, un pacte implica cessions de les dues parts.

Sóc conscient que el camí que proposo no és senzill i que, fins i tot, alguns independentistes poden preferir jugar-s'ho a tot o res, però considero que tant l'immobilisme de Rajoy com la deriva unilateral de l'independentisme estan abocats al fracàs i poden comportar finalment un xoc de trens en el qual tots sortirem perdent i que posarà en risc, fins i tot, la unitat civil del poble català i el seu autogovern.

Per això, primer caldria canviar de govern a Espanya, substituint Mariano Rajoy com a president del govern. Estic convençut que una gran majoria de catalans i catalanes (més del 75% si prenem com a indicador el resultat de les darreres eleccions generals) desitgen que el PP no governi a Espanya. I la qüestió és si els partits independentistes o els partidaris del dret a decidir seran capaços d'afavorir aquest canvi sense condicionar la investidura d'un nou president del govern d'Espanya a la celebració d'un referèndum sobre la independència. No dic que canviïn d'objectius polítics ni que abandonin les seves reivindicacions, tan sols els demano que no impossibilitin el canvi polític a Espanya. Crec que tots hi sortiríem guanyant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Set ferits, en estat crític

Encara hi ha ingressades 45 persones

barcelona
 

El terroristes pensaven atemptar contra la Sagrada Família

barcelona
 

The Wall Street Journal: Catalunya ha demostrat ser capaç de governar-se

barcelona
 

El cinturó d’explosius d'Alcanar era real

Alcanar
 

Barcelona i Catalunya reforcen la seguretat

barcelona
 

El Govern demana a la Casa Real que retiri de les xarxes les fotos de menors ferits

barcelona
 

Es va compartir tota la informació amb la Guàrdia Civil i la Policía Nacional

barcelona
 

Youness anava sol a la furgoneta de les Rambles

barcelona
 

La cèl·lula terrorista va comprar ganivets i una destral a Cambrils el dia 17

barcelona