Un dibuix per a la història

En la vida hauria pensat el ninotaire Lluïsot quan va decidir anar a visitar l'exposició VLC. Valencia Línea Clara –un repàs a l'IVAM de l'eclosió del còmic valencià i dels seus set principals autors – que acabaria retratant amb la seua llapissera, no sols un moment històric, sinó que en seria posseïdor del primer document que van firmar el president de la Generalitat catalana, Carles Puigdemont, i Ximo Puig. A Lluïsot, apassionat de la seua feina, l'acompanya en els viatges el seu inseparable quadern, on plasma els llocs i les persones que va coneixent. I va ser a València, quan es trobava dibuixant l'emblemàtica plaça de la Mare de Déu, que es va trobar que al seu costat s'hi asseien “un grup de gent amb americana i corbata acompanyats d'escortes”.

La seua sorpresa va ser majúscula en adonar-se de qui eren els seus veïns de taula. “Desconeixia que estiguera produint-se la cimera. És el que passa quan estàs de viatge i desconnectes una mica de l'actualitat”, explica. En silenci, va començar a il·lustrar un moment, que es va produir gràcies a l'espontània intervenció del president de les Corts, Enric Morera, qui va proposar a tots dos mandataris prendre un cafè fora del Palau de la Generalitat i en una de les places més visitades de la capital. “Ho van acceptar encantats. Va ser un moment de molta cordialitat, de molta química i sabent que estaven superant un parany de 40 anys”, expressa Morera. Una impressió que també comparteix el ninotaire. “Es notava molt bon ambient, reien i feien bromes. Hi havia molta naturalitat. I això dóna ànims perquè es puguen tornar a restablir els ponts que sempre han existit, però que estaven tallats des de fa anys”, lamenta Lluïsot. Una normalitat que també es veia a tot el voltant, segons relata el dibuixant. “Vaig veure que una senyora s'aixecava de la taula i demanava fer-se una foto amb ells. Tot va ser molt respectuós”, diu.

El president de les Corts, un dels polítics valencians més pròxims a la ciutadania i durant anys atacat pel sector del valencianisme tricolor, també destaca aquesta normalitat. “Ens va saludar una senyora de Catarroja i el president Puigdemont declarà que li agradava molt l'allipebre. És un bon coneixedor de la realitat valenciana”, emfasitza Morera, qui revela que el president català havia visitat València de jove i amb motiu de les falles, i que ara havia mostrat interès per conèixer el Misteri d'Elx. “Jo trobe que tornarà prompte perquè crec que ha marxat amb bon sabor de boca, i a més tenim molts reptes de futur”, subratlla.

El repte de Lluïsot era un altre. Aproximar-se a la comitiva i demanar si li podien rubricar la il·lustració. “Ho van acceptar de seguida i, fins i tot, em van demanar si podien fer una foto. I jo encantat”, relata amb una gran rialla Lluïsot. Puig i Puigdemont van admirar el seu treball, reconegut des de fa molts anys com un dels grans il·lustradors de llibres per a nens o com a col·laborador de revistes com El Jueves, Tretzevents o Cavall Fort.

Primer dibuix de Puigdemont

Així, la visita a València i el cúmul de casualitats –l'IVAM estava tancat i va decidir fer un passeig pels voltants– van permetre a Lluïsot fer el seu primer dibuix de Puigdemont. “Era la primera vegada que coincidia amb el president del govern català de manera tan directa”, explica. I el que podia haver quedat en una anècdota va córrer ràpidament per les xarxes socials quan el ninotaire va decidir compartir amb els seus amics una fotografia del dibuix firmat pels dos mandataris. “Els vaig fer la broma que possiblement era el primer document firmat per tots dos, fins i tot, abans de rubricar res oficial. Al cap d'una hora hi havia més de 4.000 piulades i alguns mitjans ja se n'havien fet ressò”, narra l'il·lustrador, que valora el que suposa aquesta retrobada institucional. “És com dos germans que han estat molt de temps separats i ara poden estar junts”, indica. A més, en opinió de Morera, “aquest cafè a la plaça contribueix a humanitzar les institucions i els seus representants”. De fet, una de les coses que més va copsar a Lluïsot va ser l'encaix perfecte de la imatge que transmet Puig amb la realitat. “Una persona molt afable, directa i molt lluny de la pompositat d'alguns polítics”, rebla.