El Consell aprova l'avantprojecte que protegirà l'Horta

El Consell ha aprovat l'avantprojecte de Llei de l'Horta de València, que té com a objectius principals la preservació, conservació activa i recuperació de l'horta com un espai estratègic, emblemàtic i identitari per a tots els valencians. Així, es reconeixen els acreditats valors territorials, ambientals, culturals i històrics, a més, de la producció agrícola de proximitat que genera i, en ser un espai lliure metropolità, també permet limitar els creixements urbanístics amb pautes sostenibles per a actuar com un vertader “green belt”.

El text indica que l'Horta constitueix “un dels paisatges agraris més valuosos i singulars del món i es troba amenaçat de desaparició per la pressió de l'activitat urbanística, les infraestructures de mobilitat i l'abandó de l'activitat agrària”. Cal recordar que la pressió urbanística ha transformat en sòl urbà més d'un 30% de l'horta en els últims 25 anys i l'abandó de les terres arriba a percentatges pròxims al 20% de l'horta històrica.

Per això, aquesta llei pretén arreplegar l'esperit del dictamen de l'any 2000 del Consell Valencià de Cultura sobre la conservació de l'Horta i de la Iniciativa Legislativa Popular que va suscitar gran consens en 2004. De fet, l'esperit del text no és un altre que la preservació d'aquest sistema productiu, territorial, ambiental i cultural integrat perquè l'actual govern valencià no vol protegir l'Horta des d'una visió “museística i petrificada sinó configurar un espai viu i sostenible des de la triple dimensió econòmica, ambiental i social”, segons ha reiterat en diverses ocasions en la roda de premsa la consellera de Territori i Habitatge, M.José Salvador.

Instruments d'ordenació

Per a això, la llei, que es desenvolupa en 47 articles enquadrats en vuit capítols, una disposició addicional, dues transitòries i dos finals, dotarà de tres instruments d'ordenació i gestió que hauran de donar compliment a aquests objectius.

Això es farà a través de l'aprovació del Pla d'Acció Territorial (PTA), que ja està en exposició pública, i un Ens Gestor de l'Horta, així com un Pla de Gestió del Desenvolupament Agrari. Pel que fa a l'Ens Gestor, estarà format per la Generalitat, la Diputació de València, ajuntaments de l'Horta, el Tribunal de les Aigües, la Reial Séquia de Montcada i representants d'associacions agràries i conservacionistes per a fomentar l'activitat agrària i garantir una horta viva i productiva.

L'ens gestionarà els fons destinats als agricultors, la creació de marques de qualitat dels productes agrícoles, així com el disseny de xarxes de comercialització dels productes, la visualització de l'horta i la sensibilització ciutadana.

Tècniques urbanístiques

A més, el text també regula diverses tècniques urbanístiques com el sector i l'enclavament per a garantir la recuperació de l'horta i la regulació de sòls agrícoles infrautilitzats, amb la finalitat de dinamitzar el mercat de sòl a favor dels autèntics professionals que conreen l'horta de València.

A través d'aquests instruments es pretén gestionar la recuperació dels espais d'horta degradats, permetent la rehabilitació d'edificacions en mal estat i uns mínims creixements de vora urbana per a millorar la integració de l'horta amb la ciutat.

D'igual manera, es regulen els instruments d'intervenció sobre els sòls agrícoles abandonats per a facilitar el seu cultiu mitjançant solucions de mediació entre els propietaris i els agricultors professionals que tinguen interès en el seu cultiu.

Determinacions

D'altra banda, la Llei, al marge de la formulació del Pla Territorial, també realitza algunes determinacions per a definir amb precisió els usos i activitats que estan permeses en aquest àmbit. Entre aquestes determinacions, destaquen, entre unes altres, la de no permetre noves requalificacions de sòl que afecten a la infraestructura verda de l'horta. Per a açò, la Llei, entenent l'horta com un espai lliure metropolità, fomentarà la visualització de l'horta, limitarà els creixements urbanístics dels seus municipis, configurant aquesta zona com un espai viu i sostenible des de la triple dimensió econòmica, paisatgística-ambiental i soci

L'ús global agrari predominant admetrà de manera sostenible la implantació d'usos terciaris complementaris per a la seua dinamització econòmica tals com a xicotets restaurants i instal·lacions de turisme rural. A més, es considerarà l'Horta com un espai verd i els municipis de l'Horta podran eximir parcialment el compliment de l'estàndard de zona verda protegint totalment la seua horta i invertint en projectes d'ús públic sostenible.

Les infraestructures hauran de respectar la fragmentació de l'horta i seran permeables al pas de persones i fauna, al mateix temps que es prohibeix el traçat d'infraestructures elèctriques aèries en l'horta.

L'agricultor, element central

L'avantprojecte de llei ressalta la figura dels agricultors i agricultores com a element central del sistema de l'Horta de València per entendre que són portadors de la cultura agrària tradicional.

També inclouen com a elements consubstancials de l'horta, el Tribunal de les Aigües, la Real Sèquia de Montcada, el patrimoni ambiental, hidràulic, etnològic i arquitectònic, les xarxes de camins històrics, el parcel·lari, el sòl d'elevada productivitat i l'activitat agrària. En aquest sentit, la llei estableix que tots els poders públics té el deure establir mesures que impedisquen la degradació d'aquest patrimoni col·lectiu de tots els valencians.