Confiança sense pla B

Carles Puigdemont superarà dijous el debat de la qüestió de confiança si no hi ha un terratrèmol cupaire inesperat d'última hora. Però, si no fos així, no hi ha pla B. Després del rebuig frontal dels pressupostos al Parlament, el president de la Generalitat va triar un mecanisme inèdit per revalidar el seu càrrec que té algunes llacunes jurídiques en cas que Puigdemont no obtingués la majoria simple requerida per la llei de la presidència de la Generalitat i del govern. Ni els lletrats del Parlament ni els grups parlamentaris han abordat un escenari com aquest, amb la premissa que ja ho faran si es dóna una resolució inesperada, que amb tota probabilitat desembocaria en una convocatòria electoral anticipada.

El president de la Generalitat pot plantejar una qüestió de confiança sobre el seu programa, sobre una declaració de política general o sobre una decisió de transcendència excepcional, segons la llei. Puigdemont revalidarà el programa amb què ja es va sotmetre al debat d'investidura, però aquesta vegada amb totes les incògnites que planen sobre l'actualització del full de ruta, sobretot pel que fa a la incorporació d'un eventual referèndum unilateral d'independència. Puigdemont intervindrà dimecres a la tarda, i dijous es reprendrà el debat amb l'estira-i-arronsa amb els grups parlamentaris, en un format similar al d'un debat d'investidura. La votació no es pot produir fins a 24 hores després de l'inici de la discussió parlamentària i, en qualsevol cas, és la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, qui n'haurà de fixar l'hora.

Durant el debat, Puigdemont podrà fer ús de la paraula tantes vegades com ho demani. Cada cop que respongui individualment un diputat, el representant del grup parlamentari en qüestió disposarà d'una rèplica d'un temps igual al del president de la Generalitat. Ara bé, si Puigdemont els respongués globalment, els parlamentaris només tindrien dret a una rèplica.

L'exalcalde de Girona va elegir un mecanisme excepcional per posar a prova la continuïtat política de l'actual procés davant d'un fet igual d'inèdit des del restabliment de la democràcia com va ser el cop de porta que van rebre els comptes elaborats pel vicepresident Oriol Junqueras. Es tracta, però, d'una revàlida mai duta a terme que deixa un alt marge interpretatiu en cas que el president de la Generalitat no
la superés. En un escenari com aquest, l'avançament electoral estaria cantat als ulls de la praxi i el possibilisme polític, però les inconcrecions i les interpretacions a què
es presten el reglament del Parlament, la llei de la presidència de la Generalitat i del govern i l'Estatut en complicarien la gestió.

Si el president no obtingués el suport de la majoria simple requerida (és a dir, més vots a favor que en contra), la presidenta de la cambra catalana hauria de proposar al ple un candidat o candidata alternatiu en un termini de deu dies hàbils. Curiosament, la literalitat de la norma fixa que la màxima autoritat institucional de la cambra parlamentària té l'obligació de plantejar un nom. “Ha de” fer-ho, estableix, un cop consultats els representants dels partits. És aquí on plana la incògnita més gran: què passaria si Forcadell no plantegés un nom alternatiu? Perquè el que engegaria
el compte enrere per a un hipotètic avançament electoral és, precisament, un nou debat d'investidura, després del fracàs de la segona votació. A partir de llavors, començaria a comptar el període de dos mesos previstos perquè la cambra elegís un altre president de la Generalitat. En cas que no fos així, la llei estableix que la legislatura es dissoldria automàticament i el president en funcions hauria de convocar eleccions de manera immediata, que haurien de tenir lloc entre quaranta i seixanta dies després de la convocatòria, d'acord amb l'Estatut i amb la llei de la presidència. A falta d'una llei electoral catalana, el procediment habitual és que es produeixi en 54 dies, seguint els terminis que fixa la llei orgànica de règim electoral general (Loreg). Mentrestant, i amb l'anunciat suport de la CUP a la qüestió de confiança, ningú no entra en els maldecaps que genera el marc legal.