Eleccions al País Basc i Galícia
La Moncloa passa pel País Basc i Galícia
Els resultats dels comicis podrien enfortir o afeblir Rajoy i Sánchez en la pugna per la presidència del govern espanyol
Els aliats que necessitarà el PNB per formar executiu, clau per a la política de l'Estat
Els ciutadans del País Basc i Galícia estan cridats avui a les urnes amb la mirada posada no només en el Parlament de Vitòria i el de Santiago de Compostel·la, sinó també amb l'horitzó del Congrés dels Diputats de Madrid. Uns resultats millors o pitjors del PP o del PSOE podrien afeblir o enfortir Mariano Rajoy i Pedro Sánchez, i actuar com a desllorigador en l'empantanegat context polític de l'Estat.
Al País Basc, la clau és saber si el PNB en tindrà prou amb el PSE per arribar a la majoria absoluta i formar govern o bé, en una hipòtesi complicada, necessitarà el PP per poder mantenir Iñigo Urkullu a Ajuria Enea. A Galícia, tot sembla encaminat a conèixer la magnitud de la majoria absoluta que previsiblement revalidarà Alberto Núñez Feijóo, a més dels resultats del PSdeG-PSOE. En definitiva, avui la vida política de l'Estat gravitarà al voltant de dues comunitats històriques, ja que els resultats d'aquests comicis podrien empènyer Rajoy o Sánchez cap a La Moncloa o bé apartar-los-en definitivament.
El PNB, al capdavant
Al País Basc, la cita electoral obre un escenari amb actors novells que s'incorporaran a un Parlament amb el PNB com a grup majoritari, segons les enquestes, i en què sorgiran noves i diverses possibilitats de pacte amb vista
a la governabilitat. Si en aquesta ocasió els sondejos electorals no fallen, Elkarrekin Podemos entraria amb força a la cambra basca, però a molta distància del PNB, que revalidaria el lideratge seguit de lluny per EH Bildu i per la formació morada.
Amb aquestes previsions, el partit d'Iñigo Urkullu tornaria a tenir l'hegemonia, però no la majoria suficient per governar sense necessitar aliances, com és tradició en la història del Parlament basc. En aquest sentit, un intercanvi de suports entre el PP i el PNB al Parlament basc i al Congrés, a més de poc probable per les declaracions que han fet alguns dirigents del PNB, és innecessari, excepte en ocasions extremes, atès que el sistema d'investidura basc dificulta els vets i les repeticions electorals.
Tots els partits poden presentar el seu propi candidat a lehendakari, que necessita majoria absoluta en primera volta i majoria simple en segona volta per arribar a la presidència basca.
El PNB i el PSE-EE, que junts vorejarien la majoria absoluta, podrien revalidar el pacte d'estabilitat d'aquests últims quatre anys, que, no obstant això, no va evitar que els socialistes col·laboressin i fins i tot lideressin, com en el cas de la llei d'habitatge, l'aprovació de normes al marge de les preferències del govern d'Urkullu. De fet, la socialista Idoia Mendia ja ha deixat clara la seva disposició a repetir aliances, però amb les mans lliures per renegar-ne si els nacionalistes aposten obertament per explorar vies sobiranistes.
“Pacte a la navarresa”
A l'altre extrem, els candidats d'EH Bildu han llançat la idea d'importar al País Basc un “pacte a la navarra” en què uneixin forces el PNB, Elkarrekin Podemos i la mateixa coalició abertzale amb el dret a decidir com a nord. Encara que en el tauler basc totes les opcions semblen possibles si l'aritmètica suma, aquesta última s'entreveu almenys poc factible si es fa cas de les declaracions d'Urkullu, que apel·lava a deixar de banda “maximalismes, entelèquies i fantasies polítiques”.
El que tampoc sembla viable és una entesa entre les forces d'esquerres (EH Bildu, Elkarrekin Podem i PSE-EE), una combinació que cap dels seus possibles integrants ha posat damunt la taula de manera clara.
La cultura del pacte, a diferència del que passa en altres cambres de l'Estat, és molt present al Parlament basc, ja que, de les onze legislatures, només en una –la primera en què el PNB va governar en solitari amb 25 escons dels 60 que llavors tenia la cambra– el guanyador no ha arribat a acords de govern amb altres formacions.
Un total d'1,78 milions de persones podran participar avui en les eleccions basques –63.916 ho faran per primera vegada– en alguna de les 2.593 meses obertes en els 729 col·legis electorals, on podran votar una de les setze candidatures que es presenten al País Basc.
Segons va informar ahir la consellera de Seguretat, Estefanía Beltrán de Heredia, els 1,78 milions d'electors cridats a les urnes representen un augment de 8.078 votants en relació amb els últims comicis, el 2012.
Fins ahir, s'havien rebut 56.400 sol·licituds per votar per correu, que superen les 4.695 de les anteriors eleccions al Parlament basc.
