Feijóo es juga la majoria absoluta en uns comicis amb aires de plebiscit

El PP i Alberto Núñez Feijóo es juguen el tot pel tot avui a Galícia. El candidat del PP aspira a ser reelegit per encapçalar de nou un executiu que fa set anys que comanda i a obtenir una àmplia victòria que
li permeti governar amb majoria absoluta.

El triomf, gairebé sense cap mena de dubte, serà per al Partit Popular, que des que existeix com a tal sempre ha estat la formació més votada en unes eleccions autonòmiques, amb percentatges mai inferiors al 44% del 1989 i amb el rècord del 53% el 1997. Si els populars no aconsegueixen la majoria absoluta, caldrà veure quin és el paper de Ciutadans i si la seva candidata, Cristina Losada, aconsegueix representació.

Feijóo ha plantejat aquests comicis en dos bàndols i considera l'altra part “un embolic”, referint-se a les diverses forces que s'hauran d'unir per fer-lo fora del Monte Pío, la residència oficial del president de la Xunta. Els 38 diputats que donen la majoria absoluta convertirien Feijóo en l'home de moda al PP, amb unes aspiracions a fer el salt a la política estatal que ell mateix mai ha amagat. Si perd la majoria absoluta, l'escenari canviaria radicalment, perquè el candidat popular ja ha anunciat que no serà líder de l'oposició.

Els socialistes acudeixen a aquestes eleccions molt tocats per problemes interns i amb el temor de quedar tercers per un possible sorpasso d'En Marea, formació en què participa Podem, que en les eleccions del 20-D va aconseguir uns bons resultats, però que no se sap si es podran revalidar. El candidat és Luis Villares, un jove magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Galícia. Aquest partit, creat des de diverses formacions, aspira a aconseguir entre 15 i 17 diputats. Aquesta setmana, Villares no amagava el seu disgust per les discussions públiques a Twitter entre Pablo Iglesias i Íñigo Errejón sobre la direcció que havia d'agafar el partit.

D'altra banda, hi ha un debilitat BNG, que presenta nova candidata, Ana Pontón, amb el repte de mantenir el grup parlamentari. Des de la marxa de l'històric Xosé Manuel Beiras, el 2012, el partit nacionalista gallec ha entrat en una espiral de caiguda lliure. Les enquestes del CIS li donen entre dos
i quatre diputats, molt lluny dels disset que va aconseguir el 1997 i dels quinze del 2001.

Beiras va fundar el partit d'Anova, d'un marcat perfil social i nacionalista gallec, i que actualment conflueix amb En Marea, tot i la incomoditat que representen alguns dels plantejaments per a Esquerra Unida, per a Podem i fins i tot per a les marees municipalistes.