Sánchez desafia els crítics
El líder del PSOE convoca primàries a secretari general el 23 d'octubre i les planteja com un referèndum sobre l'abstenció a Rajoy
El líder es presenta com a garant del no al PP i repta Díaz a fer un pas endavant
Els dissidents confien a tombar dissabte la data del congrés
O caixa o faixa. O Pedro Sánchez i la seva proposta de govern alternatiu o la “subordinació” del PSOE a Mariano Rajoy. El secretari general ha declarat formalment la guerra als crítics reptant-los a defensar públicament una abstenció en una eventual investidura del president conservador i a plantejar aquesta vindicació en un congrés del partit que proposa celebrar en temps rècord. Tant és així que, segons el seu pla, el 23 d'octubre s'hauria de celebrar la consulta a la militància per escollir el nou líder. Enarborant la bandera anti-PP i usant la militància d'escut, el secretari general va desafiar ahir la seva principal rival, Susana Díaz, a fer-lo fora a través d'aquest congrés exprés, i la va obligar a decidir en poc més de dues setmanes si vol presentar batalla pel lideratge estatal, “si creu que té un projecte millor”. “Ja comença a ser hora que fem un debat de veritat, que diguem la veritat”, sentenciava, sense esmentar directament la dirigent andalusa.
Díaz encara no s'ha pronunciat, però ahir va enviar un missatge a Sánchez a través del seu nucli dur: “No és moment de congressos, sinó d'assumir responsabilitats [pel fracàs del partit en les eleccions basques i gallegues]”, assegurava el número dos del PSOE andalús, Juan Cornejo, en una clara invitació a Sánchez perquè plegui. De moment, l'objectiu de Díaz és aconseguir els màxims suports possibles per tombar la proposta de congrés exprés que dissabte vinent Sánchez sotmetrà a votació del comitè federal. Té cinc dies per intentar barrar el pas a un secretari general que ahir es negava a dir què farà si perd la partida. És una hipòtesi que no concep.
Projecte “autònom”
“Necessitem debatre i votar com més aviat millor. I després, que el PSOE tingui una única veu, no com ha passat fins ara”, sentenciava Sánchez per justificar la urgència ara d'un congrés ajornat des de fa mesos. “Ofereixo un projecte clarament d'esquerres, dialogant amb els partits i autònom del PP i dels poders econòmics.” Als seus eventuals contrincants, doncs, els situava en el bàndol dels proclius a l'abstenció perquè governi Rajoy, si bé públicament només l'extremeny Guillermo Fernández Vara ha explicitat la necessitat d'obrir el debat per evitar les terceres eleccions.
La resta de barons crítics, entre els quals hi ha
la presidenta de la Junta d'Andalusia, només ho han defensat en privat i, quan se'ls ho ha preguntat, han assegurat que, si bé no volen que es convoquin unes terceres eleccions, tampoc veuen factible governar amb 85 escons. “El que no té cap mena de sentit és que, quan jo intento parlar amb altres partits, se'm qüestioni des de dins”, es queixava Sánchez. En una clara al·lusió a Díaz, sense citar-la, insistia en el seu repte: “Que parlin clar. Que diguin què és el que ha de fer el PSOE!” Ell, si més no, insistia que la seva oferta a la militància és treballar per configurar un govern alternatiu al PP. I és per això que assegurava que, malgrat que hi ha poc marge, si guanya la consulta ho seguirà intentant, i que la prioritat serà un acord amb Podem i C's, si bé no descartava dirigir-se també a ERC i el PDC per garantir-se la governabilitat.
Aparentment dolgut pel soroll de fons que ha acompanyat la seva gestió des que es va aferrar al “no és no [a Rajoy]”, però, sobretot, acorralat pels mals resultats del 25-S, Sánchez va decidir donar un cop de puny damunt la taula i va posar data al congrés, que, segons el seu calendari, se celebraria els dies 2, 3 i 4 de desembre. La cita cabdal, però, serà la consulta a la militància de l'octubre.
Maniobra ràpida
El moviment estratègic obliga el sector dissident a moure's. Admeten que ara sí que han de plantar cara a Sánchez, després que
en els últims mesos hagin anat fent la viu-viu –perquè a Díaz no li interessava fer el salt a Madrid– mentre criticaven que el PSOE anés sumant derrotes. Perquè les hostilitats han estat gairebé una constant. Es tractava d'un conflicte més aviat soterrat que aflorava, amb més o menys intensitat, en funció de l'escenari polític. Ara, però, s'ha produït un cisma que es visualitzarà dissabte. Ara per ara, la correlació de forces en el comitè federal entre els afins al secretari general i els crítics està força igualada. La batalla es presenta dura. Quan acabi la cimera, però, ja només hauria de poder sobreviure una de les dues faccions enfrontades, asseguraven ahir els dissidents.
Mentrestant, els governs autonòmics sorgits de les eleccions del 2015 comencen a fer aigües. Si temps enrere ja hi va haver trencadissa a Extremadura, Podem comunicava ahir
al president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que donen “per mort” el pacte. El futur del govern socialista, doncs, queda ara en mans del PP. I, d'això, se n'aprofitava ahir Mariano Rajoy, que assegurava que els conservadors li donaran el suport que necessiti pel bé dels ciutadans manxecs. El líder popular burxava la ferida del PSOE i subratllava que el 25-S el que ha deixat clar és que la ciutadania vol governs “estables i moderats”. Ell, si més no, insistia que seguirà intentant formar govern, perquè hi té “dret”, si bé implícitament admetia que les eleccions basques i gallegues no han canviat res i que continua necessitant els socialistes. Això sí, no trucarà a Sánchez fins que no resolgui el seu impasse.
