Guerra a Síria
Un any d'operació russa
Putin salva ‘in extremis' Al-Assad, però no posa fi a l'amenaça gihadista
La intervenció a Síria té com a fites principals l'apuntalament del règim i, a llarg termini, la projecció del poder rus en l'escena internacional
Només ha passat un any, tot i que sembla molt més. En un context de creixent polarització informativa, el balanç del primer aniversari de l'operació militar russa a Síria depèn del costat de la tanca des del qual es miri. Mentre Washington i Brussel·les acusen Rússia de donar suport al règim de Baixar al-Assad i bombardejar tant l'oposició moderada com objectius civils –incloent-hi hospitals–, Rússia destaca haver evitat amb la seva intervenció la desintegració de l'Estat sirià i, així, la creació d'un nou focus d'inestabilitat a l'Àsia occidental.
Avui fa un any, Moscou va incrementar decisivament la seva implicació en el conflicte sirià després que el Consell de la Federació Russa (Senat) autoritzés l'ús de les forces armades per assistir Damasc
en la seva lluita contra Estat Islàmic i la filial d'Al-Qaida a Síria, el Front al-Nusra (avui Fateh al-Sham, Front per a la Conquesta del Llevant). El consens entre els analistes és que l'operació russa té objectius tant a curt termini –apuntalar el govern sirià, l'executiu de
la regió amb què Rússia manté millors relacions, així com mantenir la seva base naval a Tartus (a la qual ara s'afegiria l'aeròdrom de Khmeimim, a Lataquia)– com a llarg termini –projectar el nou poder rus (tant el soft power, o diplomàtic, com el hard power, o militar) en el pla internacional–. També coincideixen a assenyalar que la presència d'avions russos a Síria ha frenat els plans dels aliats occidentals de crear una zona d'exclusió aèria, que en el cas de Líbia va ser determinant per accelerar la caiguda del règim de Gaddafi. La intervenció podria haver modificat, com a mínim per ara, la correlació de forces a dins i a fora de Síria en benefici de Moscou, però també ha tibat encara més les relacions de Rússia amb els EUA i la UE i, fins no fa gaire, també amb Ankara, després que Turquia ataqués al novembre un Su-24 que va acusar de violar el seu espai aeri.
Retirada parcial
El 14 de març, el president rus, Vladímir Putin, va anunciar per sorpresa una retirada parcial de les tropes russes a Síria, en considerar que els objectius estratègics de la intervenció havien estat assolits. Amb la seva intervenció, segons
el Kremlin, Rússia ha permès a l'exèrcit sirià, amb el suport de milícies xiïtes del Líban i l'Iran, passar a l'ofensiva i capturar la ciutat de Palmira, i avançar a Lataquia i encerclar Alep. En xifres oficials, les forces aeroespacials han portat a terme 8.922 vols de combat, en els quals han eliminat 26.087 objectius terroristes, una categoria dins la qual s'inclouen camps d'entrenament, punts de control, fàbriques d'armament i magatzems de municions, però també refineries de petroli i camions cisterna per al seu transport. En l'operació russa ja han mort una vintena de soldats.