El PDC escull el seu líder a Girona entre Vila i Gafarot

El Partit Demòcrata Català escollirà avui i demà el seu president a les comarques gironines entre Pere Vila, actualment al càrrec, i el nou candidat, el palamosí Marc Gafarot. A través del vot presencial (amb urnes a cada una de les comarques de la demarcació) o per internet, de moment hi ha uns 2.400 associats que poden votar (Convergència tenia uns 4.000 militants a la demarcació que, amb la fundació del PDC, s'han de tornar a inscriure; un 60% ja ho han fet). Els dos candidats van exhaurir ahir la campanya buscant nous suports.

Per una banda, l'actual president posa en relleu la preparació dels membres de la seva candidatura, que conjuga, diu, experiència i joventut. Respon a les acusacions de Gafarot sobre l'acumulació de càrrecs d'alguns integrants de la seva candidatura (el mateix Vila és president de la Diputació) dient que ho considera “un actiu”. Al seu entendre, demostra la qualitat de l'equip i està convençut que reverteix en un enfortiment de la candidatura. Vila aposta, però, per una nova manera de fer “més dinàmica, transversal i horitzontal”, en què el president ja no prendrà totes les decisions, sinó que es prendran dins l'executiva, que conformaran 13 persones amb ell com a president i Natàlia Figueras com a vicepresidenta. Estan treballant, diu, en la distribució de les altres responsabilitats. Vila es va comprometre a estar en el càrrec durant un termini màxim de dos anys –o dos anys i escaig, si per les convocatòries electorals convé al partit–. Assegura que han evitat apujar el to de l'enfrontament dialèctic amb Gafarot, però hi afegeix que “hi ha coses que no ens les podem deixar dir”, en referència a les acusacions del candidat palamosí que “alguns han viscut molt bé sense fer gaire res.” Assegura que han treballat “molt”, i que continuaran fent-ho si surten escollits. Pel que fa al procés de primàries, reconeix que el fet que hi hagi dues candidatures donarà una major legitimitat als guanyadors.

Per altra banda, Gafarot reivindica la seva candidatura com la de les bases, i la contraposa a la de Vila, a la qual considera “la de l'aparell del partit”. Afirma que la gran diferència entre les dues candidatures és precisament que la que ell encapçala “no és la continuïtat”, sinó que representa la renovació.

Pel que fa al projecte, promet una major comunicació entre la direcció i les bases per resoldre el dèficit que, segons entén, ha tingut en aquest àmbit CDC. Pensa que el partit s'ha anat allunyant del teixit social amb el pas dels anys. Vol revertir la situació de “dolça decadència” que des del seu punt de vista afecta l'organització, fugint “de l'autocomplaença i la condescendència”, guanyant esperit crític i modernitzant-lo. El candidat va fer també una defensa del nom Convergència tot assegurant que les males pràctiques d'algunes persones “no ens han de fer canviar el nom”. Pensa que continua sent una marca forta, que representa un punt de trobada de persones de molt diversos àmbits.