Els veïns aproven els seus ajuntaments amb un 6,1
Un 56% dels catalans confien “molt o bastant” en el seu alcalde
Els gironins són els més satisfets amb la gestió municipal i els tarragonins, els que menys ho estan, segons un estudi publicat per l'ACM
Els residents en localitats catalanes amb una població inferior als 500.000 habitants, totes excepte Barcelona, valoren els seus governs municipals amb una nota mitjana de 6,11, segons l'Observatori de Política Municipal (OPM) publicat per l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Aquesta puntuació és superior a la mitjana dels últims estudis de l'entitat, que atorgaven als consistoris una nota de 5,64, el 2015, i 5,25, el 2013, però varia lleugerament segons la demarcació on viuen els enquestats. La nota més alta la donen els residents a les comarques gironines, un 6,58; seguits dels de Lleida, amb un 6,08, i molt a prop del de Barcelona, amb un 6,06, mentre que a Tarragona la puntuació és de 5,89. De fet, Tarragona és l'únic territori on baixa aquesta nota respecte a l'any anterior i ho fa un 9,4%.
Preguntats pel grau de confiança envers el seu ajuntament, els catalans es mostren dividits. Un 47,8% diuen que hi tenen molta o bastant confiança, però un 41,2% n'expressen poca o gens, mentre que un 9,5% qualifiquen com a regular la seva confiança en l'equip de govern. Tot i aquest pràcticament empat, la sèrie històrica denota una millora en la percepció de la feina dels consistoris, ja que el 2013 la desconfiança representava un 49,1% i el 2015, un 46%, superiors a la confiança expressada. No obstant això, la meitat dels enquestats (49,6%) creuen que l'estat global del seu municipi no ha variat l'últim any. En canvi, un 34,6% opinen que ha millorat i un 15,1%, que ha empitjorat. No obstant això, un 82,2% creuen que la qualitat de vida al seu lloc de residència és bona o molt bona respecte del tímid 2,2% que la valoren com a dolenta o molt dolenta. Un 15,6% la considera regular.
Els esforços econòmics també apareixen a l'OPM i la majoria els valoren com a bons o molt bons i puntuen especialment l'esforç per reduir l'endeutament del municipi.
A l'hora de valorar els alcaldes, un 89,7% dels catalans diuen que saben qui són els seus batlles i els atorguen la seva confiança un 56%, contra el 23,3% que n'hi tenen poca o gens; un 7,2% expressen un nivell de confiança regular i un 11,5% no es pronuncien. Aquesta confiança és superior a la dels anys anteriors i se sustenta, segons els participants en l'enquesta, en el fet que l'alcalde “governa bé i resol els problemes”, és “accessible i proper al ciutadà” o bé “té projectes, ganes de fer coses i empenta”. Els que no confien en el seu alcalde ho fan perquè no noten millores al seu municipi, per rebuig a la seva ideologia o perquè li veuen un “interès personal” en la carrera política. Un 3,3% fan referència a casos de corrupció, un motiu molt allunyat dels principals.
Si se'ls pregunta sobre quina administració creuen que l'últim any ha ajudat més les famílies o persones en situació de dificultat, la gran majoria, un 56%, responen que el seu ajuntament, lluny del 18,1% que ho atribueixen al govern de la Generalitat i del 7,1% que diuen que l'Estat. L'Ajuntament era percebut com la principal font d'ajuda per a un 50,1%, el 2015.
L'OPM ha estat elaborat per l'empresa d'investigació sociològica Feedback a través de 1.200 enquestes telefòniques entre el 2 i el 13 de maig a les quatre demarcacions catalanes sense tenir-ne en compte la proporció.
Neteja i manteniment, principals reivindicacions
La neteja de carrers i la gestió del clavegueram i dels contenidors són la demanda principal dels participants en l'enquesta, publicada la mateixa setmana que l'Ajuntament de Barcelona ha donat a conèixer l'Enquesta de Serveis Municipals 2016. La neteja de l'espai públic creix com a demanda ciutadana del 26,5% del març del 2015 al 32,5% en l'actualitat. Tot i que la principal preocupació a la capital catalana és l'atur i no la neteja, això no vol dir que no ho sigui també a la resta del país, ja que als enquestats se'ls ha preguntat per la demanda més urgent que fan al seu consistori i no pel problema més important que afronta el seu poble o ciutat. Així, situen les mesures contra l'atur i l'impuls econòmic com la setena prioritat dels seus governants, per darrere de la creació d'equipaments d'oci, la seguretat ciutadana, les zones verdes i la millora de la mobilitat i la regulació del trànsit. L'única demarcació on creuen que l'ajuntament s'ha d'implicar més en la creació d'ocupació i la dinamització econòmica és a Lleida, on apareix com a tercera prioritat dels ciutadans per darrere, això sí, de l'estat dels carrers, les voreres i l'enllumenat públic i de la creació d'equipaments públics,