Política

JORDI BALLART

Alcalde de Terrassa

“Rebo pressions i amenaces per la qüestió de l'aigua”

Admet que el procés turbulent per recuperar la gestió directa de l'aigua després de 75 anys de concessió a Mina l'està fent dubtar de si presentar-se a les properes eleccions

Diu que el pacte amb CiU ha millorat l'entesa amb la Generalitat, ha reduït el deute i podria desencallar la problemàtica de les rieres i d'inversió a l'hospital

L'alcalde omnipresent
Gestionar l'agenda de l'alcalde Ballart ha de ser tota una proesa, i és que no és fàcil trobar-hi un forat. Des d'actes institucionals, passant per trobades amb entitats i suport a comerços que comencen, el dia queda curt a aquest alcalde nascut el 1980 i que milita des dels 16 anys a la JSC. És regidor des del 2005 i alcalde des del 2012, ja que va substituir Pere Navarro a mig mandat. El poc temps que li queda el dedica a contestar missatges personalment a les xarxes socials, una iniciativa que defensa que també és política real, i que li ha costat moltes crítiques. Defensa una política més propera al ciutadà i no dubta, si cal, a desmarcar-se de les directrius del partit. L'entrevista sencera, a www.elpuntavui.cat.
Fa tres anys, hi va haver un intent de fusió de l'hospital
de Terrassa i el Taulí, però ho vam aturar

Li ha tocat ser alcalde en el moment de més debilitat del PSC i de més fragmentació política al consistori, fet que els va obligar a pactar amb CiU –fins a aquest mandat, el principal rival– per tenir un govern en minoria més o menys estable en espera de veure com acaben temes calents com la gestió directa de l'aigua.

Ja es preveia un mandat mogut pel fet de no tenir majoria, però se l'imaginava pitjor o millor?
És molt diferent respecte al que estàvem acostumats. Tenim un ajuntament fragmentat i amb dificultats per crear majories, però crec que amb diàleg i entesa hem anat tirant la ciutat endavant.
Són bones les relacions amb l'oposició?
No és el mateix quatre partits que set, però hem anat avançant. Hem arribat a acords, hem aprovat pressupost i la directriu que tenen els regidors és crear ponts amb tothom.
Per tenir un govern mínimament estable amb CiU, van haver de pagar el peatge d'ingressar a l'AMI, però vostè no és independentista... Creu que ho és la ciutat?
Pels resultats electorals, no hi ha hagut un vot majoritàriament independentista, tot i que és diferent en cada contesa electoral i es fa difícil afirmar si Terrassa és o no independentista. Aquest és un tema que és una anomalia, perquè hi havia un PSC que va guanyar les eleccions amb una posició de debilitat i calia iniciar un procés de diàleg amb les diverses forces. CiU va ser l'única disposada a seure. Quan pactes has de fer cessions, i la vam fer en el tema de l'AMI. El PSC mai ha estat independentista, però era el peatge a pagar per aconseguir un govern estable i s'ha d'inscriure dins la normalitat democràtica d'uns acords de govern.
I la quota es paga?
No. Ho vam entendre com un tema simbòlic perquè una part de la ciutadania també se sentís representada per aquesta organització, de la mateixa manera que estem en moltes altres xarxes. Tampoc hi ha intenció de pagar-la... També podríem parlar de per què es paga, què es fa amb aquests diners i quins serveis ofereix aquesta associació. Entenem que era una cosa simbòlica i tampoc ens han collat gaire perquè paguem.
Un dels temes calents és el de l'aigua, que volen gestionar directament. Està condemnat a acabar als tribunals?
Anirà per llarg, però depèn de l'actitud de la concessionària, i si és de diàleg i entesa per defensar els interessos generals de la ciutat. Nosaltres hem fet tot el que diu la llei en arribar al final de la concessió, que és demanar tota la informació per fer una liquidació en condicions, i ens hem trobat amb molts impediments, moltes obstruccions, pressions i propostes unilaterals i, en alguns casos, il·legals. I l'Ajuntament s'ha hagut de plantar per defensar l'interès públic i general. A Mina els demanem que tornin al sentit comú, al seny, i que compleixin la llei i passin tota la informació del servei, que no és d'ells, sinó del titular, que és l'Ajuntament, per poder fer la liquidació.
Quina els falta?
Del nombre de treballadors, nòmines i altra informació. I és, entre altres coses, el que ha motivat la posició política en favor d'un model de gestió pública. I això no vol dir que no hi hagi un espai de diàleg, un procés participatiu en què Mina pugui definir possibles escenaris, però això no ha de condicionar el tema legal i tècnic de liquidació de la concessió. Ens condicionen el fet de passar-nos la informació a crear una empresa mixta i, d'això, se'n diu xantatge.
I el servei que ha donat Mina el considera bo?
Sí, hi ha hagut moments bons i dolents, però la ciutat està satisfeta amb la gestió de l'aigua feta durant aquests anys, que respon a concessions històriques de l'any 1941, quan va tenir determinat sentit que industrials de la ciutat creessin aquesta empresa per gestionar l'aigua. Les coses han canviat molt i, per garantir la transparència i un control públic, creiem que el millor és la gestió directa per part de l'Ajuntament. I això no vol dir que determinats aspectes del servei no es puguin contractar fora, com fem amb altres serveis municipals.
I què diu a la gent que pensa que s'encarirà l'aigua?
Que estiguin tranquils. Els primers, els treballadors, perquè tindran garantits els llocs de feina per llei amb una subrogació. Els experts, amb Joan Gaya com a comissionat, ens diuen que seria possible prestar el servei directe sense tenir un perjudici en les tarifes. Hi ha una part de benefici empresarial que no hi serà, i hi haurà més marge per fer una política tarifària més justa i social.
I quant costarà la reversió del servei? Mina deia que 60 milions.
L'últim informe ens diu que en cap cas serien aquestes xifres tan altes. Que seria un milió o fins i tot menys... Volíem corroborar amb bufets d'advocats potents que Mina no tenia raó.
En el context de fer públics alguns serveis, no només a Terrassa, per què el d'autobusos
es vol externalitzar?
La decisió no està presa del tot. Hi ha una complicació per directrius europees que no ha incorporat el govern de l'Estat, i això fa que hi hagi molts problemes a l'hora de fer un concurs d'aquestes característiques. Nosaltres proposem allargar la pròrroga fins al 2019 i després veure com acaba aquest marc legal. No està decidit i podríem arribar a una municipalització del servei. No ho descartem si veiem que és molt complex.
Com va el pacte per la neteja? Encara hi ha moltes queixes.
És un dels problemes més importants que té la ciutat. Nosaltres posem més inversió en maquinària i personal per a l'empresa, però demanem més implicació i conscienciació a la ciutadania. És un tema complicat i, parlant amb altres alcaldes, és de les crítiques principals que tots tenim.
I plantejar sancions encara que sigui poc popular?
S'han de fer més inspeccions, sobretot a empreses i comerços, i que se'ls expliqui com ho han de fer. No descartem que, al final de tot el procés del pacte, si la ciutat continua com està, arribem a la fase contundent de sancionar. Però, tenint en compte que el servei necessita una millora, no podem carregar tot el mort a la ciutadania. Algunes sancions s'han posat en punts negres amb reincidència i s'ha resolt el problema.
Han tornat les queixes veïnals per l'estat de les rieres. Com estan les relacions amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)?
Arran del pacte, ha canviat la relació amb la Generalitat. Hi ha més diàleg i confiança, el deute ha baixat a tres milions i alguns temes sembla que es desencallen. El de les rieres n'és un. Al juliol ja vam demanar una reunió amb l'ACA i estem disposats a fer aportacions econòmiques si assumeixen la seva part. No podem estar tota la vida de contenciosos.
I un altre és el del deute del Consorci Sanitari. Tenint en compte que l'Ajuntament hi està representat, com es va arribar al deute de 35 milions?
El nou president va tenir la directriu clara del conseller i l'alcalde de fer una auditoria per saber què estava passant, i va aflorar aquest dèficit, que al seu moment s'havia tapat per enginy financer. He de dir que en aquest tema hi ha un canvi d'actitud del conseller i una voluntat real de pal·liar el dèficit amb l'anunci dels 9,2 milions d'euros per fer-hi front, tot i que va més lent del que esperàvem, perquè condiciona que no hi hagi pressupost de la Generalitat. Fa dos o tres anys, hi va haver un intent seriós de fusió de l'hospital de Terrassa i el Taulí de Sabadell.
Està descartada?
Vam rebre una proposta per nomenar un gerent conjunt, que era el primer pas de la fusió, i vam ser els alcaldes de Sabadell i de Terrassa els que ho vam frenar. El conseller anterior volia optimitzar recursos i fusionar estructures. La ciutat hauria perdut un pol sanitari important.
Ha quedat enterrada la idea de crear una cooperativa de crèdit amb l'esperit inicial de Caixa Terrassa?
No me n'he sortit, però hi continuaré insistint. He trobat reticències dels sectors econòmics.
I rejovenir l'administració amb l'opinió dels treballadors?
Abans d'acabar el mandat, tindrem organització nova. S'ha de modernitzar i fer aflorar talent amagat. Tenim un estudi de la Diputació i ara començarem el procés participatiu comptant amb els treballadors i experts per posar al dia l'administració, d'acord amb el que la ciutadania demana: que sigui flexible i propera.
Té decidit si continuarà?
No ho he decidit. Això de la política és molt complicat i, veient i vivint aquestes últimes setmanes, amb totes les pressions amb el tema de l'aigua...
Quin tipus de pressions?
Amenaces, anònims, extorsions a casa meva, trucades, propostes que infringeixen la llei... Els pactes en despatxos, d'amagat de la ciutadania i sense transparència, no són el terrassenquisme que jo defenso. També pressió des de sectors del meu partit, no només en l'àmbit local, potser massa vinculats a poders econòmics. Quan s'acaba una concessió, el més lògic és que el titular, si hi ha un partit d'esquerres governant i és coherent amb la seva ideologia, vulgui recuperar el servei. I la lògica també diu que hauria de donar explicacions al meu partit si privatitzo un servei, i no al revés. La millor garantia que la gestió es continuï fent des de Terrassa és que la gestió sigui pública. L'empresa mixta tal com ells volen ha d'anar a concurs i el pot guanyar una multinacional de l'altra punta del món.
Com està l'obertura d'edificis patrimonials com la Masia Freixa i la Casa Bauman?
Dins del pla de patrimoni en què estem treballant, espero que en els propers mesos anunciem alguna cosa. La Casa Bauman, per exemple, esperem que sigui un referent de turisme a la ciutat, ha d'estar oberta els caps de setmana, i s'hi han de compatibilitzar usos. A la Masia Freixa, ara farem obres a la coberta; estem en converses perquè ens cedeixin els mobles i la intenció és que pugui ser un espai museístic del modernisme.
Les multes als bancs han fet aflorar habitatge i hi ha menys gent amb problemes?
Evidentment, la problemàtica va més enllà de la ciutat i les eines que tenim, però la iniciativa sí que ha servit perquè, abans d'arribar a les multes, hagin ocupat
o hagin posat a lloguer els pisos. Dels 812 expedients, molts s'han arxivat, i és una mesura que funciona quan més d'un municipi s'hi implica. Tot i així, el tema important ara és la pobresa energètica, i hi ha una part de la llei que no està suspesa perquè la Generalitat faci un conveni amb les subministradores per crear un fons social, i no s'ha fet. Està bé això de les cimeres i anunciar lleis exprés..., però sense aquest conveni i fons és difícil que els ajuntaments puguem pressionar les companyies
S'han posat sancions?
No hi ha hagut cap tall de subministrament en el cas de famílies en risc que no poden assumir el pagament, que nosaltres sapiguem. I, si n'hi ha, que ens ho facin saber i actuarem. Tot s'intenta resoldre amb el diàleg a través de l'oficina específica i, fins ara, han estat sensibles.
Això tan pregonat de les bones relacions amb Sabadell no deu ser només per sortir a la foto?
No. Hi ha comissions de treball creades. És veritat que les relacions personals són molt importants, i amb Sabadell mai hi ha hagut la relació de confiança d'ara. I això és important per generar confiança en els equips. Hi ha hagut reunions pel tema de comerç per poder definir un mateix model i posar fre a l'onada de grans superfícies. Eren ciutats que vivien d'esquena.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Una taca groga que no s’atura

palamós
LA IMATGE

La foto de la solitud de Ciutadans al Parlament

Sànchez: “És fals el relat d’un intent d’assalt”

Barcelona

El clam es fa sentir a tot el territori

barcelona

Crítiques a la ingerència del rei en ple judici de l’1-O

barcelona
la crònica

Vila al telèfon, atureu màquines!

Massiva protesta contra el judici

BARCELONA

Centenars de milers de persones sumen el seu clam al de la vaga general

barcelona

Òmnium porta al carrer la declaració dels Jordis

barcelona