Europa critica la politització de la justícia espanyola

La no-separació de poders a Espanya amoïna els experts anticorrupció europeus. El Consell d'Europa va fer sortir ahir els colors al govern espanyol retraient-li la politització de la justícia i renyant-lo per haver fet cas omís de les recomanacions que li va fer fa tres anys. Onze suspensos d'onze possibles, segons aquest informe demolidor, duríssim, que ha estat l'enèsima picada de crostó internacional a l'Estat. “No ha aplicat cap ni una de les onze recomanacions; el nivell de compliment és globalment insatisfactori”, lamenta.

Preocupa la no-independència del Consell General del Poder Judicial, que és “crucial” que estigui “lliure d'influències polítiques”, adverteix el grup d'estats contra la corrupció, que depèn del Consell d'Europa. “Les autoritats polítiques no haurien d'intervenir, en cap fase, en el procés de designació dels magistrats”, recorda al PP (tot i que l'avís també val per als governs del PSOE). A l'Estat, però, el Congrés i el Senat encara elegeixen els 20 membres del CGPJ. I la darrera reforma, el 2013, de l'aleshores ministre Ruiz-Gallardón, encara va facilitar aquest control polític: fins llavors els nomenaments s'havien d'aprovar per majoria qualificada, ara n'hi ha prou amb majoria simple.

Al Consell d'Europa, tampoc li agrada el sistema d'elecció dels alts funcionaris de la judicatura (presidents dels tribunals provincials, superiors, Suprem...) i denuncia que no se segueixen uns criteris objectius que “no suscitin cap dubte sobre la seva independència, imparcialitat i transparència”. La justícia no només ha de ser independent, sinó que també “ho ha de semblar”, alerten els experts. I és que Espanya és a la cua en percepció d'independència judicial, en la posició 25 de 28 del rànquing europeu. I tampoc surt gaire ben parada de la classificació del Fòrum Econòmic Mundial, en el lloc 97 de 1.447. El 75% dels magistrats enquestats consideren que no es protegeix prou la seva independència. Segons l'ONG Transparència Internacional, la lluita contra la corrupció a l'Estat espanyol és pitjor que a Botswana, Qatar, Taiwan i Puerto Rico, i està al mateix nivell que a Cap Verd i Dominica.

L'informe també exigeix “transparència en les relacions entre el govern espanyol i el fiscal general”, que ara sembla una simple corretja de transmissió (com demostra la judicialització del procés sobiranista). I reclama un registre de lobbistes i que es facin públiques les declaracions d'interessos dels parlamentaris espanyols, per “treure a la llum conflictes d'interessos possibles o reals”. Els experts europeus anticorrupció volen saber, per exemple, “el valor a preu de mercat de les propietats i els vehicles dels diputats, els noms de les empreses on tenen accions, els tipus d'interès que paguen pels seus crèdits i els regals, indemnitzacions i altres ingressos que puguin rebre”.

La falta de govern a l'Estat, insisteix el document, de 13 pàgines, ha “endarrerit” les mesures anticorrupció promeses per Mariano Rajoy. De les onze recomanacions, l'executiu del PP només ha començat a treballar en cinc. El Consell d'Europa (cal no confondre'l amb el Consell Europeu de la UE) és una organització formada per
47 països europeus amb 800 milions d'habitants i que vetlla pel compliment de la Convenció dels Drets Humans.

Precisament ahir, l'activista yazidita Nadia Murad va recollir el premi Václav Havel de Drets Humans que concedeix el Consell d'Europa.