“Ara mateix no votaria ni sí ni no en el referèndum”

Quan hi va haver el problema, vam dir que era part del desenvolupament normal del que estem fent, i més dins d'un grup parlamentari que és una coalició. De la mateixa manera que deia que això no era una crisi, dic que hem de continuar treballant. No passa res si en un futur hem de fer ajustos. Com a força, no podem ser monolítics.

Ara sembla que el referèndum continua sent una bona idea per sortir d'aquesta situació. Bé. Ara la suspensió de la lluita de classes que volen imposar per aconseguir l'exercici del dret a decidir no funcionarà. Perquè és: vosaltres calleu, que nosaltres seguirem fent el neoliberal. Com es pot fer que la majoria del 80% tingui força? S'haurà de deixar de governar per a les elits, de defensar un sistema sanitari corrupte... Quan veiem certes maneres de fer al Parlament i al govern... Mai serem el 80% si hi ha gent que només defensa els interessos d'uns pocs.

El que cal és que serveixi. I, de moment, internacionalment i històricament, la manera que sigui efectiu és que sigui pactat.

Si no, hi ha dues maneres: treballar perquè sigui pactat o fer veure que és igual. Sembla que JxSí vol fer veure que es pot fer un referèndum sense pactar. Ja explicaran com.

Contràriament al que creuen alguns, creiem que la pressió política ha de servir per desencallar les coses. El dia que es faci un referèndum no serà perquè Rajoy se'n mor de ganes, sinó perquè és insostenible no fer-lo, perquè no poden continuar girant l'esquena a una situació. Amb aquests últims cinc anys de pressió, malgrat que encara no s'ha fet, s'ha avançat. El fet que hi hagi una força estatal com Podem defensant amb claredat la necessitat de fer-lo és també un triomf de la mobilització popular. Si JxSí creu que sense pacte es pot fer un referèndum unilateral i es pot desconnectar, jo crec que no. Crec que Puigdemont i JxSí tenen clar que no es podrà fer. També és veritat que aquest “referèndum sí o sí” és una mesura de pressió.

El que hem vist fins ara és que el contingut del sí o el no és bastant pobre. Cal evitar fer com un Brexit, que la gent va anar
a votar i no sabia què estava votant ni les conseqüències. El sí
o el no vindran dirimits per les condicions del referèndum.

És molt difícil imaginar-ho. No sé si serà una pregunta doble. Ara mateix, amb la informació que tenim, no votaria ni sí ni no. Davant de quina urna ens trobarem? Quina capacitat vinculant i quines garanties tindrà? Si som una societat madura i
de veritat apostem pel referèndum, m'imagino que, fruit del debat, n'hi haurà que votarien que sí que després votaran que no i viceversa. De punt de partida, no em veig votant sí a la independència perquè el model no s'ha discutit. El no també està buit. Ara, és clar que la nostra força política no ha nascut per quedar-nos com estem. La pregunta doble seria capaç de recollir millor el que passa a Catalunya. El confederalisme històric sempre ha estat en la societat catalana. Com es materialitza, això, en un sí o un no?

Com a Podem Catalunya, no hem pogut fer fins ara, perquè no teníem la direcció, aquests debats de contingut. Hem d'abordar els debats de la postautonomia, però també el post-TTIP (l'acord comercial entre els EUA i la UE). Ja podem tenir la megaindependència, que si no tractem el tema del TTIP no serveix de res. Estem parlant de la mateixa cosa. Les propostes les haurem de fer entre tots.

El que m'ha sorprès més és la sorpresa de Rufián. Tothom sap des de fa molt què defensa Candini, que és allò que sempre ha defensat CDC. El que fa Comín és intentar ser més lleial a allò que en teoria representa ERC.

Aquesta afirmació és de pocavergonya. Candini no vol reconèixer que el model, tal com és ara, està fet a mida per a uns interessos econòmics i partidistes. Volen fer veure que el sistema sanitari és un ens neutre. Cap persona que cregui
en un sistema sanitari mínimament públic i de transparència pot defensar el que diu Candini. ERC haurà de decidir si vol continuar en un grup parlamentari en què hi ha gent com Candini. Això sí que em sembla una crisi.