La normalitat com a resposta
JxSí i la CUP es refermen amb el procés davant dels moviments judicials contra Forcadell i la resta d'investigats
Puigdemont denuncia des de París que practicar la democràcia és un “esport de risc”
Política contra l'actuació dels tribunals. JxSí i la CUP es van tornar a comprometre ahir a tirar endavant el procés, tot i les complicacions del front judicial. La resposta conjunta no és cap altra que el manteniment de la normalitat des de les institucions. “Creiem que no se'ns pot suspendre ni anul·lar. Mentre tinguin un govern obstinat, només podem fer política”, va subratllar la portaveu de JxSí, Marta Rovira. Els dos grups parlamentaris van fotografiar-se davant del Parlament per expressar el rebuig a la tan denunciada “judicialització de la política”, un terratrèmol amb rèpliques al gros de les institucions de Catalunya: a la cambra catalana, focalitzades en Carme Forcadell; sobre l'actuació de regidors d'arreu del país, amb l'Ajuntament de Badalona com a nova punta de llança, al costat de l'alcaldessa de Berga i de Joan Coma, regidor de Vic; i amb els quatre exmembres del govern encausats pel 9-N. La mesa del Congrés va aprovar la tramitació del suplicatori perquè Francesc Homs sigui encausat, amb els vots favorables del PSOE. “No tenim por de voler ser lliures, a la independència”, va alertar la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya.
Les actuacions judicials s'encadenen. A l'ordre de la fiscal general de l'Estat de dilluns perquè la fiscalia catalana elabori la querella contra Forcadell hi seguia ahir la votació de la mesa del Congrés per tramitar el suplicatori del Tribunal Suprem per encausar Francesc Homs, així com la citació del jutge com a investigats de sis regidors badalonins per desobediència pel 12-O. Des de París, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, denunciava els riscos de practicar la democràcia a Espanya. El govern alçava la veu des de l'estranger, i portes endins es refermava amb el compliment del “mandat democràtic”. La portaveu del govern, Neus Munté, va advertir que a Forcadell la pot inhabilitar la ciutadania però “no un tribunal ni un jutge”. I hi va haver un gest ben simbòlic: el vicepresident de l'executiu, Oriol Junqueras, que exerceix de president mentre Puigdemont és de viatge oficial, es va deixar fotografiar amb la presidenta del Parlament pels passadissos de la cambra.
Els “demòcrates”
El missatge: unitat en defensa de les institucions. L'escenificació de JxSí i la CUP al Parlament era una exhibició de força i de refermament en el procés per a qui la volgués escoltar. Van advertir que, amb cada denúncia, els independentistes estan més units i se senten més forts. “Mentre la persecució política vagi per aquí, cada cop més ànimes de demòcrates estaran cridades a defensar les institucions”, va sentenciar Rovira. No hi havia diputats de Catalunya Sí que es Pot, tot i que la també secretària general d'ERC va assegurar que havien rebut el suport de diputats de diferents grups. Fonts del grup de la confluència d'esquerres recordaven que el grup que encapçala Lluís Rabell va signar la resolució conjunta aprovada durant el debat de política general i que el seu suport als imputats és públic i “evident”.
Després de la decisió del Consell de Ministres de divendres de recórrer al Tribunal Constitucional les resolucions del referèndum, va transcendir que Antoni Bayona, lletrat major del Parlament, va advertir a la mesa de la cambra que la iniciativa que fixava la consulta vinculant per al setembre del 2017 com a molt tard vulnerava l'alt tribunal.
L'avís del lletrat major
En l'acta d'una reunió de l'òrgan rector de la cambra prèvia a la votació, publicada ahir per Europa Press, s'hi recollia com C's, el PSC i el PP van demanar a la mesa que reconsiderés la decisió d'admetre a tràmit la proposta, però la majoria va al·legar que prohibir el debat de propostes podia ser un atac directe a la llibertat d'expressió, entre altres arguments.
Les posicions polítiques contra els moviments judicials es multiplicaven. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, es va reunir amb els presidents de l'ACM i l'AMI per analitzar els requeriments del govern espanyol als ajuntaments que van obrir el 12-O, després que els subdelegats del govern espanyol a Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona van enviar una sol·licitud d'informació a 58 ajuntaments per haver obert el dia de la Hispanitat. També ahir la Diputació de Girona va aprovar per unanimitat, i per tant amb el vot favorable del PSC, una moció de suport als investigats pel procés participatiu del 9-N.
Un “esport de risc”
El president alçava la veu des de París. Des de l'Assemblée Nationale francesa, Carles Puigdemont va denunciar ahir que “a l'Espanya actual practicar la democràcia és un esport de risc”. “És insòlit!”, es va queixar el president de la Generalitat, criticant que “la utilització de les clavegueres de l'Estat” contra l'independentisme “surti de manera impol·luta de qualsevol intent d'aclariment als tribunals”, mentre que els que “intenten exercir la democràcia tenen problemes penals. Des de París, l'endemà de la seva conferència sobre el procés sobiranista a la prestigiosa Sciences Po, Puigdemont va lamentar “la feblesa democràtica a Espanya”, qualificant-la de “decebedora i preocupant”. “És una realitat trista”, va insistir, advertint que aquesta “preocupació creixent” sobre la “situació de la democràcia a Espanya” no només afecta els independentistes sinó també els que volen continuar formant part de l'Estat.
Després de mantenir contactes polítics i empresarials i entrevistes amb mitjans de comunicació francesos, Puigdemont va assegurar que “hi ha molt d'interès a conèixer i saber què està passant a Catalunya”. De les reunions a la capital francesa, el president de la Generalitat surt amb la convicció que “hi ha un reconeixement que el que passa és de veritat i que fins i tot hi ha l'obligació de conèixer bé el que està passant, per veïnatge i pel que representa Catalunya en el conjunt de la UE”. La diplomàcia espanyola no hi ajuda, precisament: “Tot el que arriba de font oficial espanyola” als actors internacionals “no es correspon necessàriament amb la realitat”, va advertir Puigdemont.
