Els ajuntaments afronten 401 casos oberts pel procés

La via judicial oberta sobretot per la delegació del govern espanyol a Catalunya des de l'inici del procés independentista ja ha afectat 401 ajuntaments i càrrecs electes municipals. La gran majoria dels casos –385– són contenciosos administratius per no haver penjat la bandera espanyola al balcó de l'ajuntament, per haver aprovat la moció a favor de la sobirania fiscal, pel fet de pagar la quota anual de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), per haver-se declarat “territori català lliure i sobirà” i, des de la darrera setmana, per haver obert l'ajuntament el dia 12-0, la festa nacional d'Espanya.

Tots aquests més de 380 contenciosos s'han obert a diferents jutjats del país a instància de la delegació del govern espanyol a Catalunya, que en menys d'una setmana ja ha requerit informació a 58 ajuntaments per saber si van obrir les portes dimecres passat, 12 d'octubre. En molts casos, sense que hi hagi hagut cap denúncia pel mig, segons afirma l'Associació Catalana de Municipis (ACM). El vicepresident de l'entitat, David Saldoni, no dubta a lamentar que la delegació del govern espanyol s'estigui dedicant a rastrejar missatges de correus electrònics i xarxes socials per veure quin ajuntament ha obert les portes, perquè en la majoria de casos es tracta de municipis petits, l'obertura de portes dels quals es va fer com un gest de “normalitat” i no va tenir cap repercussió pública i mediàtica. “Diu molt poc a favor de la tasca que fa la delegació del govern”, denunciava ahir Saldoni després de la reunió que va mantenir al Parlament amb la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, per analitzar la situació creada arran de la nova ofensiva per l'obertura de portes dels ajuntaments.

La conselleria de Governació posava ahir a disposició dels municipis afectats els seus serveis jurídics per “ajudar a coordinar” les defenses jurídiques que AMI i ACM ja els ofereixen des de fa temps. Tant Borràs com Saldoni i Lloveras deixaven clar que posen els serveis a disposició de qualsevol ajuntament interessat, independentment de quin sigui el procediment judicial i sigui quina sigui l'estratègia d'actuació de cada municipi. En aquest sentit, confirmaven que també ajudaran els ajuntaments i càrrecs electes de la CUP que han decidit seguir una estratègia de desobediència i que, per exemple, en el cas del 12-O han decidit que ni tan sols respondran els requeriments d'informació.

Borràs va descartar que hi hagi motius de preocupació per les possibles conseqüències d'haver obert les portes el 12 d'octubre, però sí d'indignació. La consellera ho considera un cas d'“intromissió en l'autonomia municipal” perquè creu que “no se'ls deixa administrar la seva activitat i els seus treballadors” i recorda que la pluja de requeriments i denúncies ja dura des que els municipis van decidir aprovar la declaració independentista del 9-N en suport de l'aprovació que en va fer el Parlament.