MONTSERRAT GINÉ,
“Arribem tard a fer justícia, però hi estem arribant”
Defensa que en el procés cap a un nou estat hi ha il·lusió i possibilitats de poder canviar el país
“Ara tenim la primera part, falta la justícia real amb la querella argentina i que el govern espanyol i l'Església catòlica demanin perdó”
Lluitadora
En la veu, el pensament i l'acció de Montserrat Giné i Giné, hi ha present el seu avi, Josep Giné i Estivill, dels Guiamets, que va ser afusellat després d'un judici sumaríssim el 19 d'octubre del 1936 per haver defensat les persones, les llibertats i la República. És la presidenta fundadora de l'AVRFT des del 2005.
Montserrat Giné va ser la protagonista ahir del programa L'illa de Robinson l'endemà que el Parlament aprovés impulsar el projecte de llei per declarar nuls i sense efecte jurídic els consells de guerra sumaríssims franquistes.
Com ho valoren?
Per als familiars ha estat un pas molt important en matèria de memòria, desitjat des de fa molts anys. Volem la senyalització, el reconeixement, les plaques, que recordin els llocs, les persones... Però, si al darrere no hi ha una reparació jurídica, queda curt.
Quin va ser el moment més emotiu abans o després del ple?
N'hi va haver molts. Recordo especialment, abans d'entrar a l'hemicicle, que estàvem tots dins d'una sala, i el president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes, va analitzar el pas que s'estava a punt de fer dins del Parlament, i la sala estava plena de familiars. Després, ens anàvem aixecant un familiar per cada persona executada o encausada i anàvem explicant qui érem. Va ser un moment molt emotiu.
És néta de Josep Giné i Estivill, afusellat el 19 d'octubre del 1936. Per què el van detenir?
En el mateix sumari, al qual vaig tenir accés, posava que era d'Esquerra Republicana, que era catalanista i anticatòlic, perquè tenia sis fills, i els tres últims, en l'època de la República, no els va batejar. Aquestes eren les seves tres faltes importants. També va ser regidor durant la guerra, i una persona que defensava les persones i les llibertats. I aquest va ser el seu gran delicte.
Abans de ser afusellat li van fer un judici sumaríssim. Com es feien?
Al meu avi el van sentenciar perquè havia participat en un munt de coses, quan en realitat ell no hi havia participat. Van ser una farsa; eren judicis completament injustos. Coneixien el seu advocat defensor dues hores abans del judici. La indefensió era total.
La llei que impulsa el Parlament arriba massa tard?
Sí, perquè molta gent no ho ha pogut veure. Tenim familiars que, quan vam començar a l'associació, deien: “No aconseguireu ni dignificar la fossa.” Perquè fins i tot amb això vam tenir entrebancs. I sí que arribem tard, però hi estem arribant.
Per què creu que arriba ara? Hi té a veure el procés?
Jo vull creure que volem canviar el país . Tots els que van perdre la vida per haver pensat un món diferent i un món millor, que creien que la República portaria molts canvis en aquest país, i que després es van estroncar, tenim una sèrie d'il·lusions, i hi ha una voluntat de canviar. I la llei és un pas molt important en aquest sentit.
Quan se sentirà satisfeta perquè s'ha fet justícia?
Ara tenim la primera part, que és l'impuls a la llei per a l'anul·lació jurídica dels sumaris, i ens falta que es faci la justícia real amb la querella argentina, i que passin per la justícia totes les persones que van cometre tots aquests crims, que demani perdó el govern espanyol, que no ho ha fet, i l'Església catòlica.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.