Les entitats preparen una tardor de mobilitzacions
L'ANC, Òmnium i l'AMI preveuen més accions de suport als encausats pel procés
Centenars de ciutadans van mostrar ahir el seu suport a la presidenta Forcadell a les portes del Parlament
L'ANC, Òmnium Cultural i l'AMI estan organitzant un conjunt de mobilitzacions per als mesos vinents per mostrar el suport de la ciutadania a les causes obertes contra representants polítics per la seva implicació en el procés independentista. Ho va anunciar ahir el president de l'ANC, Jordi Sànchez, durant l'acte de suport a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per la querella que li ha interposat la fiscalia per haver permès el debat i votació de les conclusions del procés constituent.
“Aquesta és la primera d'un seguit de mobilitzacions que les entitats, amb el compromís que hem tingut en tot moment, farem els propers mesos”, va dir Sànchez, i va afegir-hi que la propera mobilització tindrà lloc el diumenge 13 de novembre al matí, tot i que no va concretar on serà ni quin format tindrà.
En l'acte d'ahir, en què centenars de ciutadans van concentrar-se espontàniament per encoratjar Forcadell, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, va animar, al costat de la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras, la ciutadania a mobilitzar-se i va assegurar que “l'única manera de preservar la democràcia, avui, a Catalunya, és preservar les nostres institucions”. Després de ser rebuda amb ovacions i aplaudiments, Forcadell va dir sentir-se “contenta i feliç de viure en un país ple de demòcrates”, en referència a Catalunya, i es va acostar als assistents, dels quals va rebre ànims i abraçades.
A banda de les entitats i de l'animat públic, que no va deixar de llançar proclames de suport a la presidenta i de rebuig al sistema judicial espanyol, també va increpar els diputats de Ciutadans que sortien del Parlament, van participar-hi diversos consellers; diputats de Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP; membres d'ERC al Congrés i al Senat; els expresidents de la cambra Joan Rigol i Núria de Gispert; l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el tercer tinent d'alcalde de Badalona, José Téllez, que va estripar una còpia de la notificació judicial que impedia al seu ajuntament obrir el 12 d'octubre. Sànchez va celebrar que, tot i la rapidesa amb què s'havia convocat abans-d'ahir, més d'un miler de persones acudissin a la Ciutadella: “Malgrat la pressa amb què es va organitzar, creiem que la resposta ha estat enormement favorable.”
Els representants polítics van coincidir a recriminar a l'Estat la judicialització d'una qüestió política i la CUP va reivindicar la desobediència com a “única opció real” davant els embats de l'Estat. Fins i tot els presidents de JxSí i CSQP, Jordi Turull i Lluís Rabell, es van deixar fotografiar amb cartells de la CUP en què es llegia “Sense por! Desobeïm per la independència.”
LES FRASES
LA DATA
Una magistrada conservadora estudiarà la querella
M.PLa magistrada Maria Eugènia Alegret, expresidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura (APM), ha estat designada, per repartiment, per ser la ponent de la sala que estudiarà si s'admet a tràmit la querella de la fiscalia contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
Els altres dos magistrats de la sala d'admissió són Carlos Ramos (nomenat pel Parlament amb el govern tripartit) i Jesús María Barrientos, actual president del TSJC i de l'associació Francisco de Vitoria.
La sala informarà dilluns que ve si admet a tràmit la querella contra Carme Forcadell pels delictes de desobediència al Tribunal Constitucional i de prevaricació per haver permès la votació de les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent. És habitual que el TSJC, i qualsevol tribunal, admeti a tràmit les querelles de la fiscalia, pels seus fonament jurídics.
Es dóna la circumstància que Ramos i Barrientos formaran part del tribunal, junt amb un magistrat pendent de designar, que jutjarà l'expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega pel 9-N. El judici podria celebrar-se el desembre o el gener vinent.